Un vespre quan l'estiu obria els ulls, per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans, on vam aprendre a córrer, damunt un pam de sorra s'alçava una foguera per Sant Joan....
BONA REVETLLA!
Un vespre quan l'estiu obria els ulls
per aquells carrers on tu i jo ens hem fet grans,
on vam aprendre a córrer,
damunt un pam de sorra
s'alçava una foguera per Sant Joan.
Llavors un tros de fusta era un tresor
i amb una taula vella ja érem rics.
Pels carrers i les places
anàvem de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquella nit
de Sant Joan.
Érem quatre trinxeraires.
No en sabíem gaire
de les llàgrimes que fan que volti el món.
Anàvem entrant a la vida.
Mai una mentida,
no ens calia i res no ens robava el son...
Aquelles nits de Sant Joan...
Els anys m'han allunyat del meu carrer
i s'han perdut aquells companys de jocs.
El bo i el que fa nosa
com si qualsevol cosa.
Sembla que tot s'hagués cremat al foc
de Sant Joan.
I ara, aquesta vesprada
una altra vegada
veig els "nanos" collint llenya per carrer.
Corren.
Com jo abans corria.
Els crido i em miren
com si fos un cuc estrany i passatger.
Aquesta nit de Sant Joan...
Doneu-me un tros de fusta per cremar
o la prendré d'on pugui, com ahir,
com si no n'hi hagués d'altra
jo he sigut com vosaltres:
no vull sentir-me vell aquesta nit.
Que un tros de fusta torni a ser un tresor.
Que amb una taula vella sigui ric.
Pels carrers i les places
aniré de casa en casa
per fer-ho cremar tot aquesta nit
de Sant Joan.
Joan Manuel Serrat
No soy partidario de los petardos, las cocas y las quemas de nada.
ResponEliminasalut
jo tampoc Miquel, deu fer quaranta o més anys que no tiro petards, ni piules ni res. Ara, el foc m'atrau molt, encara que per aixó no cal ser Sant JOAN.
ResponEliminaSALUT
Dos veces salte la hoguera el sabado... Parecía Bob Beamon..
ResponEliminaya lo había hecho de más joven, cada cosa a su tiempo.
ResponEliminaNo me acuerdo de alguna vez haber saltado una hoguera.
ResponEliminaCuidado Francesc no digas eso que te gusta mirar el fuego...
me gusta mucho el fuego, me fascina, creo que tengo vocación de pirómano.
ResponEliminaYo solo vi una vez un fuego enorme en una montaña en la noche. Los bomberos no podian llegar alla, era el pueblo con ramas en las manos batian, batian en las llamas, yo estaba en otra montaña y los veía a lo lejos. Yo deberia tener unos 12 o 13 años pero nunca más olvidé. Un espectaculo dantesco.
ResponElimina