Cada any, celebrem a Catalunya la nostra diada nacional, la diada d'una nació que no podem tenir, i ho fem l'onze de setembre, el dia de la nostra gran derrota contra l'adversari espanyol (una d'elles). Ens fem el fatxenda amb el "bon cop de falç" i som incapaços de guanyar qualsevol comtessa. Tenim el fossar de les Moreres com a referència i un dels nomenats allí, segons deia en Josep Benet era indigne d'estar entre els màrtirs, però encara hi és, de la mateixa manera que es ret homenatge cada any a Rafel de Casanova, que no és pas el més mereixedor de rebre'l i en canvi oblidem al General Moragues que almenys va lluitar pel seu país i li varen arrabassar la vida de manera prou indigna i cruel, i a qui la nostra pròpia història ha maltractat, relegant-lo a l'oblit, mentre s'homenatja Rafel de Casanova, que al cap de quatre díes de la desfeta del 1714 exercia de nou d'advocat a Sant Boi de Llobregat on hi va estar exercint fins la seva mort (natural).
Som un país plé d'historiadors que no han sabut o no han volgut explicar-nos la nostra història verdadera, o potser nosaltres no l'hem volgut escoltar, o aixó sembla, atès cada 11 de setembre es continúa mantenint el ritual equívoc, sense que ningú sigui capaç d'esmenar-ho, i sincerament no entenc el perquè.
Som així, queixosos de mena, fent consultes que no porten enlloc i perdent-no's en bajanades insulses sense ser capaços d'afrontar la realitat, i reconèixer a qui s'ha de reconèixer, i no al patriota equivocat, si és que a algún s'ha de reconèixer. Malament, molt malament si ens enganyem a nosaltres mateixos en els principis bàsics, així no s'arriba enlloc ni es fa país"
.