Producte de l'ús d'internet i de la creació de fòrums, han anat sorgint una sèrie de lleis informals que regeixen aquest món tecnològic. Es basen en l'observació de comportaments habituals de la xarxa, que pot arribar a desesperar o fins i tot a fer-nos canviar d'opinió. Coneixent aquesta varietat de lleis col·loquials, podrem entendre el funcionament d'internet i els seus usuaris.
Llei de Godwing
Aquesta llei creada per Mike Godwing el 1990, va manifestar un fet que se segueix donant avui dia. Deia, "a mesura que una discussió a Internet s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s'esmenti a Hitler o als nazis tendeix a un."
Té relació amb el conegut com "utilitzar la carta de Hitler" en una discussió. Aquesta expressió es refereix a utilitzar un argument sense pes per fer front a una discussió. Un exemple pot ser, "Si ets vegetarià ets nazi, perquè als nazis els agradava la verdura".
Llei de Poe
Aquesta llei es va atribuir a Nathan Poe el 2005, i té a veure amb la ingenuïtat que hi ha a les xarxes.
L'autor la va explicar utilitzant els següents paraules:
"Si no s'utilitza una emoticona de somriure, o alguna altra demostració òbvia de la intenció humorística de el text, és impossible crear una paròdia de l'fonamentalisme que algú no confongui amb fonamentalisme de veritat."
La ironia i la paròdia és molt utilitzada en les xarxes socials, no caiguis en les seves xarxes.
regla 34
Aquesta regla promulga la frase "Si existeix, hi ha porno sobre això".
La descripció és prou clara. Qualsevol contingut que hagis vist a internet, tindrà la seva paròdia porno.
Llei de Danth
Si tendeixes a insistir que vas guanyar una discussió a Internet, és molt probable que ja l'hagis perdut.
Llei de Cunningham
El nom d'aquesta llei fa referència a el creador de la primera wiki Howard Cunningham. No obstant això, el creador va ser Steven McGeady, el qual va concloure que la millor manera d'aconseguir una informació a internet és escrivint una resposta de manera incorrecta.
Això es deu al fet que a internet conviuen milions de persones que volen demostrar els seus coneixements corregint als altres.
Llei de Skitt
Aquesta llei atribuïda a G. Brian Lord el 1998, atribueix que "tot missatge que corregeixi el missatge d'un altre usuari contindrà al seu torn al mínim un error."
No és coneguda com les anteriors, però cal destacar la seva importància.
Llei de Scopie
Aquesta llei creada per Rich Scopie suggereix el següent:
"En qualsevol discussió sobre ciència o medicina, citar Whale.to com a font fiable equivaldrà a perdre la discussió automàticament, i a ser expulsat amb sorna per la resta d'usuaris".
No caiguis en l'error de fer-ho si vols que et prenguin seriosament.
Llei d'Haig
La llei de Haig avisa sobre la relació entre el mal gust en el disseny d'una pàgina i un mal contingut. En general sol ser molt alta.
Llei de Pommer
"L'opinió d'una persona pot canviar després de llegir informació a l'respecte a Internet. La naturalesa de l'canvi és tal que es passa de no tenir opinió a tenir una opinió equivocada. "
Aquesta llei creada per Rob Pommer el 2007, està dirigida a les persones que cerquen informació de manera ràpida per poder opinar. El més normal és que no contrastin aquesta informació, i per tant, que en la majoria dels casos sigui incorrecta.
La llei de Lovejoy
La llei Lovejoy fa referència a frases que s'utilitzen per donar suport arguments ridículs apel·lant a l'emoció. El seu nom prové de l'esposa de l'reverend dels Simpsons, Helen Lovejoy.
Un exemple pot ser la coneguda frase de "És que ningú pensarà en els nens?"
