COLTAN

- nens extraient Coltan al Congo -

La República Democràtica del Congo que fa onze anys va patir una brutal guerra civil on hi varen morir cinc milions de persones, sovint és sacsejada per la violència. La situació en el ric país centrafricà, no és precisament molt estable, però la situació aparentment en calma pot tornar a esclatar en qualsevol instant, i les morts i violacions de drets humans seguirànt produint-se.
.

Aquesta lluita no es produeïx per casualitat, ni per causa tribales que les hi ha. El que és cert, és que hi ha Compañias interessades a mantenir desestabilitzada la zona molt rica en recursos naturals, uns recursos que varen ser al mateix temps, part important en l'origen de la guerra i font de finançament per als combatents en la mateixa. A l'Oest del país existeix una gran abundància tant d'or com d'un mineral molt més valuós, el Coltan, del qual el Congo en posseeïx el 80% de les reserves mundials.
.

Aquesta és la causa de la situació actual al Congo, l'exportació de coltán va ajudar a finançar a diversos bàndols durant la Segona Guerra del Congo i segueix sent el factor primordial en el conflicte actual. Rwanda i Uganda exporten coltán a Occident (sobretot a Estats Units). L'explotació del coltán comporta, per altra banda, seriosos problemes mediambientals i genera pocs beneficis per a la R. D. del Congo. Segons dades de l'ONU, entre 1998 i 2002 es van extreure en aquest país 3,9 milions de quilos de coltán, que van arribar en el món desenvolupat un valor de 793 milions de dòlars, cap dels quals es va quedar en la nació africana. L'ONU va arribar a denunciar que l'Exèrcit Patriòtic Ruandés supervisava l'activitat minera en el Congo.

Amb el coltan s'elaboren els condensadors electrolítics de tantali que s'usen en la fabricació de telèfons mòbils, consoles, GPS, televisors de plasma, ordinadors portàtils, reproductors de mp3...

O sigui que perquè nosaltres puguem tenir a bon preu els nostres MP3, GPS, Televisors de plasma, mòbils i ordinadors portàtils, i unes poques Companyies guanyin molts diners gràcies a això, convé mantenir obert el conflicte en el Congo. Si moren uns quants milers de ciutadans no importa, són negres, pobres i estan molt lluny. Al cap i a la fi davant la vida de misèria que els espera, morir-se és el millor que els pot passar. A més ja els destinarem el 0.7% del PIB i els enviarem unes quantes medicines caducades per a pal·liar els seus mals, així com unes quantes i desinteressades OENEGES i si fa falta unes quantes monges perquè cuidin de la seva salut espiritual. Ah! Que bons i caritatius que som!