Al ciutadà Ferran Niubó, l'Ajuntament de Barcelona li impedeix fer servir la 'app' d'incidències de la via pública després de realitzar més de 104 avisos en el que va d'any, des de contenidors plens a fanals trencats. Aquest veí lamenta que es penalitzi el seu civisme, però el consistori argumenta que si hi ha límits per a cada usuari és perquè reben milers de comunicacions a l'any
Va ser després d'avisar que el contenidor blau de la plaça Lesseps, com és habitual, estava desbordat i amb caixes de tot tipus al seu voltant. Ferran Niubó va rebre un correu de l'Ajuntament de Barcelona en què li comunicaven que no podia seguir fent servir la Bústia Ciutadana d'incidències a la via pública perquè havia superat el límit, fixat en 104. "És surrealista que em bloquegin", es queixa aquest veí del barri de Gràcia, que sempre que troba un semàfor espatllat, un fanal trencat o una paperera desbordada, ho notifica al consistori.
No sé quin criteri ha seguit l'AJuntament per fixar el límit de denuncia d'incidències per persona en 104, per què no 100? que és més rodó. No serà per excès personal d'en Ferran, papereres desbordades o contenidors desbordats n'hi ha cada dia. 
En temps de patrulles ciutadanes, que es prenen la llei pel seu compte per combatre la criminalitat i l'incivisme, molts barcelonins utilitzen les vies disposades per l'Administració, sense fer el mateix soroll, per avisar de totes les incidències que es troben pel carrer . Des de voreres en mal estat a ascensors que no funcionen, passant pel soroll per les nits o la manca de neteja. Ho fan a través del telèfon de civisme, el web del consistori o de la 'app' Bústia Ciutadana, canals tots ells centralitzats a través del sistema informàtic d'incidències i reclamacions IRIS, que el 2018 va rebre un total de 65.000 avisos.
El que no sabia Ferran és que li anaven a penalitzar per ser massa actiu. En un correu rebut el passat 16 de setembre l'informaven que no podia reportar cap altra incidència fins a 2020. "És incomprensible. Jo entenc que si hi ha algú que fa contínuament una mateixa queixa, o una que és irrellevant, li diguin que no pot seguir amb això perquè no aporta res, però no és el meu cas", es lamenta aquest jove de 32 anys. A dia d'avui hi ha 11 persones que, com ell, han estat bloquejades per hiperactives, segons les dades aportades pel consistori.

Una de les imatges que Ferran va pujar a l'app: un semàfor espatllat en Avinguda Diagonal de Barcelona.
L'Ajuntament assegura que aquest límit, establert en 104 notificacions, té un sentit. "S'ha detectat algun cas d'ús abusiu per una part molt minoritària de la ciutadania", argumenten. "Aquest sistema està pensat per a la participació d'un gran nombre de ciutadans i un ús molt intensiu del sistema per un grup molt minoritari pot col·lapsar els serveis", afegeixen. Això és precisament el que es recull en el decret d'Alcaldia aprovat al juliol de 2017 i que pretenia adaptar un servei que existeix des de fa anys al seu creixement exponencial d'usuaris (600.000), sobretot des que es pot descarregar la 'app'.
En assumir el consistori el compromís d'atendre totes les peticions i donar-los resposta en un mínim de 30 dies, el que volen evitar és que els seus tècnics acabin treballant només per als usuaris més actius. És a dir, que els operaris municipals hagin d'acudir sovint a arreglar desperfectes en les mateixes zones. En el cas de Ferran, la plaça Lesseps de Gràcia, que creua gairebé diàriament per anar de casa al seu lloc de treball com a conductor de metro.
Ferran comprèn el plantejament del consistori, però defensa que es podrien buscar alternatives per no desincentivar als ciutadans més compromesos. "Jo simplement comunico les incidències, no cal que em responguin sempre o que m'enviïn a algú per a cada reclamació", planteja. I posa l'exemple d'un contenidor de cartró que ha estat motiu de múltiples queixes seves a l'estar sempre desbordat, sovint amb caixes de comerços de la zona. "No els aviso sempre perquè el buidin, sinó perquè sàpiguen que sempre està ple i que potser caldria considerar posar un altre a prop", sosté.
Amb tot, aquest veí fins ara no tenia cap queixa sobre aquesta eina. Al contrari. Porta usant el telèfon de civisme des de fa 10 anys i des que es va crear la 'app' l'ha recomanat a tots els seus amics. La bústia ciutadàna és una eina ben valorada pels barcelonins per l'eficiència del consistori en la resposta. "És un instrument molt potent i la resposta sol ser molt eficient", defensa aquest veí.
A més de geolocalitzar tots els avisos, l'Ajuntament pot tenir un mapa d'on hi ha més incidències, una altra cosa és que les solucioni totes. De fet la reiteració de queixes pot saturar l'Ajuntament, sobretot perquè la majoria d'incidències les creen els propis ciutadans, els ciutadans incívics, que, haver-los n'hi ha, i molts, que solen ser els que més es queixen.