💭Qui no hagi vist morir ningú pot anar-se'n de copes en grup, no portar mascareta, no mantenir les distàncies de seguretat, fer política electoralista amb la pandèmia - Xavier Sardà - elperiodico.

Ho reconec. Les xifres de la Covid atordeixen. Alguns dels qui han mort al llarg d’aquesta setmana, estaven perfectament fa un mes. Som nosaltres. No és por, és una constatació. Passa sempre i amb totes les morts: només moren els altres. El detall formidable i salvatge és que, per als altres, cadascun de nosaltres som «els altres». No és tanatofòbia. És pitjor. És el temor de l’aleatori. 

Sabem perfectament que som mortals i que hem d’aprendre a tolerar la incertesa. Però passa amb la pandèmia que la mort es brinda diàriament per un agitat sorteig irracional: 400, 320, 500. Són molts «altres». Una llevíssima dosi d’empatia ens fa sentir durant un instant com si en realitat fóssim veritables morts vivents. Aquí estem entre la vacuna i l’uci, entre l’esperança i la cadena tròfica del virus, entre la racionalitat i els diabòlics aerosols. La situació és tan grotesca i espantosa que es diria que podem morir, però amb prou feines viure del tot. Els experts diuen que «un virus és, essencialment, una mala notícia embolicada en proteïna».

Ens ho explica Daniel Closa: «Per imaginar un nanòmetre hem d’agafar la distància entre dues marques dels mil·límetres de la regla i dividir-la un milió de vegades». Allà apareixen els virus. Cent vegades més petits que les cèl·lules. Diuen que no són éssers vius. Aquesta és l’ínfima dimensió de l’adversitat empantanegada entre la ciència-ficció i la tragèdia.

Qui no hagi vist morir a ningú pot anar-se’n de copes en grup, no portar mascareta, no mantenir les distàncies de seguretat, fer política electoralista amb la pandèmia, desescalar, fer una torre de babel de normes nadalenques, estar en contra de les vacunes, considerar que el virus s’ha creat en un laboratori, creure que ens inocularan un nanorobot i la mare que ens va parir a tots.

Per al que cal tenir valor és per estar en una uci i saber que alguns dels pacients que encara viuen, en una hora, estaran morts. Cal tenir valor per estar tan a prop de l’horror. Gràcies.