· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

VUIT MILIONS DE CORRUPTES


Els prop de vuit milions de persones que van votar a favor del PP van certificar a les urnes la resignació de gran part de la ciutadania davant el poder d'un partit corrupte, gràcies al seu vot, la corrupció i la conspiració d'Estat, en comptes de ser castigada, avui resulta aclamada, premiada i legitimada. Perquè si eximeixes de penitència el responsable últim, això és que el primer responsable ets tu, i aquests vuit milions de votants són responsables.

Resulta depriment, tal com ha dit l'ex magistrat del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín, la baixa qualitat de la democràcia a l'Estat espanyol. Van ser moltíssimes les persones que van votar vergonyosament a favor de l'estabilitat, encara que sigui corrupta. La política és així, donen a entendre gents acostumades a que la por s'imposi sobre la raó. Uns celebren els pitjors resultats de la seva història i se senten alleujats perquè el decrèpit bipartidisme es resisteix a morir. Altres s'entesten a fer-nos creure que els electors els van absoldre de tots els seus excessos, del seu enriquiment il·lícit, d'haver condemnat a la pobresa a milions de persones, de la seva crueltat davant els perdedors de sempre, dels seus atemptats contra les llibertats, de vergonyoses difamacions com la de l'excalde Trias. Curiosament on hi ha hagut els últims escàndols de corrupció del Pp, han augmentat en el nombre de vots, com Catalunya o València, o sia que aquests vuit milions de vots, no són els vots de la por, són els vots de la connivència amb els corruptes i per tant són vots corruptes. Legítims, però connivents amb els corruptes i conspiradors d'opereta..., bufa.

A LES 14:00 PM D'AVUI, A CAN PIXA


A les 14:00 PM d'avui, dimecres 29 de juny de 2016, el miserable encara no ha dimitit, ni ha estat cessat. Vergonya, per a ell i per qui el va nomenar pel càrrec que indignament ocupa, i que tambè hauria de dimitir per cómplice de facto amb el miserable, car de  no fer-ho és igual que ell. Aquest país no és ni de lluny un estat democràtic......, és 'can pixa'










TAN BUIT COM ELLS


He vist aquest perseguir tal fita i aquell, tal altra; he vist els homes fascinats per objectes dispars, sota l'embruixament de projectes i de somnis juntament vils i indefinibles. Analitzant cada cas aïlladament per penetrar en les raons de tant fervor desaprofitat, he entès el sentit de tot gest i de tot esforç.
¿Hi ha una sola vida que no estigui impregnada dels errors que fan viure? Hi ha una sola vida clara, transparent, sense arrels humiliants, sense motius inventats, sense els mites sorgits dels desitjos? On és l'acte pur de tota utilitat: un sol que avorreixi la incandescència, un àngel en un univers sense fe, o un cuc ociós en un món abandonat a la immortalitat?

He volgut defensar-me contra tots els homes, reaccionar contra la seva bogeria, descobrir el seu origen; he escoltat, he vist i he tingut por: por d'actuar pels mateixos motius o per qualsevol altre motiu, de creure en els mateixos fantasmes o en qualsevol altre fantasma, de deixar-me ofegar per les mateixes embriagueses o per qualsevol altra embriaguesa; por, finalment, de delirar en comú i d'expirar en una multitud d'èxtasi. Jo sabia que en separar-me d'una persona m'anava desposseït d'un error, pobre de la il·lusió que li deixava ... Les seves paraules enfebrides me'l descobrien presoner d'una evidència absoluta per a ell i irrisòria per a mi; al contacte del seu absurd, jo em despullava del meu ... A què adherir-se sense el sentiment d'enganyar i sense envermellir? No es pot justificar-se més que aquell que practica, amb plena consciència, l'absurd necessari per a qualsevol acte, i que no embelleix amb cap somni la ficció a la qual es lliura, de la mateixa manera que no es pot admirar més que a un heroi que mor sense convicció, tant més prest al sacrifici per haver entrevist el seu fons. 

Pel que fa als amants, serien odiosos si enmig de les seves ganyotes el pressentiment de la mort no els fregués. És torbador pensar que ens emportem a la tomba el nostre secret -la nostra il·lusió-, que no hem sobreviscut a l'error misteriós que vivificava el nostre alè, que excepte les prostitutes i els escèptics tots cauen en l'engany perquè no endevinen l'equivalència, a la nul·litat, dels plaers i de les veritats.

He volgut suprimir en mi les raons que invoquen els homes per existir i per actuar. He volgut arribar a ser extraordinàriament normal, i aquí em teniu embadocat, en el mateix pla que els idiotes i tan buit com ells.

EM.CIORAN - Breviari de putrefacció.