Llei de Cohen
"Qualsevol que recorri a l'argument que" qualsevol que recorri a l'argument que... perd el debat automàticament". Aquesta llei enunciada per Brian Cohen, el 2007, pretén acabar amb les persones que utilitzen aquest tipus d'arguments en una discussió. No obstant això, per la mateixa regla, et poden retreure que qualsevol persona que recorri a aquesta llei perd el debat.
¡Llei de l'exclamació!
«Com més exclamacions es facin servir en un correu electrònic (o una altra publicació), més fàcil és que el text sigui una mentida absoluta. Això també és cert per a les majúscules ".
Aquesta frase es cita en un article de Lori Robertson (publicat en FactCheck.org el 2008), i respon al dubte sobre la veracitat dels correus massius rebuts.
Llei de Puigcarbó (Copiada de Joan Fuster)
Còpia sempre que puguis textos d'altres, és preferible copiar textos sensats que ximpleries pròpies originals.
Llei de Godwing
Aquesta llei creada per Mike Godwing el 1990, va manifestar un fet que se segueix donant avui dia. Deia, "a mesura que una discussió a Internet s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s'esmenti a Hitler o als nazis tendeix a un."
Té relació amb el conegut com "utilitzar la carta de Hitler" en una discussió. Aquesta expressió es refereix a utilitzar un argument sense pes per fer front a una discussió. Un exemple pot ser, "Si ets vegetarià ets nazi, perquè als nazis els agradava la verdura".
Llei de Poe
Aquesta llei es va atribuir a Nathan Poe el 2005, i té a veure amb la ingenuïtat que hi ha a les xarxes.
L'autor la va explicar utilitzant els següents paraules:
"Si no s'utilitza una emoticona de somriure, o alguna altra demostració òbvia de la intenció humorística de el text, és impossible crear una paròdia de l'fonamentalisme que algú no confongui amb fonamentalisme de veritat."
La ironia i la paròdia és molt utilitzada en les xarxes socials, no caiguis en les seves xarxes.
regla 34
Aquesta regla promulga la frase "Si existeix, hi ha porno sobre això".
La descripció és prou clara. Qualsevol contingut que hagis vist a internet, tindrà la seva paròdia porno.
Llei de Danth
Si tendeixes a insistir que vas guanyar una discussió a Internet, és molt probable que ja l'hagis perdut.
Llei de Cunningham
El nom d'aquesta llei fa referència a el creador de la primera wiki Howard Cunningham. No obstant això, el creador va ser Steven McGeady, el qual va concloure que la millor manera d'aconseguir una informació a internet és escrivint una resposta de manera incorrecta.
Això es deu al fet que a internet conviuen milions de persones que volen demostrar els seus coneixements corregint als altres.
Llei de Skitt
Aquesta llei atribuïda a G. Brian Lord el 1998, atribueix que "tot missatge que corregeixi el missatge d'un altre usuari contindrà al seu torn al mínim un error."
No és coneguda com les anteriors, però cal destacar la seva importància.
Llei de Scopie
Aquesta llei creada per Rich Scopie suggereix el següent:
"En qualsevol discussió sobre ciència o medicina, citar Whale.to com a font fiable equivaldrà a perdre la discussió automàticament, i a ser expulsat amb sorna per la resta d'usuaris".
No caiguis en l'error de fer-ho si vols que et prenguin seriosament.
Llei d'Haig
La llei de Haig avisa sobre la relació entre el mal gust en el disseny d'una pàgina i un mal contingut. En general sol ser molt alta.
Llei de Pommer
"L'opinió d'una persona pot canviar després de llegir informació a l'respecte a Internet. La naturalesa de l'canvi és tal que es passa de no tenir opinió a tenir una opinió equivocada. "
Aquesta llei creada per Rob Pommer el 2007, està dirigida a les persones que cerquen informació de manera ràpida per poder opinar. El més normal és que no contrastin aquesta informació, i per tant, que en la majoria dels casos sigui incorrecta.
