Suposo que m'ha agafat gran, però el tema del gènere, se li escapa a algú com jo que té asumit que per a ell nomès hi ha dos géneres, el masculí i el femení, i la resta serien variacions, efectes col·laterals. Pero Unides Podem i els moviments que combreguen amb ells, compliquen l'assumpte fins a extrems que se m'escapen. Gosaria afirmar que aqui n'hi ha que se l'agafen amb paper de fumar. La veritat és que estic molt dubtós i desconcertat en tot aquest asumpte de la Llei Trans. Laura Freixas, en el seu article a la vanguardia posa una mica de llum en la foscor del tema, malgrat tot, continúo sent molt reduccionista, encara que, de fet, simplement es tractaria de que cadascú fos el que vulgués ser, i que aquest dret fos admès per tots.

"Es veia venir. Jo estava segura que això passaria, però no esperava que fos tan aviat: en una esmena al projecte de llei trans, Unides Podem ha proposat que es pugui ometre al DNI la dada del sexe. És un pas més en un ­camí que condueix a eliminar aquesta cate­goria... i abandonar les lleis d’igualtat. Perquè si le­galment no hi ha dones ni homes, serà impossible ­mesurar, ja no diguem corregir, les diferències entre ells.

Com hem arribat fins aquí? Tot comença amb Judith Butler i el pensament queer. Una teoria innovadora i complexa... per a uns; xerrameca vàcua i confusa per a d’altres, però deixem-ho. La veritat és que el queer­ que impera aquí i ara ­consisteix a negar la realitat del sexe per substituir-lo per una cosa anomenada “identitat sexual” o “de gènere”.

Es nega el sexe de diferents maneres. S’afirma que és “un espectre”: en una exposició patrocinada per l’Ajuntament de Barcelona el 2020, llegíem que “només una fina línia separa un clítoris­ gran d’un penis petit” (sic); fa poc un conferenciant al Museu de Ciències Naturals assegurava que existeixen ­ tants sexes com persones: vuit mil mi­lions. O es parla de “canviar de sexe”, com si això fos possible. És veritat que es pot canviar l’aparença, amb cirurgia i hormones; però els cromosomes XX o XY són a totes les nostres cèl·lules. Ningú­ que neixi dona produirà espermato­zoides, per gran que tingui el clítoris. Negar aquesta realitat és terraplanisme.

Ens diuen que el sexe no existeix, però sí la “identitat sexual”. El projecte de llei la defineix com “la vivència interna i individual­ del sexe tal com cada persona la sent i autodefineix, podent o no correspondre amb el sexe assignat al néixer” (article 3.h).

Vivència “del sexe”, diuen... els qui no saben què és el sexe. Ens acorralen per preguntar-nos: “Creus que les dones trans són dones?” amb la severitat amb què preguntarien –tenint-nos ben lligats al poltre–: “Creus en Déu un i tri ­”, però no poden definir dona. Dona és qui se sent dona: definició circular i buida.

En l’anterior llei sobre aquest assumpte, la 3/2007, vigent, sí que se sabia què era aquesta “identitat”: consistia en el rebuig del propi cos i el desig de tenir-ne un altre, del sexe ­ oposat. Aquella llei ­permet canviar de sexe legal amb un diagnòstic­ psicològic i un tractament per adquirir l’aparença del sexe con­trari. És una ficció, de caràcter excepcional, amb la lloable finalitat de fer la vida més fàcil a persones l’aparença de les quals és d’un sexe diferent al que figura en el seu DNI.

El projecte de llei trans és una altra cosa: un canvi total de paradigma. Article 38.1: “Tota persona espanyola major de setze anys podrà sol·licitar davant el Registre­ Civil la rectificació de la menció registral relativa al sexe”. Si s’aprova, qualsevol home podrà ser legalment dona sense canviar res del seu cos, ni la seva aparença, ni el seu nom. Serà només una lletra al DNI. Una lletra que, arribat el cas, permet entrar lliurement en saunes, dutxes o vestidors de dones, complir una pena en presons de dones, competir amb dones en esports, ocupar llocs de dones en llistes paritàries o exercir violència sense que es con­sideri de gènere (si es fa el canvi re­gistral abans). Tot això ja passa en altres països.

“Uns quants casos de frau”, ens diuen. Però amb uns pocs ­ n’hi ha prou per posar en risc les dones, incomodar-les, desincentivar l’esport femení. Quina dona estarà a gust en una sauna on pot entrar un noi, tranquil·la en una presó compartint cel·la amb un home, disposada a jugar a rugbi contra qui té moltíssima més força i pes...? Esclar que volem que les persones que s’identifiquen com a trans tinguin tots els drets, però canviar de sexe legal a voluntat és un dret? Ho és competir en la categoria o complir pena a la presó que prefereixis? Algú ens ha consultat, a les dones?... Pel que fa al frau, no és que sigui indemostrable, és que el concepte mateix perd sentit. Com se li pot discutir a algú una “vivència interna “autodefinida” per a més senyes.

I ara, uneixin els punts. Si admetem que ser dona o home no és una dada objectiva, sinó una vivència interna… quin sentit té mantenir la menció de sexe al DNI, des de quan el Registre Civil registra sentiments? Unides Podem està sent lògic; els qui aplaudeixen o callen, cecs a les conseqüències".