Un dels pocs programes que no m'agrada gens de Rac1 tot i que té molta audiència, és 'la primera pedra' que fan els dissabtes al matí, potser per que tot el programa en si rancieja, començant pel seu presentador o els col·laboradors com la Vicenteta o Leslie dels Sirex. Aquest és que em pot, no es pot ser mes friki, hortera i barroer, amb una destrossa que fa de català de cagati lorito que diría en Pepe, i a més a més se suposa que és graciós però a mi no em fa cap gracia.
Els Sirex, malgrat el seu 'exit' va ser possiblement un dels pitjors grups dels 60'S, del primer a l'ùltim dels seus components eren molt fluixets, llevat del bateria que era l'ùnic d'un cert nivell si no fos pels seus excessos diguem-ne etílicament aznarians.
A més a més, els Sirex varen copiar descaradament ROUTE 66 que la varen titular San Carlos Club en homenatge al Club de Gracia. La versió infumable, com ells mateixos.
Us la deixo perquè la compareu amb altres versions anteriors i posteriors.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
15 Comentaris
Tot i que jo a la meva joventut vaig ser fan dels Sirex, ja han passat molt d'anys que se que eren uns músics fluixets i continuen essent així, llevat de l'Enric Tudela que és un bon guitarra que no pot lluir massa pel repertori. Ah! i pel que fa a la cançó San Carlos Club, totalment d'acord una dolenta versió de "Route 66"
ResponElimina"Algú ho havia de dir".....
ResponEliminaJo els tinc 'carinyo', no hi puc fer més, en el meu temps fins i tot identificaven els Sírex amb l'esquerra i els Mustang amb la dreta... musicalment parlant.
ResponEliminaJúlia, hi havia Lone Star tambè, i els Catinos, que tenien un altre nivell.
ResponEliminaBen vist Marali.
ResponElimina1 Natalie
ResponElimina2 el seu papá
3 Chuk berry
4 Diana
5 Rollings
6 Sirex
En contrabajo
1 el seu papá
2 Natalie
Guitarra alta
1 Chuck
2 Diana
Piano
El seu papá
Diane
En fin...posibles cambios de cartas, pero los Sirex rés de rés...
salut
Miquel, la versió de Diana Krall Natalie Cole és una delicia. L'he afegit posteriorment.
ResponEliminaQuizá la mejor, si.
ResponEliminaDiane es muy buena al piano y la voz matizada de Cole es muy, muy buena ¡
De LOne Star, su cantante, Pedro Gene, gran olvidado...Ensayaban en la Av Icaria...Marchó a los 23 años a Inglaterra con su Chica Solitaria y ya no volvió ¡.
ResponEliminasalut
Havien actuat a SBD al Club juvenil que hi havia al carrer de la Paloma a la Creu de Barberà. Per aquells temps sonàvem molt be amb versons d'Animals o Kinks entre altres
ResponEliminaL'ÙNIC pero que li posaria a Diana Kroll, que técticament tant al piano com vocalment és molt bona, és que no transmet, es freda, li falta calidesa, i aixó no s'aprén.
ResponEliminaPer a mi Lone Star, però fora d'ells grups espanyols gairebé cap.
ResponEliminaSalut
Josep, Lone Star sonaven molt bé, ja en aquells temps.
ResponEliminaRespecte a la cançó és curiós la quantitat de versions, algunes millors que altres però demostra que és una cançó que ha traspassat generacions...
ResponEliminaRespecte a Los Sirex és un d'aquells grups que s'ha de saber valorar simplement dins un context històric molt concret que és el del tardofranquisme anys 60 que va donar peu a que la joventut d'aquells temps s'atrevís a trencar amb els esquemes anteriors.
Aquests grupets, vistos des d'avui, eren fluixos musicalment, però ningú pot negar que van obrir un nou perfil de bandes i grups i que van ser pioners i van trencar amb una sèrie d'estils melòdics, antiquats i carques.
Ara no sé si van ser els Mustangs o els Sirex que s'atrevien a versionar cançons dels Beatles en castellà com..."el submarino amarillo"!
En fi, el mèrit d'aquests grups s'ha de veure més en el context històric com a trencadors o pioners, no tan en els mèrits musicals.
Jose Maria Sanz "Loquillo" sempre els ha reinvindicat com a pioners del Rock a Espanya...
No sé...però a mi sempre m'ha semblat més pioner pel que fa al Rock a Espanya Miguel Ríos que en el seu temps es feia dir Mike Ríos...
el Submarino amarillo eren els Mustang qui la varen versionar.
ResponEliminaMiguel Rios es deia Mike perquè fardava més, quan a Loquillo, no m'interessa gens, per a mi no és ni ha estat res en absolut. Lone Star sonàven molt bé, o els Canarios de Teddy Bautista.
Ara,els Sirex...deixem-ho.
salut