Advertència: aquesta columna la signa un redneck, un hillbilly dels Apalatxes catalans coneguts com Terres de l’Ebre. El lloc on la catalanitat civilitzada de sardana, gralles i castells es capgira en bandes, jotes de riu i bous. L’alfabet ens va arribar més tard i el noucentisme ens va passar de llarg. Encara ens casem entre cosins i, si la família és curta, entre germans. Ja han advertit la broma, suposo. Va dedicat, l’estirabot, als pocs però ofensius que mantenen aquesta mirada sobre el sud. Com que segueix un tema seriós, mai és sobrer una mica de desengreixant inicial.
Com cada estiu, torna el debat dels correbous. Barbàrie per a uns, tradició per a d’altres. A l’Ebre no hi ha una posició unànime. Són molts, particularment entre els joves, els prohibicionistes. Igual que són multitud els que ni volen ni poden imaginar-se una festa major sense plaça i vaquetes. La cançoneta que alimenta el prohibicionisme és la crueltat que, segons ells, suposa fer patir un animal amb finalitats lúdiques i festives. Pagar un euro per cada conill amb el cap badat per una escopeta als camps de fruita de Lleida és raonable per qüestions econòmiques. Tenir porcs i vaques amuntegats a les granges de producció intensiva és comprensible per motius pecuniaris. La necessitat de guanyar-se la vida i alimentar-se autoritza l’home a veure l’animal com una nosa o com una màquina de llet o de carn. Sembla raonable.
Passa que la persona, llevat dels qui no han sortit mai del marc mental que ho redueix tot al materialisme –marxistes i liberals econòmics–, no s’explica només per la butxaca. I així, sense ser-ne conscients, són tants i tants els seguidors del periodista i pensador anglès G. K. Chesterton, que defensava la tradició definint-la com la democràcia dels morts. Sense aquesta el món s’esgotaria per haver d’inventar-se de zero a cada generació, deixant l’ésser humà com una fulla a la intempèrie, sense arrels.
Aquest argument es despatxa amb menyspreu per part dels qui voldrien eliminar els toros a les Terres de l’Ebre d’avui per demà. Però és l’únic brollador del qual els taurins treuen tota la força, que és molta. La Generalitat va poder prohibir les corrides perquè ja estaven mortes. Perquè, certament, una tradició pot morir-se, però el que resulta impossible és matar-la quan encara hi ha tanta gent disposada a seguir-la. - Josep Martí Blanch.
Lo veo así, las corridas de toros en Cataluña las eliminaron porque perdían interés,faltaba público.Tuvo su apogeo,en los sesenta,con los autocares llenos de turistas extranjeros ávidos de espectáculo nuevo para ellos.Los traían de todos los pueblos costeros.Añadido,de toreros de segunda fila y toritos apañados,no sea que ocurriera una desgracia.
ResponEliminaLos correbous,es otra cosa muy distinta,apegada a la tierra desde que en la Penisula habia toros salvajes,en los campos.El toro de lidia,está criado para ser toreado,sus genes selecionados.La fiesta,como la conocemos,practicamente es del siglo XIX,donde abunda los capotazos como lucimiento,con final de muerte,imprescindible.
En Córdoba hay una plaza,la Corredera,donde desde el XVI corrian toros,el concepto de torearlos vino mucho más tarde .
El artículo en si es muy bueno. Elaboradamente bien escrito, con argumento y base. Me ha gustado cantidad.
ResponEliminaLa frase: "la tradició definint-la com la democràcia dels morts. Sense aquesta el món s’esgotaria per haver d’inventar-se de zero a cada generació, deixant l’ésser humà com una fulla a la intempèrie, sense arrels." es innegable , con una base de razonamiento que es imposible rebatir.
Si se ha de acabar, esto de los correbous, se acabará por si sólo, como las corridas de toros en Barcelona.
No soy ni partidario, ni contrario a los "correbous", pero encuentro muy hipócrita que se hayan prohibido las corridas en plazas, y se mantenga esto en honor a la "tradición".
ResponEliminaY el motivo que no reconocerá ningún político que estuvo detrás de la prohibición, pero que es muy real, fue no perder votos en las Tierras Del Ebro, y que los del PP se hicieran fuertes allí.
Menuda pandilla de cabro. . .
Als tres; En el fons és el que diu en Rodericus.,, no varen `prohibir els correbous perquè no van tenir prous ous, i tot per la por a perdre vots de les terres de l'Ebre.
ResponEliminaTot el que sigui maltractar a un animal, em repugna i quan s'argumenta que es tracta d'una tradició em recordo d'allò que l'ablació del clítoris també ho és (musulmana o no musulmana; m'és igual)
ResponEliminaFàstic, només de parlar d'això.
Home, hi ha tradicions i tradicions. De totes maneres en l'escrit el que que queda palès es que la Generalitat no va prohibir els correbous per por de perdre vots, més que respectar la tradició.
ResponElimina