A LES 14:00 PM D'AVUI, A CAN PIXA


A les 14:00 PM d'avui, dimarts 28 de juny de 2016, el miserable encara no ha dimitit, ni ha estat cessat. Vergonya, per a ell i per qui el va nomenar pel càrrec que indignament ocupa, i que tambè hauria de dimitir per cómplice de facto amb el miserable, car de  no fer-ho és igual que ell. Aquest país no és ni de lluny un estat democràtic......, és 'can pixa'










AIXÒ ÉS CAN PIXA

Un president de mesa electoral indignat per la negligència i manca de control del recompte dels vots, explica la seva sorprenent experiència en les eleccions generals de diumenge. La carta s'ha tornat viral.

"Hace un rato que he llegado a casa después de ser presidente de una mesa electoral en Barcelona y aún estoy alucinando. Aparte de varias irregularidades que no detallaré para no alargarme, pero que demuestran las enormes fallas del sistema, he alucinado con un montón de cosas. Primero: después del recuento, faltaban un par de votos que no aparecían. La responsable de la junta electoral insistía en que 'eso es normal, nunca cuadra'. Yo le he dicho que tenía que cuadrar, a lo que dice, 'es igual, en este caso los votos que no se encuentren se ponen en blanco y ya está'. Luego se ha unido a la fiesta el apoderado del PP, que insistía en declarar los votos que faltaban como votos en blanco, 'vamos, lo que se hace siempre'. Yo les he dicho que no, que además, '¿cómo lo voy a cuadrar luego?' Y ahí ha venido mi primera sorpresa, me dicen: '¿Qué cuadrar?, si ahora cuando firmes el acta todos estos votos van a la basura'. Y digo: '¿Cómo? ¿No los tengo que llevar al juzgado escoltado por la policía?'. Y me dicen, 'claro que no, tú a los juzgados llevas solo las actas con los resultados finales'. Es decir, pensad en un pueblo o ciudad pequeña de esas de la España profunda donde todos se conocen, se juntan los tres de la mesa y rellenan lo que les sale de los huevos porque no hay que entregar luego los votos para demostrar nada. De hecho, si hubiera querido, yo mismo hubiera alterado los resultados, pues en muchos ratos del día hemos estado solos en la mesa dos personas.

Pensad en un pueblo o ciudad pequeña de esas de la España profunda donde todos se conocen, se juntan los tres de la mesa y rellenan lo que les sale de los huevos. Luego viene el cachondeo del voto por correo: a primera hora te entregan un fajo de sobres con los votos por correo, pero a la hora de la verdad, el control es mínimo, por no decir en algún momento nulo. Quién me dice que en uno de esos pueblos de la España profunda no cogen todos los sobres de correo y los cambian por otros. Están todo el día encima de la mesa y nadie los custodia. 

Y, para acabar, el cachondeo del escrutinio del Senado… Dejando de lado que la mitad de la gente no sabía qué tenía que votar, ni quiénes eran los que se presentaban, ni para qué sirve eso (especialmente la gente mayor, que preguntaban dónde tenían que poner la X, como si fuera un formulario de Hacienda)… Dejando de lado todo eso, el escrutinio es insultantemente ridículo: ¿os acordáis de cuando elegíais delegado de clase en el cole? Se iban poniendo nombres y se marcaba una X cada vez que a alguien se le votaba. Luego se sumaban las X y listos.

Pues así pero con una lista de más más de mil X. Además, como se pueden marcar 'hasta 3 casillas', hay quien solo marca una o dos, con lo que el número final de votos no tiene porqué coincidir con el número total de votantes. Aquí es cuando he dicho 'bueno, supongo que ahora sí que guardaremos las papeletas con las X, es la única manera de demostrar que esto que pongo en el acta es cierto'. Pues bien, de nuevo me he quedado a cuadros: las papeletas del senado también van todas a la basura.

Básicamente he estado poniendo X durante una hora y contándolas después y NADIE HA COMPROBADO que estuviera bien, entre otras cosas, porque me han dicho que esto nunca se comprueba porque sería imposible. ¡¡Es decir, que si hubiera querido me hubiera inventado los resultados del Senado y no hubiera pasado nada!! Finalmente, he cogido las actas, las he metido en un sobre y me las he llevado yo mismo a los juzgados en moto. Total, en los sobres no hay ninguna papeleta para comprobar que lo que pone en ellas es cierto…

Vamos, que supongo que ahora entenderéis mejor porqué gana las elecciones un partido corrupto y por qué no quieren hacer que el voto sea electrónico (sería mucho más barato, sí, pero demasiado fiable)". ACTUALIDAD RT.COM

AIXÒ ÉS CAN PIXA
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO