COSES DE LA VIDA

L’art, com a simple imitació de la naturalesa, no és més que una mala copia d’una imperfecció gairebé perfecta. No tant però, si tenim en compte els milions d’anys que porta assajant les sortides i postes de sol i que poques vegades li queden bé.

*
Em pregunto si els escriptors negres tenen blancs que escriguin per a 
ells.
.
¡Que inventen ellos! Deia Unamuno.
Que nosaltres ja pagarem els royalties, oblidava.
.
Li deia un dia Jesús Quintero a Pedro Ruiz, que tenia la sensació que a TVE hi havia molts transeünts. Jo afegiria que de vegades dona la sensació que el que hi ha son molts semovents.

És cert que el castellà està amenaçat a Catalunya, la meva filla Anna i els seus amics no el parlen, puig ho fan en andalús.

 El més semblant a la bellesa absoluta ho trobareu a la Vall d’en Bas a trenc d’alba, o a la vostra Itaca particular.

 Amb el pas dels anys, cada vegada m’agrada més en Raimon.

 Tsarrampoines, que és una paraula inventada, ben bé podria referir-se a les despulles del Tsar de totes i cadascuna de les Rússies.
Una de les frases més genials que he sentit en la meva vida, la va dir el meu pare en assabentar-se que en Camilo José Cela havia guanyat el premi Nobel de literatura.
En veure’m tan emprenyat, va comentar-me: Noi! Aquest Cela és un barrut amb bons amics.
I crec que tenia més raó que un Sant.

 Els mossos d’esquadra, son els únics que quan es muden porten espardenyes.

 Abans, contra Franco, a Catalunya gairebé ningú volia ser funcionari. Ara hi ha cua. És ben cert que contra Franco vivíem millor.

 Un artista del tipus que sigui, es repeteix constantment al llarg de la seva obra, tot i que n’hi ha que ho dissimulen millor que altres.

 És possible que estem assistint al naixement d’un mite com el de Jesús de Natzaret o Mahoma, tot depèn que Ossama Bin laden trobi un biògraf com Sant Pau.