Mireu, no tinc rostre, el que exhibeixo és la cara de l'instant, afirmava Jabés. La vida és una successió d'instants i qui millor que una càmera fotogràfica per captar-los. Aquesta foto presa fa temps al racó del campanar capta instants d'una sèrie de gent, l'avi amb el cotxet del net en primer pla, una mare que ajupida fa una fotografia suposem que al seu fill que no veiem.
Hi ha dos avis asseguts en un banc, mentre ell parla per telèfon, ella se'l mira. Una parella més jove acaba de passar pel seu davant i ell també està endollat al mòbil. Són instants de quotidianitat d'un matí quasi normal, en una ciutat quasi normal. Un seguit d'instants que donen sentit a la vida, clar, que no tots els instats són tan bucòlics...
LA CARA DE L'INSTANT
Mireu, no tinc rostre
el que exhibeixo és la cara de l'instant,
és horrible, no us ha d'estranyar.
Ha absorbit quan ha vist,
polítics roïns i miserables,
àrabs revoltats i massacrats,
laics desconcertats, i més,
més de mil ofegats a la mar morta.
Mort, desolació, guerra i misèria,
mesquinesa i dolor, molt dolor.
La meva cara de l'instant avui
ho ha guardat tot i és a hores d'ara
com la d'ahir o la de demà
la cara d'impotència i horror.
Que buena foto,de parar lo cotidiano,que tanto me gusta.No quiero ni me gusta el tremendismo.La foto puede ser mía, de las que tengo en el móvil, pero desde luego no con esa calidad.Me veo en ella,cuando paseo con mi nieto por el jardín ,arrastrando el cochecito.
ResponEliminaSaludos
Creo que esta es una de las gracias de la fotografía, la espontaneidad, el captar este instante cotidiano, sencillo, auténtico. Entiendo que los profesionales busquen enfoques más atrevidos y sugerentes, pero yo solo soy un aficionado.
ResponEliminaSaludos.
Un instante repleto de gente y vida. No tiene rostro , tiene muchos rostros , de hecho parece como si alguien hubiera superpuesto varias escenas diferentes en una sola imagen...la vida es eso, miles y millones de personas viviendo su particular instante ...el.mio ahora es escribirte desde el móvil mientras espero ...y luego bajo esa ola , el poema , estupendo poema o prosa poética, el rostro de esos instantes densos y terribles de los q sé hace dueño el dolor , el horror y a veces incluso la rabia y el asco... ¿sabes los instantes q me gustan a mí ? esos q en fotografía sé harían en macro, esos en los q enfocas tan cerca q desaparece la escena y escuchas lo q ocurre dentro o al lado mismo de ti..mil gracias por esta entrada , me ha gustado mucho, un fuerte abrazo !
ResponEliminaEn el fondo, esta foto es la vida, lo que da sentido a la vida, el reflejo de las cosas sencillas.
EliminaUn abrazo!
La mayoría de las fotos de profesionales,son forzadas en sus límites de la física óptica, buscando lo que realmente no existe.No daría ni un duro,por nada que no se haga al natural como en el toreo,no concedería ni una oreja si el torero no ha dado al menos 4-5 pases de naturales(los hechos con la mano izquierda),en ellos descubre su cuerpo al toro,no se esconde.
ResponEliminaSaludos
No sé si Ricard estaría de acuerdo contigo, es que es diferente la foto de un paisano que la de un profesional, donde hay de todo. También hay fotos muy buenas de profesionales sin demasiadas alharacas.
EliminaSaludos.
La classificació professional/afeccionat, és molt més artificial del que aparenta. Poques vegades té relació amb la qualitat d'una imatge. L'única i autèntica diferència que hi ha entre el primer i el segon és que el primer cobra per les imatges (o ho intenta), mentre que al segon el mouen altres interessos. Hi ha aficionats cent vegades millors que alguns professionals. No tinc cap dubte.
ResponEliminaAgraeixo la teva generositat, però saps que no és del tot així, un professional sempre, o quasi sempre, traurà més rendiment d'una foto que un aficionat,
EliminaNo és per discutir, Francesc, però si bé admeto que un professional sol tenir més recursos a l'abast, em sembla oportú assenyalar que hi ha molt bons aficionats que sense tanta parafernàlia tècnica fan una fotografia excel·lent. Durant més de 20 anys he donat classes de fotografia i conec gent que no són professionals, amb una mirada i un saber resoldre, que no sempre es veu en col·legues de la professió.
EliminaMe gusta la foto. Es lo que es, un instante.
ResponEliminasalut
És com una mena de geriàtric a l'aire lliure. Pura vida.
ResponEliminaSalut.