.jpg) |
| Tony Ibañes, Sani i jo a Granollers. |
- Se'm fa difícil parlar d'en Sani. Aquest matí a primera hora m'he assabentat del seu traspàs a través del blog d'en Miquel. A ran de la primera trobada de la Catosfera 2008 a Granollers, d'on és la foto que encapçala l'escrit, vàrem mantenir força contacte via mail. M'enviava escrits de denuncia i a vegades proposava fer conjuntament algun projecte. L'últim, que finalment no vàrem tirar endavant era fer una mena de diccionari amb el significat visual de les paraules de comprovació que et demana blogger quan has de deixar algun comentari. Fins i tot havíem fet cadascú per la seva banda alguns jocs de paraules, però finalment ho vàrem deixar estar. Sani, entusiasta, Sani, Guadiana, apareixia i desapareixia amb els seus Baudelarianismes (mai ho he sabut escriure bé) ara ha desaparegut del tot. Descansi en Pau.
I morir deu ser deixar d'escriure..... Joan Fuster.
Le dernier acte est sanglant, quelque belle
que soit la comédie en tout le reste. On jette
enfin de la terre sur la tête, et en voilà pour
jamais.
I morir deu ser deixar d'escriure..... Joan Fuster.
Le dernier acte est sanglant, quelque belle
que soit la comédie en tout le reste. On jette
enfin de la terre sur la tête, et en voilà pour
jamais.
Bobby Hebb va escriure aquesta cançó l'endemà de l'assassinat de John Fitzerald Kennedy. Sunny es pronuncia Sani, i a Sani li agraven aquests jocs de paraules. Va per tu Sani...
L'havia conegut a l'Ateneuesfera; a ell i els seus Baudelairianisme infinits. Ja és, junt amb el Brian de "Sense presses", el segon blogaire que se'n va del meu entorn. La vida té això: quan més amplies aquest entorn més fàcil és veure com se'n va.
ResponEliminaUna persona molt interessant, en Sani. Manteníem el contacte encara que no ens havíem vist mai. Com tu dius, sempre ple d'idees i ganes de fer coses. Quina llàstima.
ResponEliminaUn dia seré mort
ResponEliminai encara serà tarda
en la pau dels camins,
en els sembrats verdíssims,
en els ocells i en l’aire
quietament amic,
i en el pas d'aquells homes
que desconec i estimo.
Miquel Martí i Pol.
Quina llàstima.
Es ley de vida, pero la experiencia me dice que las buenas personas mueren antes (excepto contadas excepciones)...
ResponEliminaEste era un buen tipo Temu, un apasionado y apasionante buen tipo.
ResponEliminaApasionado y apasionante, eso me gustaría en mi lapida...
ResponEliminaLo siento. Hay personas a las que se le coge un afecto especial, y que ahora y aquí, me es difícil de explicar.
ResponEliminaTouchè, Miquel.
ResponEliminano habia pensado poner nada en mi làpida. Sinceramente me parece un acto de vanidad 'post mortem' que no conduce a nada, y además el difunto (o hay que decir presunto) no lo puede ver.
ResponEliminaSani per sempre més en el record. Quina putada!
ResponElimina"Sunny, thank you for the truth you've let me see.
ResponEliminaSunny, thank you for the facts from A to Z.
My life was torn like a windblown sand,
then a rock was formed when we held hands.
Sunny one so true, I love you.
Sunny, thank you for that smile upon your face.
Sunny, thank you for that gleam that flows with grace.
You're my spark of nature's fire,
you're my sweet complete desire.
Sunny one so true, I love you."
Fantàstica, la cançó. Tots recordarem el somriure radiant d'en Sani.
si Miquel,no en sabia res de la seva malaltia, va ser en entrar el teu blog a primera hora del matí que la noticia em va explotar a la cara. Una bona putada com tu dius.
ResponEliminaHola Tony, ja havia publicat quan se'm va ocòrrer posar-hi la cançó de Hebb, em va semblar que li agradaria.
ResponElimina