No tinc tan clar com sembla tenir-ho molta gent, que el canvi climàtic estigui propiciat nomes per les atzagaiades sovintejades a que estem exposant el nostre petit planeta. Els homínids, que no humans - encara – solem donar-nos més importància en general de la que tenim com a espècie, oblidant que no som més que un altre dels animals perduts que intenten sobreviure en aquesta boleta rodona que és con una agulla perduda dins un paller immens.
Som l’únic animal que ha necessitat inventar-se un déu a la seva imatge i semblança, que és l’acte de vanitat més gran que mai s’ha comés. I ara ens volem erogar tota la responsabilitat del canvi climàtic de la terra, quan en gran part es tracte d'un procés natural que porta milions d’anys fent pel seu compte, fins i tot molt abans que nosaltres aterréssim per aquí.
Entenc que hi hem pogut ajudar una mica o un xic més, i que ho continuarem fent, no és que siguem molt primmirats en aquest sentit. Però aquest catastrofisme que s’està imposant últimament, a banda d’alarmar innecessàriament a la gent de bona fe, en molts dels casos em dona la sensació que és sense massa fonament.
No ho dic pel pol nord que es obvi s’està desglaçant, però no es la primera ni la última vegada que ho fa, forma part d’un procés natural. No estic doncs alarmat per aquesta qüestió que a més a més, en el supòsit que la culpa fos nostra i només nostra, tampoc és que vegi als països que més contaminen, molt preocupats en deixar de fer-ho, i entre ells Espanya i malgrat pugui semblar dubtosa la sensatesa dels seus dirigents, un xic d’enteniment si deuen tenir en una qüestió com aquesta, si és que realment és tan greu. Al cap i a la fi, som com les rates, ens adaptem a tot, ara, el cost d'aquest canvi si que pot ser molt elevat económicament, no pel seu cost en si, sinó perqué d'una manera o altre aprofitaràn els Estats per fer-nos-ho pagar a nosaltres, de la mateixa manera que estem pagant la nostra pérdua de llibertats i intimitat per la qüestió terrorista d'Al Qaeda.
No crec que el fet que 52 milions d'anys enrere l'Antàrtida fos una selva tropical amb palmeres i baobabs fos per culpa o gràcies als homínids, ni que fossin aquests els culpables de l'extinció dels dinosaures, possiblement perquè no varen conviure junts i si en canvi la lluna que els va anorrear.
El que si s’hauria de fer, és agrair als ecologistes la tasca que han fet al llarg dels últims anys, exagerant de vegades per impressionar més les consciències de la gent, però aconseguint que comenci a haver-hi lentament un certa consciencia ecològica que augmenta dia a dia i que, mica en mica ha anat quallant, potser més a nivell local que no pas Estatal, i han aconseguit per exemple que al riu Ripoll hi torni a haver-hi peixos, ànecs, granotes i fins i tot garses reials, i que sigui un plaer passejar-hi a peu o en bicicleta per la seva riba, quan fa uns anys era un autèntic femer on no hi anava ningú, que els ciutadans siguem més curosos amb la natura i hagi quallat la idea del reciclatge.
Però, de la mateixa manera que els ciutadans consumim només el 18% de l'aigua que es gasta i la resta es per Industries i agricultura que tant la malbaraten alegremnent, el mateix succeix amb la tasca que puguin fer els ciutadans vers els Estats contaminadors, i no parlem ja dels emergents com per exem0ple la Xina que s'ho passen tot pel folre i contamina que fa fort.
Però tampoc cal obssessionar-se per aquesta qüestió de la ecología fins a extrems gairebé patológics. Hem avançat en aquest sentit i ho seguirem fent, no hem d'oblidar per exemple que, cinquanta anys enrere el símbol emblemàtic de Sabadell, era una silueta de les fabriques en forma de serra i les xemeneies traient fum, una ciutat gris i fosca, i ara ja no en queda ni una, bé, n'hi ha unes quantes que s'han conservat d'atrezzo o com a part del mobiliari urbà.
No ens esverem doncs, i donem-li a aquest fet la importància que te però sense dramatitzar ni exagerar, i sobretot sense dir bestieses com més d'un fa.
I no oblidem que no hi ha res que no hagi succeït abans.
.jpg)
