En algun moment entre les quatre i les cinc de la tarda d'ahir, l'era de Rajoy va començar a difuminar-se lenta però inexorablement a l'hemicicle. Abans que Aitor Esteban anunciés el suport del PNB a la moció de censura, va caure la realitat sobre el grup parlamentari del PP i el banc blau com una boira densa que anunciava el pitjor. Esperaven un ajut que no podia arribar perquè l'il·lusionisme polític amb el qual Mariano Rajoy ha sobreviscut a tantes situacions impossibles en la seva carrera s'havia quedat ja sense res en el que sostenir-se.
No hi hauria més ajudes des de llocs insospitats. Els partits de l'oposició que amb les seves baralles van concedir una pròrroga inesperada al PP al desembre de 2015 no anaven a repetir l'estranya jugada aquesta vegada.
El seu líder estava desaparegut, el que tenia un punt d'humiliant per als diputats del PP que li aplaudeixen d'allò més com si fos una estrella del rock. Rajoy no va tornar de dinar, sense que estigués molt clar llavors si s'havia quedat a La Moncloa o estava en un restaurant amb els seus assessors en una d'aquestes sobretaules interminables de cafè, copa i puro, i una altra copa perquè a hores d'ara tant se val. A la nit, es va saber que havia passat vuit hores en un restaurant d'on va sortir content i somrient. O això semblava. L'escó del president romandre buit fins que Sáenz de Santamaría va posar en ell la seva bossa. Almenys que servís per a alguna cosa.

Aquest matí, amb el dubte de si hauria un Tamayazo d'última hora semblava que tot el peix estava venut, però fins que el marcador no ha mostrat els 180 vots a favor del candidat, crec que és quan tots hem respirat a fons. A hores d'ara tots els analistes polítics, tertulians i marianolegs en general han d'estar presentant la seva dimissió, inclosos els periodistes d'esports que segueixen al Reial Madrid.

Si fa una setmana, una setmana! algú d'aquest àmbit pronostiqués o pronostiqués que demà hauria Govern de la Generalitat, Pedro Sánchez President del Govern espanyol i que Zidane hauria presentrado la seva renúncia a entrenar el Reial Madrid, li haurien dit de tot menys bonico, La conseqüència de tot aquest assumpte, és que de la mateixa manera que les enquestes ja no tenien des de fa un temps cap credibilitat, els politòlegs, opinadors, i fins i tot els marianólegs, tampoc en tenen cap.
Diuen els opinadors esmentats que el substitut de Mariano Rajoy, serà a mig termini Alberto Núnez Feijoo; marededéu!, el de les vaques! no podria Rajoy escollir un succesor més inepte, d'aquells de 'inútil presentarse sin referencias' com a l'acudit, de fet Feijoo ja ho és un acudit en si; si es confirma el Pp tardarà segles a tornar a Governar.