Rob Riemen, és fundador i president del Nexus Institute d’Amsterdam. Autor de "Per combatre aquesta era. Dues consideracions urgents sobre el feixisme"
"I si el món del demà es converteix en el món d’ahir? No en el món de les memòries de Stefan Zweig (evocadores de l’esplendor previ a la Primera Guerra Mundial), si no l’època que va venir després d’aquesta guerra: l’època feixista.
“No, no és possible”. Així vol que ho creguem una classe política i acadèmica. Populisme, sí, però feixisme, ¿fas broma? Però aquest tipus de negació, com recorda Zweig, no és molt diferent de la mentalitat europea durant la primera dècada del segle XX. Una guerra mundial? Impossible! I malgrat això, va succeir. Va ser un primer capítol.
El segon va ser l’ascens del feixisme, el nazisme, l’estalinisme, l’amor de milions de persones amb mentalitat nacionalista, xenòfoba, ressentida i el seu odi contra els valors de la democràcia liberal. El tercer capítol va ser una Segona Guerra Mundial. El quart es va basar en la premissa: “Mai més!”. I construïm una nova societat: una societat comercial amb creixement econòmic, ciència i tecnologia com a àngels guardians per a la pau, el progrés i la prosperitat duradors. Però amb la fe gairebé cega en aquesta nova Santíssima Trinitat de Diners, Ciència i Tecnologia, ni tan sols volíem recordar què va causar una Primera i una Segona Guerra Mundial. Una amnèsia política va aconseguir apoderar-se de la nostra societat.
El cinquè capítol de la nostra història més recent és el nostre temps i ja mostra una cosa òbvia. Una mirada a través dels millors diaris ens dirà que el desig d’aquell “Mai més!” simplement ja no és cert. Els que ho creuen són il·lusos i ignorants.
Camus a ‘La pesta’: el feixisme és un fenomen que no desapareixerà mai perquè és la cara oculta de la democràcia.
Ignorant com Camus ja va advertir el 1947 a La pesta: el feixisme és un fenomen que no desapaixerà mai perquè és la cara oculta de la democràcia! Quan la democràcia degenera en democràcia de masses, els demagogs, l’estupidesa, la propaganda, el parany, la vulgaritat i l’instint humà més baix augmenten el seu domini i donen a llum el seu fill bastard: el feixisme. Ignorant perquè el feixisme no tornarà amb uniformes negres i, per descomptat, negarà ser feixista. Però les característiques de la seva mentalitat seran les mateixes: la política del ressentiment, la incitació a la ira, la por i la violència, el materialisme vulgar, la xenofòbia i la necessitat de bocs expiatoris, el seu odi a la vida de la ment.
Ignorant sobre el fet que el feixisme és com una religió secular. Ofereix el que el Gran Inquisidor de Dostoievski sabia que realment desitja un poble que viu amb por a la llibertat i dedica la seva vida a la recerca de la felicitat i els gustos: mites, meravelles, autoritarisme. Ignorant perquè una veritable democràcia –una societat pluralista de persones lliures on tothom pugui viure amb dignitat– és una idea elitista! Elitista en el significat original: una expressió del millor. Però cada expressió d’”el millor” ve amb condicions i demandes.
Una societat democràtica exigeix el cultiu de valors morals i espirituals que ens alliberaran i crearan una cultura en la qual tractem de donar sentit a la vida i trobar la comprensió del nostre món i de nosaltres mateixos.
Una veritable democràcia conrearà la tradició de l’humanisme europeu, que ens ensenya que la recerca de la llibertat i la convivència de tota mena de persones exigeix a tots els que practiquen viure en veritat, fer justícia, crear bellesa, tenir compassió.
Va ser Ciceró qui va capturar aquest humanisme en poques paraules: el cultiu de l’ànima humana és la recerca de la saviesa. Aquest humanisme defineix la cultura europea i és la clau per a una veritable societat democràtica. Tot i això, quan el conreu de la noblesa d’esperit cedeix al Kitsch de la cultura actual dels diners, la seva idolatria quantitativa i la fe cega en la ciència i la tecnologia, sols una crisi econòmica desfermarà tots aquells instints foscos que acompanyaran la tornada del feixisme".
Podem aturar-lo? Podem. Però això exigeix una lluita contra aquesta època per a un món del demà humà.
La Ciencia ha evitado muchas muertes,en el Covid,desarrollando vacunas y nos ha traido la libertad de movimiento .La Tecnología,desarrollando nuevos procesos de trabajo ha conseguido el aumento en el sector servicio,necesario para el pleno empleo y el bienestar de las personas.Completa a las anteriores la Cultura.No creo que traigan el fascismo,al contrario.
ResponEliminaya lo tenemos aqui, y está creciendo.
EliminaY yo pienso que la decadencia viene cuando se suprimen materias que ayudan a pensar, a recapacitar, a saber que no sólo nuestro punto de vista es el bueno, que podemos estar errados, que hay otros puntos de vista. Las materias humanísticas estan hoy menospreciadas, sólo vale lo tecnológico, lo cuántico, lo económico. Filosofía, sociología, humanidades "per se", son materias calificadas de "marías", otro error del sistema, que enseña a sus congéneres que todo es cuantificable, medible, mesurable, y que se puede querer, amar, odiar, o enfermar del uno al diez.
ResponEliminaSalut
la decadencia d'una societat comença a percebre's quan es deixa de cultivar l'ànima humana, com deia Ciceró.
EliminaEstáis muy pesimistas, en este asunto. Sin cultura, no se puede progresar en ciencia, en tecnología, en economía, en nada. Precisamente lo hablaba esta mañana con mi mujer, dos nietos muy inteligentes, que por querer ir por delante, se atropellan en sus conocimientos, tienen que ir al logopeda, para aprender a leer bien, que es materia difícil y necesaria. Humanidades.
ResponEliminaEl pequeño Biel también necesita un logopeda, aunque parece que desde que va a la escuela, está mejorando, el tio habla más que nada en inglés por los dibujos que ve en la tele.
EliminaNo olvides que un pesimista es un optimista bien informado.
Opino que no és que ja el tinguem aquí, que seria una frase que donaria a entendre que ha tornat; no, no... és que mai se'n va anar. Simplement segueix i ara està encoratjat
EliminaEstá desencadenado, com Django
EliminaÉs curiós que en aquest article antifeixista, el terme estalinisme aparegui com un petit detall a què no es torna a donar rellevància en cap moment més endavant. Potser el feixisme hauria pres lloc al món sense el comunisme? Són moviments solidàriament imbricats, un genera l'altre com a reacció. El comunisme ha suposat molts més milions de víctimes que el feixisme, però en aquest article només és un detall. El mateix Camus va ser atacat i desprestigiat per denunciar el comunisme soviètic i dels seus satèl·lits. Però res d'això apareix en aquest article. El feixisme només és possible si hi ha un brou de cultiu previ, no neix del no-res i, certament, el món contemporani europeu i mundial està fent molt perquè apareguin moviments, no feixistes perquè el feixisme, com el comunisme, són rèmores del passat -encara que l'esquerra progressista s'ompli la boca de feixisme fent créixer el moviment contrari- moviments que se'ls pot anomenar iliberals que qüestionen la deriva de la democràcia en molts sentits. Acció-reacció.
ResponEliminaSi vols que et sigui franc, no tinc la capacitat d'analisi per rebatre els teus arguments, se m'escapa, però això de rèmores del passat del comunisme i el feixisme, no ho tinc tan clar, diguessim que s¡han adaptat a noves estructures politiques, però ja et dic, no t'ho sabria explicar, tu en saps molt més que jo de tot aixó.
Elimina