La llei de Lovejoy
La llei Lovejoy fa referència a frases que s'utilitzen per donar suport arguments ridículs apel·lant a l'emoció. El seu nom prové de l'esposa de l'reverend dels Simpsons, Helen Lovejoy.
Un exemple pot ser la coneguda frase de "És que ningú pensarà en els nens?"
Llei de Cohen
"Qualsevol que recorri a l'argument que" qualsevol que recorri a l'argument que... perd el debat automàticament". Aquesta llei enunciada per Brian Cohen, el 2007, pretén acabar amb les persones que utilitzen aquest tipus d'arguments en una discussió. No obstant això, per la mateixa regla, et poden retreure que qualsevol persona que recorri a aquesta llei perd el debat.
¡Llei de l'exclamació!
«Com més exclamacions es facin servir en un correu electrònic (o una altra publicació), més fàcil és que el text sigui una mentida absoluta. Això també és cert per a les majúscules ".
Aquesta frase es cita en un article de Lori Robertson (publicat en FactCheck.org el 2008), i respon al dubte sobre la veracitat dels correus massius rebuts.
Llei de Puigcarbó (Copiada de Joan Fuster)
Còpia sempre que puguis textos d'altres, és preferible copiar textos sensats que ximpleries pròpies originals.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
La última, la tuya,no es nueva para mi,entraba en un blog de Córdoba que hacía lo mismo,los autores, pero la manía era para ridiculizar al periodista(con ideas de derechas).La ciudad no es grande y se llegó al caso de que los ofendidos citaban públicamente a los autores Al final cerró
ResponEliminaSaludos
No és mia, ya lo he puesto, es de Joan Fuster i Ortells, el maestro de los aforismos, tiene más de 1300. Sostiene Fuster la teoría que escribas lo que escribas, alguien ya lo ha escrito antes, y que el plagio no és más que una redundancia.
EliminaSaludos.,
La primera es ineludible, aquí, la palabra "fascista".
ResponElimina"a mesura que una discussió a Internet s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s'esmenti a Hitler o als nazis tendeix a un."
I és ben ve així, o nazi o comunista.
EliminaSalut.
jajaja ¡ cuantísimos legisladores hay en internet! no sé, yo creo que todas estas leyes parte de la generalización y siendo así, todas son correctas y equivocadas a la vez. En internet hay de todo, todo tipo de gentes y comportamientos, como en la vida misma y como en la vida misma, las discusiones, salvo que la gente las inicie con ánimo de contrastar o cambiar impresiones y no de imponer su opinión, son totalmente estériles. De todas, la que efectivamente he comprobado que es totalmente infalible es la Ley de Haig, que avisa sobre la relación entre el mal gusto en el diseño de una página y un mal contenido. Por lo general suele ser muy alta... Cuando entro en un blog todo lleno de mariposas, corazones, brillos y destellos..Bufffff infumable : ) Como cuando llegas a una casa con tapetes, plásticos protectores y fundas de ganchillo por todas partes jajaja Lo de la pornografía no lo he entendido, en fin, se trata de que cada uno disfrute a su manera, sin molestar al prójimo...que es lo peor, porque aquí hay gente cuyo divertimento es ese, molestar, herir, hacer daño.. a mi, excepto estos, me vale casi todo, otra cosa es que me guste o disfrute, eso lo consiguen pocos y tú no te quites mérito, que hasta para copiar hay que tener gusto y ser selectivo, tú tienes ambas cosas. Gracias - por todo - abrazo grande y buen finde FRANCESC!
ResponElimina"a mesura que una discussió a Internet s'allarga, la probabilitat que aparegui una comparació en la qual s'esmenti a Hitler o als nazis tendeix a un." esta para mi es la mejor de todas. Lo del porno se refiere a que - por ejemplo -, ahora que se ha acabado la concesión de los derechos de Mickey Mouse, ya hay una versión porno de él.
EliminaUn abrazo!