A casa tenim una manera peculiar de reciclar la brossa (basura, en català antic). Hi ha un cubell gran, d'aquests que pems un pedal i s'aixeca la tapa, però en aquest no hi va la brossa,nomès la pols d'escombrar i algun paper petit o xapes de cervesa. Al costat d'aquest hi ha un cubell més petit, més de la meitat més petit, aqui l'obertura és manual, no hi ha pedal, i si llença bastanta brossa variada, però, sempre hi ha un però, si són restes de menjar que pot fer mala olor van a una tercera bossa de plastic normal i corrent, sense cubell, i aquesta si que es baixa cada dia al matí, amb el plàstic, cartró, paper o brics. El cubell gran es baixa quan s'omple de les restes de la carn d'olla de l'escudella que ocupa molt d'espai, o si hi ha 'paella'.
O sia reciclem com deu mana però de manera diguessim que peculiar, teniem un problema amb les piles - ja resolt - del contenidor verd va desaparèixer un dia el recupient on dipositar-les, no se sap perquè. tambè varen desapareixer les jardineres que quan l'alcalde Bustos hi havia a les faroles.
I ja que parlo de reciclar, mentre escrivia aquest text he recordat Alfonso Ussia, que no es pas sant de la meva devoció agnóstica. Ussia té un llibre titulat: 'Manuel del ecologista coñazo', on parla del 'pájaro uy,uy,uy'...
"Es un ave poco conocida, habita en zonas deserticas y despoblada de árboles, normalmente sale a cazar sus presas de noche, cuando no hay mucho jaleo por ahi, su envergadura no es superior a 50cm, se alimenta de "conejos" o "almejas" que caza él mismo, pesa unos 2 kg, aun que se han visto ejemplares de 7kg, la mayor característica de éste ave es sus enormes testículos, pesan en torno de 2kg a 6kg, se reconoce sin verla por el enorme ruido que hace al posarse en el suelo, al aterrizar roza sus enormes características por el suelo y de ahí su peculiar sonido y de ahí le viene el nombre uy, uy, uy, uy, su periodo de celo dura todo el año, pero hay que tener cuidado mas que nunca en primavera cuando ésta extraña criatura experimenta tal calenton que su vergüenza de tener sus características tan grandes, le es indiferentes y ataca a todo aquel que pase por su lado, agradecemos si alguien ha tenido contacto con este animal se ponga en contacto urgentemente con su medico."
Ja sé que és una pocasoltada, pero fins i tot li han dedicat una cançó al pájaru...
i demà......, demà parlaré del Govern, el que no sé és de quin, si del de M.Rajoy o el de Pedro Sánchez.
Jo sempre les baixo al vespre perquè al matí sempre em trobo veïns a l,ascensor i no m,agrada anar amb les escombraries i els veïns dins l,ascensor. Reciclar és facil quant ja portes un cert temps d,adaptació jo ara també reciclo l,oli en un pot de color groc que reparteixen de tant en tant O en el seu defecte el poso en ampolles buides d,aigua. Però no acabo d,entendre la quantitat de plàstic que fan servir ja de fàbrica per tot. Fins i tot pels ous que molts ho fan en cartró doncs no sempre n,hi ha que prefereix la ouera de plàstic.
ResponEliminaal plastic li queden 3 anys pel que tinc entés, almenys a bosses, coberts, escuraorelles, plats, etc. Haurem - de fet ja ho fem a casa - d'anar a comprar amb el carret o amb el cabàs, com abans. Jo encara recordo bescanviar a l'ALCAMPO les ampolles de vidre de cervesa i Coca-Cola.
ResponEliminaHubo un tiempo intermedio, en que había máquinas en el Caprabo de Sant Feliu que echabas latas vacías de bebidas y te devolvían monedas,que simpático.Eso si que era una buena forma de reciclar.
ResponEliminaOtra simpática, era que mis hijos de pequeños,llevaban los periódicos,latas,envases de vidrios al chatarrero y se traían unas pesetas,que no estaba nada mal.No sabían
lo del reciclado,pero si del valor de las cosas.
cierto lo del chatarrero. En el Alcampo dejabas los envases de vidrio vacíos y te daban un ticket a cambio para coger los llenos.
ResponEliminaAhora el chatarrero és para los africanos que recogen cartón, hierros, y un poco de todo.La mayoria son negros aunque hay algun magrebí, o como diria Mossen Cinto Verdaguer, algun moro.