El procés per a l'elaboració dels pressupostos generals de l'Estat per a 2019 s'ha empantanegat aquest dimecres al Congrés per qüestions de procediment després que el PSOE colés a última hora de dimarts com a esmena a una llei ja en tramitació un canvi per eliminar la capacitat de veto als Pressupostos que té el PP al Senat. El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assegurat que és "perfectament legal", mentre que el líder del PP, Pablo Casado, l'ha titllat per això "autoritari" i l'ha acusat de tractar al Parlament com fa Nicolás Maduro a Veneçuela. - Per cert, quina obsessió tenen els del Pp amb Maduro i Vençuela,  ves que no sigui per qué a Maduro el varen comparar amb ells -.

A més de "legal", segons Sánchez i Montero, la Moncloa ha recordat aquest dimecres que la introducció de "esmenes no coincidents" amb el tema de projectes de llei en tramitació ha estat un recurs al qual el PP ha recorregut 14 vegades en la present legislatura, en la qual va governar fins a la moció de censura de juny passat. Segons el "estudi" realitzat per la Moncloa sobre aquesta qüestió, per exemple, el PP va introduir fins a cinc "esmenes no coincidents" a la Llei de mecanisme de segona oportunitat, reducció de la càrrega financera i altres mesures d'ordre social, sobre aspectes com el concepte d'assegurat a l'efecte d'assistència sanitària, per a modificar la llei de signatura electrònica, la llei general pressupostària, modificar els Pressupostos de 2015 o relativa a la Llei del Joc. Un cop encarrilada la reforma de la Llei d'Estabilitat Pressupostària, que el Govern confia que serà un fet en qüestió de "dies", el Consell de Ministres aprovarà el nou sostre de despesa, pas previ per elaborar els Pressupostos, en què ha estat treballat a l'agost, després que el Congrés rebutgés al juliol una primera versió. Llavors, els grups van retreure al Govern que no ho hagués negociat prèviament però tampoc van voler posar condicions per donar el seu llum verda perquè, van adduir alguns, el PP anava a vetar-lo de tota manera al Senat. Aquesta és la possibilitat amb la qual ara el Govern creu que ha trobat la manera per eliminar-la.

Caldria remuntar-se a l'any 2003 quan el Pp per aquest mateix procediment va colar la prohibició de cel·lebrar referèndums a les autonomies en la seva lluita contra el pla Ibarretxe, en una época en que no albiràven ni de lluny el procés, la consulta del 9-N, o el referendum del 1-O(*). i és que si els polítics per se ja tenen poca memòria i menys vergonya, el Pp és el capdavanter com ens demostra cada dia Pablo Pablito Pablete Casado i ahir Darth Wader Ansar.

(*) En relació al referèndum de l'1-O potser per què sóc de lletres, però no em surten els números. a Catalunya poden votar 5.200.000 persones, i hi ha 10% escructural que no hi van mai. O sia que ens quedem en 4.700.000.
Si varen votar 2.200.000 més 700.000 que no varen poder o varen retirar les urnes, el SI és més del 50%, com es va demostrar el 21-D. Jo, aquí ho deixo.