Vaig saber del ChatGPT, el mes de gener passat al programa 'via lliure' de Rac1 a través del divulgador Genis Roca. La nova eina tecnològica va cridar la meva atenció, em vaig apuntar, vaig provar un parell de coses i em vaig aturar. En realitat em vaig espantar en veure les possibilitats de l'eina. I no és que sigui intel·ligent, és una mera fotocopiadora d'idees que no entén res del que diu ni ho necessita. O sigui, no és intel·ligència, només és artificial o artificiosa, però és molt perillosa segons quines mans caigui. De la mateixa manera que està prohibit falsificar diners, s'hauria de prohibir que el ChatGPT falsifiqués persones, perquè d'això es tracta.

Els avenços de la IA van tan ràpid que un grup de més de mil experts de la intel·ligència artificial, executius del sector i filòsofs han signat un manifest on demanen una pausa “immediata” de sis mesos perquè doni temps perquè puguin ser regulats. Entre els signants, referents com Yuval Noah Harari, Elon Musk o Steve Wozniak.

Aquesta eina és molt positiva, sobretot en la investigació científica, però necessita ordre, necessita ser legislada. Harari ha analitzat l'abast de la mateixa en aquest article:

La Intel·ligència Artificial destruirà la humanitat?

L'historiador Yuval Harari adverteix que el nou domini del llenguatge de la IA vol dir que ara pot piratejar i manipular el sistema operatiu de la cultura humana. En adquirir domini del llenguatge, la IA s'està apoderant de la clau mestra de la civilització. - Federico Kucher.

La intel·ligència artificial que aprèn a parlar com els humans es va apoderar de l?atenció dels inversors de Wall Street, dels polítics i dels reguladors. La intel·ligència artificial que aprèn a parlar com els humans es va apoderar de l?atenció dels inversors de Wall Street, dels polítics i dels reguladors. Les criptomonedes, el metavers i moltes d'aquestes noves promeses semblen haver quedat al calaix dels records. La tecnologia avança a un ritme inusitat i en menys de quatre mesos la intel·ligència artificial que aprèn a parlar com els humans es van apoderar de l'atenció dels inversors de Wall Street, dels polítics i dels reguladors. La idea de fer futurologia i plantejar que aquests models de llenguatge natural van arribar per canviar-ho tot té potes curtes. Pronosticar que en poc temps (alguns anys) aconseguiran assolir una intel·ligència equivalent a la humana per a la majoria de les tasques cognitives sembla imprudent.

Més imprudent encara plantejar-ho sobre la base del salt de valor i capitalització de les startups dedicades a processar llenguatge natural. Els mercats solen fer onades i escuma, les empreses que són al lloc just i en el moment indicat poden valoritzar-se en forma exponencial, però al final del camí són poques les que realment tenen alguna cosa diferent a oferir.

Tanmateix, val la pena seguir de prop què diuen alguns intel·lectuals que fa temps estudien el tema de la intel·ligència artificial i van desenvolupar una lectura pròpia de les transformacions que poden passar durant les properes dècades en la manera com s'organitzen les societats.

En els darrers dies unes de les veus més interessants per llegir i pensar va ser la de l'historiador israelià Yuval Harari. En un article signada per Harari publicat a New York Times i després traduït i distribuït a molts portals d'altres països va fer algunes reflexions provocatives i impactants. El text assenyala que durant milers d'anys, els humans hem viscut dins dels somnis d'altres humans. Hem adorat déus, perseguit ideals de bellesa i dedicat les nostres vides a causes que s'originaren en la imaginació d'algun profeta, poeta o polític. Aviat ens trobarem vivint dins de les al·lucinacions de la intel·ligència no humana”.

L'anàlisi del poder i els riscos de la intel·ligència artificial no és resultat del furor d'aquests últims mesos de les empreses com a chatGPT, sinó que es desprèn del llibre de Harari, del 2016, "Homo Deus". Es tracta d'un llibre profund on s'ofereix una teoria de la història atrapant i es pensa el futur amb la mira posada en la combinació explosiva dels algorismes i la biologia.

Una de les conclusions més pertorbadores i alhora més importants d'aquest llibre és que és possible que l'ésser humà en algun moment del segle 21 es converteixi en el cavall del segle 19. Amb la massificació del motor, la utilitat d'aquests animals per estirar els carros de transport va perdre sentit. Els xofers dels carros es van reconvertir en xofers de cotxes. Però ara els humans no tindran aquesta opció. Harari reprèn algunes d'aquestes discussions de "Homo Deus" en aquest últim article per fer una abstracció poderosa i una crida d'alerta sobre el desenvolupament recent i exponencial dels models de llenguatge natural. Diu que “el llenguatge és el sistema operatiu de la civilització. Del llenguatge sorgeixen el mite i la llei, els déus i els diners, l'art i la ciència, les amistats i les nacions i el codi informàtic”. Afegeix que “el nou domini del llenguatge de la IA significa que ara pot piratejar i manipular el sistema operatiu de la cultura humana. En adquirir domini del llenguatge, la IA s'està apoderant de la clau mestra de la civilització, des de les voltes dels bancs fins als sants sepulcres”.

Finalment, fa la pregunta transcendental: “Què significaria per als humans viure en un món on un gran percentatge d'històries, melodies, imatges, lleis, polítiques i eines estan modelades per una intel·ligència no humana, que sap com explotar amb eficiència sobrehumana les debilitats, biaixos i addiccions dels humans, sabent com establir relacions íntimes amb persones? En jocs com els escacs, cap ésser humà pot aspirar a vèncer un ordinador. Què passa quan passi el mateix a l'art, la política o la religió?”. - Sabadell: 2.4.2023