Es veu que hi ha un milió d'espanyols, més o menys, que s'han esborrat de rebre propaganda electoral. Segur que n'hi ha més que voldrien esborrar-se de les lleis que s'aproven de pressa i corrent en període preelectoral. Isabel Gómez Melenchon ha accedit a Twitter per intentar aclarir-se sobre la llei de l'Habitatge, els efectes de la qual prometen embolicar-la tant com els del 'solo sí és sí', o com diria l'impol·lut Zaplana... 'Alomojó'. I és clar, Twitter i bronca són un de sol, i que ti pots trobar, si no una allau de queixes sobre que la prova de càrrega en un desnonament/ocupació passi del presumpte usurpador al presumpte propietari. Tot plegat, el debat ha evolucionat dels lloguers a la inquiokupació, terme que ja s'ha fet un lloc preferent a la batalla del 28-M i el que seguirá. 

Esmentar ocupació és esmentar la bestiola, és un imant a les xarxes i fora d'elles, n'hi ha prou perquè el desideràtum prengui forma humana. Per exemple, Joan Baldoví, va convertir en el debat parlamentari la Verge i Sant Josep en okupes bíblics a Betlem “perquè eren pobres” i Vox a Herodes: “Si Vox hi hagués estat llavors, hauria enviat amb el Cetme a la mà, el brau, aguerrit i gallard Ortega Smith a desokupar l'estable i fer-los fora fora d'Egipte. Maria i Josep no haurien donat a llum Jesús en un estable sinó a la presó”. Però Betlem no és a Egipte.

Tenint en compte que Núñez Feijóo ja havia recorregut a l'Evangeli per qualificar els habitatges públics de Sánchez com “el miracle dels pans i els pisos”, només podem concloure que qui estigui lliure del pecat populista que llenci la primera pedra, i Feijóo que és l'adalil dels populistes que és fan i es desfan, no seria el més indicat. Si el príncep dels populistes fins i tot acusa d'okupa Sánchez a la Moncloa. Crec que quan l'Alcaldillo de Madrid parlava d'imbècils no es referia a l'escultor reial. Aquí ho deixo.

Tornant a Twitter, un tuiter es queixa que es parli tant d'ocupació quan només l'1% dels immobles afectats són habitatges de particulars, la resta pertanyen a bancs. Un altre contesta que encara que aquesta xifra sigui veritat, a qui li toca, li toca de ple. I l'anterior torna a la càrrega: perquè l'ocupessin la casa n'hauria de tenir una, que no és el cas. I així fot-li que és de Reus, sense aclarir res. De fet, la dada que dona el tuiter és certa. Difícilment ocupen un habitatge privat, encara que hi ha casos, però per això hi ha els masclets de Desokupa, que, per cert, una vegada me'ls va recomanar un mosso d'esquadra.

És cert que la llei no és rodona. Si ocupen un pis a un particular, el desallotjament per part de la policia hauria de ser immediat, sense excuses de precarietat, nens petits ni res, però davant la més que probable oposició de Podem no han estat prou valents a l'hora de legislar. I encara bo que el tema de l'okupació aviat va passar a segon pla. Hi havia altres notícies més reals, i mai més ben dit, El Govern estarà eternament agraït, no a Yolanda sinó a Alejandra.