Hi va haver una època, més o menys entre 1965 i 1973 en que tot era o semblava possible, on tot el pensament anterior trontollà i el realisme fantàstic va prendre cos en una gran part de la societat. Tot era possible, les teories antigues es podien discutir i n'apareixien de noves de tota mena. Sota les llambordes hi havia la platja. El mèrit de "el retorno de los Brujos" , d'en Louis Pawels i Jacques Bergier, va ser recollir una gran part d'aquesta nova i oberta manera de veure-ho tot. Del seu llibre n'he extret una història antiga: Ramanujàn, el matemàtic Indi. Una història apasionant.

"Un dia, a començaments de l'any 1887, un braman de la província de Madras es dirigeix al temple de la deessa Namagiri. El braman ha casat la seva filla fa ja molts mesos, i la llar dels esposos és estèril. Que la deessa Namagiri els doni la fecunditat! Namagiri escolta la pregària. El 22 de desembre neix un nen, que es posa el nom de Srinivasa Ramanuján Alyangar. La vigília s'havia aparegut la deessa a la mare, per anunciar-li que el seu fill seria extraordinari.
Als cinc anys, ingressa a l'escola. Des del primer moment, la seva intel·ligència sorprèn tots. Sembla saber ja el que li ensenyen. Se li concedeix una beca per al liceu de Kumbakonán, on és l'admiració dels seus condeixebles i professors. Té quinze anys. Un dels seus amics fa que la biblioteca local li deixi una obra titulada A Synopsis of Elementary Results in Pure and Applied Mathematics. Aquesta obra, publicada en dos volums, és un recordatori redactat per George Schoobridge, professor de Cambridge. Conté resums i enunciats sense demostració d'uns 6.000 teoremes. L'efecte que produeix en l'esperit del jove hindú és fantàstic. El cervell de Ramanuján es posa bruscament a funcionar d'una manera totalment incomprensible per a nosaltres. Demostra totes les fórmules. Després d'haver esgotat la geometria, ataca l'àlgebra. Ramanuján explicarà més tard que la deessa Namagiri se li havia aparegut per explicar-li els càlculs més difícils. Als setze anys, fracassa en els exàmens, perquè el seu anglès continua sent defectuós i li és retirada la beca. Prossegueix sol, sense documents, les seves investigacions matemàtiques. De moment, adquireix tots els coneixements assolits en aquest terreny fins a 1880. Ja pot prescindir de l'obra del professor Schoobridge. I encara va més enllà. Per si sol, acaba de reproduir, per depassar-lo després, tot l'esforç matemàtic de la civilització, partint d'un recordatori, fora d'això incomplet. La història del pensament humà no coneix cap altre exemple semblant. El propi Galois no havia treballat sol. Va estudiar a l'Escola Politècnica, que era en la seva època el millor centre matemàtic del món. Podia consultar milers d'obres. Estava en contacte amb savis de primer ordre. En cap ocasió no s'ha elevat tant l'esperit humà amb tan poc suport.El 1909, després d'anys de treball solitari i de misèria, Ramanuján es casa. Busca una feina. El recomanen a un preceptor local, Ramachandra Rao, ilustre enamorat de les matemàtiques. Aquest ens ha deixat el relat del seu encontre.«Un homenet desagençat, sense afaitar, amb uns ulls com mai no n'he vist d'altres, va entrar a la meva cambra, amb una gastada llibreta de notes sota el braç. Em va parlar de descobriments meravellosos que depassaven infinitament el meu saber. Li vaig preguntar què podia fer per ell. Em va dir que només volia el just per menjar, a fi de poder prosseguir les seves investigaciones. Ramachandra Rao li passa una petita pensió. Però Ramanuján és massa orgullós. Per fi troba una ocupació: un lloc mediocre de comptable, al port de Madras.

El 1913, el convencen perqué entauli correspondència amb el gran matemàtic anglès G. H. Hardy, aleshores professor de Cambridge. Li escriu i li envia pel mateix correu cent vint teoremes de geometria que acaba de demostrar. Hardy havia d'escriure sobre això:«Aquestes notes podien haver estat escrites únicament per un matemàtic del major calibre. Cap lladre d'idees, cap farsant, per genial que fos, no podia haver captat abstraccions tan elevadas.» Proposa immediatament a Ramanuján que es traslladi Cambridge. Però la seva mare s'oposa per motius religiosos. De nou la deessa Namagiri s'encarrega de resoldre la dificultat. S'apareix a la vella dama per convèncer-la que el seu fill pot anar a Europa sense perill per a la seva ànima, i el mostra, en sons, a Ramanuján assegut al gran amfiteatre de Cambridge entre anglesos que l'admiren.

 A finals de l'any 1913, s'embarca l'hindú. Treballarà durant cinc anys i imprimirà un avenç prodigiós a les matemàtiques. És elegit membre de la So­ciedad Real de Ciències i nomenat professor de Cambridge, en el col·legi de la Trinidad. El 1918 cau malalt. Tuberculosi. Torna a l'Índia, per morir allà, als trenta-dos anys. Va deixar un record extraordinari en tots quants el van conèixer. Només vivia per als números. Hardy va anar a visitar-lo a l'hospital i li va dir que havia agafat un taxi. Ramanuján li va preguntar el número del cotxe: 1.729 «Quin bonic número! -va exclamar. És el més petit que és dues vegades la suma de dos cubs!» En efecte, 1.729 és igual a 10 elevat al cub més 9 elevat al cub, i és també igual a 12 elevat al cub més un elevat al cub. Hardy va necessitar sis mesos per demostrar-ho, i el mateix problema no ha estat encara resolt per a la quarta potència.

La història de Ramanuján és increïble per a qualsevol. I tanmateix, és rigorosament certa. No és possible expressar en termes senzills la naturalesa dels descobriments de Ramanuján. Versen sobre els misteris més abstractes de la noció del número, i particularment dels «nombres primers». Poc se sap del que, fora de les matemàtiques, despertava l'interès de Ramanuján. Es preocupava poc d'art i de literatura. Però l'apassionava tot el que era estrany. 

 A Cambridge s'havia muntat una petita biblioteca i un fitxer sobre tota sort de fenòmens desconcertants per a la raó.