No estic del tot d'acord amb la visió dels fets esdevinguts aquest matí a les Rambles a l'homenatge a les víctimes del 17A. Més que res no estic d'acord amb el títol: “Barcelona i Catalunya es cobreixen de glòria” que trobo molt desafortunat i injust. Qui s'ha cobert de glòria han estat els Puigdemont boys i l'especial guest star Laura se'n va anar Borràs, perquè s'ha de ser pocavergonya I miserable amb l'actitud que ha tingut la senyora el dia d'avui. La toxicitat de Puigdemont, Borras i els seus seguidors comença a ser preocupant, però els fets han estat els que han estat i cal difondre'ls perquè la gent prengui consciència de fins on pot arribar la misèria ètica i moral d'alguns especimens que es vanten de ser demòcrates.

BARCELONA I CATALUNYA ES COBREIXEN DE GLÒRIA

La Rambla, i amb ella Barcelona i Catalunya, s'han cobert de glòria aquest matí amb el teòric homenatge a les 16 víctimes mortals dels atemptats del 17 d'agost del 2017, totes estrangeres, tret d'una, els familiars de les quals van haver de suportar un reducte de fanàtics independentistes capaços d'interrompre el minut de silenci i una posada en escena pobra i desafortunada en què es van pronunciar més paraules en àrab que en anglès.

La cerimònia, vergonyosa, convida a una conclusió dolorosa: aquesta ciutat, aquesta societat, és incapaç de respectar els codis més elementals d'un duel i millor seria no celebrar més aniversaris a fer-ho de la manera com aquest matí ha incomodat els familiars de les víctimes, que no havien vingut a Barcelona, ​​cal imaginar, per verificar el grau malaltís de grolleria i caïnisme a què som capaços d'arribar-hi. La primera fila del públic estava copada per unes desenes de persones que “exigien la veritat”, induïts a “rendibilitzar” la tragèdia a toc de tuit de Carles Puigdemont i el seu aparell propagandístic que continuen maliciant que l'Estat espanyol va perpetrar la matança. Els fets no els dissuadeixen: tots els cossos policials –tots, inclosos els dels EUA, el Canadà i la Gran Bretanya, perquè les víctimes eres compatriotes– han donat per bona la versió i han dissipat per activa i per passiva els dubtes interessats que un sector de l'independentisme aboca des de fa 5 anys. Si fins i tot dubten que l'imant El Saty morís a l'explosió, malgrat les proves d'ADN!

La intoxicació i les fake news expliquen que un grapat de persones s'arroguin el dret de plantar-se a la Rambla i alterar un acte institucional amb les pancartes ridícules i uns crits impropis per a l'ocasió. Fins i tot familiars de les víctimes es van girar en ple minut de silenci, molestes! Aquest tipus de conductes s'anomenen fanàtiques i feixistoides en mig món, excepte a Catalunya.

Només la intoxicació explica que un grapat de persones s'arrogui el dret de plantar-se a la Rambla i alterar un acte institucional amb les ridícules pancartes

L'expresidenta del Parlament es va presentar a l'acte amb la seva habitual papallona groga independentista, un altre detall revelador: ningú no acudeix a funerals amb símbols partidistes, ningú irromp en el dolor aliè en benefici propi i ningú considera aquest desvergonyiment un acte de dignitat. És just el contrari.

Les dues peces musicals triades plantegen dubtes. És una cançó de Txarango la millor opció entre diversos segles de compositors simfònics sublims? Costa i molt entendre que a l'acte s'escoltessin versos en àrabs i cap frase en anglès. Tots sabem que l'Islam és una religió de pau però potser ahir no fos el millor dia per obsequiar els familiars de les víctimes amb una mostra de bonisme com aquesta. L'anglès, beneït llatí del segle XXI, va quedar relegat. L'acte va resultar deslluït, provincià i sense el mínim respecte que es mereixia la memòria dels turistes assassinats. El que s'ha dit: millor no repetir homenatges i seguir aguantat el fanatisme de quatre il·luminats que exigeixen una veritat que si els importés ja coneixerien.