L'economista Santiago Niño Becerra no deixa passar l'oportunitat de donar la seva opinió sobre els grans desafiaments econòmics a què s'enfronta la societat contemporània. Posa en dubte els criteris acceptats habitualment sobre creixement econòmic, la desocupació, els efectes de la guerra d'Ucraïna... Ara s'ha pronunciat clarament sobre un dels problemes actuals d'Espanya: l'envelliment.

Diumenge passat, el diari 'El País' publicava un article titulat: 'Més immigrants i jubilacions tardanes, els salvavides per a l'Espanya dels 200.000 centenaris'. Aquell mateix matí Niño Becerra va saltar a les xarxes socials per deixar anar la seva opinió, amb un inici demolidor: "Ja saben: penso que ni la solució és aquesta ni vindrà per aquí...", arrenca el tuit. Tot seguit, l'economista desenvolupa un fil en què explica la seva línia argumental: la solució a l'envelliment vindrà per "un augment exponencial de la productivitat obtingut per la implementació de tecnologies cada cop més sofisticades desenvolupades per un capital creixentment concentrat".

Niño Becerra continua: "I serà al revés: la demanda de treball anirà caient perquè cada cop més tasques seran automatitzades. En aquest escenari -afegeix- la població passiva augmentarà i els recursos públics i privats seran cada vegada més insuficients per atendre-la: s'ha arribat a l'actual esperança de vida gràcies a una sanitat pública que no és sostenible i no és substituïble per una privada perquè les decreixents rendes mitjanes no podran pagar-la".

"L'esperança de vida -continua Niño Becerra- decrecerà excepte per a una elit". I ho il·lustra amb un exemple: "Ens trobem en un moment semblant al que va passar amb el transport terrestre a finals del S. XVIII: van millorar els paviments i es van dissenyar carros majors alhora que es van desenvolupar els canals. Però la solució va arribar amb el ferrocarril. En termes econòmics ni cal més població ni és sostenible, cal més inversió, més investigació, més innovació i més productivitat."

"Els recursos, ni són infinits ni són gratuïts ni tots podem tenir un Ferrari; per creure això i actuar en conseqüència som on som: en un planeta que s'abrasa i ocupat per 8.000 milions de persones de les quals el 90% i malviuen. Se segueix augmentant la mida dels carros, però aquest no és el camí", relata l'economista, que acaba el fil amb una advertència: "Desgraciadament la realitat arribarà d'improvís (com sol passar)"·.

Esperem que aquesta vegada l'economista tampoc encerti en les seves previsions. Aquest home em recorda a un cap que tenia que cada vegada que feia un client nou deia. Aquest ja pagarà? i clar, quan algún no pagaba em deia, ho veus, ja t'ho vaig dir. Niño Becerra és un catastrofista ben informat que poc encerta, encara que a base de prediccions i prediccions catastrofistEs de tan en tant alguna cau i l'encerta. En realitat ningú sap que passarà d'ací a deu o vint anys. Fins ara totes les previsions a futur han estat fallides i aixó sense comptar amb pandemies ni guerres inesperades. Davant aquest desori, tinc l'avantatja de fer-me gran, - o desventatja -, i puc dir allò tan d'avi: Jo això ja no ho veure.