Un cèlebre Psicoanalista es va trobar un dia enmig de la Selva, mig perdut.

 Amb la força que donen l'instint i l'afany de recerca va aconseguir fàcilment pujar a un altíssim arbre, des del qual va poder observar al seu antull no només la lenta posta de sol sinó a més la vida i costums d'alguns animals, que va comparar una i altra vegada amb les dels humans. 

 En caure la tarda va veure aparèixer, per una banda, el Conill, de l'altra, al Lleó. Al principi no va succeir res digne d'esmentar, però poc després els dos animals van notar les seves respectives presències i, quan van topar l'un amb l'altre, cadascú va reaccionar com ho havia vingut fent des que l'home era home. El Lleó va estremir la Selva amb els seus rugits, sacsejar la cabellera majestuosament com tenia per costum hendint l'aire amb les seves urpes enormes, per la seva banda, el Conill va respirar amb més celeritat, va mirar un instant als ulls del Lleó, va fer mitja volta i es va allunyar corrent. 

 De retorn a la ciutat el cèlebre Psicoanalista va publicar cum laude el seu famós tractat en què demostrava que el Lleó és l'animal més infantil i covard de la Selva, i el Conill el més valent i madur: el Lleó rugeix i fa gestos i amenaça a l'univers mogut per la por, el Conill adverteix això, coneix la seva pròpia força, i es retira abans de perdre la paciència i acabar amb aquell ésser extravagant i fora de si, al qual comprèn i que després de tot no li ha fet res.

AUGUSTO MONTERROSO