A les deu de la nit tocades, a la mateixa hora en què començava a llanguir el Sant Jordi de La Vanguardia a l'hotel Alma, Wim Wenders pujava a l'estrada del cine Verdi per xerrar amb els espectadors. Minuts abans havia acabat la projecció de París, Texas en el marc del BCN Film Fest. D'alguna manera, el cineasta prenia el relleu de la festa.

Wenders havia intervingut dijous a la gala del festival. Allà, flanquejat per un fotograma de Nastassja Kinski en el seu mític gir amb mirada perduda del 1984, Wenders va regalar una bella frase als presents, alguns dels quals havien assistit en aquella mateixa sala, quatre dècades abans, al visionament de París, Texas: “He vingut a veure el cel sobre Barcelona”. Si els dos àngels del seu Cel sobre Berlín haguessin sobrevolat la festa barcelonina de l'Ànima, en lloc del Berlín de la guerra freda, també s'haguessin hagut de fer servir per catalogar les il·lusions i les decepcions dels mortals presents. El periodico ha sobrevolat la festa amb un time lapse vertiginós.

De la mateixa manera que la seva pel·lícula berlinesa insuflava un intens desig de viure –o així ho vam voler interpretar alguns– el conjunt del sector editorial barceloní/català/espanyol, molt ben representat a la festa, transmet la sensació de canvi cap a un cicle millor. Superats uns anys molt crítics i garantit el futur de la lectura –encara que sigui en formats encara per descobrir–, el món del llibre sembla en condicions d'enfrontar-se al gran repte d'avui: apuntar-se, amb més èxits que baixes, a la revolució de la intel·ligència artificial.