Un dels costos elevats pels partits i per el País són els senyors parlamentaris aquí, a altres autonomíes o a Madrid, on a més a més hi ha l'inùtil Senat. Senyories que tenen el seu sou, les seves dietes, despesses de representació, iPhones i unes quantes de les seves comissions. Tota una maquinaria que s'ha d'engrassar amb l'engranantge feixuc del partit. Senyors parlamentaris que no serveixen per a res, són com aquells que surten darrera un líder polític a la Tele parlant que ara s'ha posat de moda, o sia "floreros".
-
Tots aquests ens físics que no aporten res i que voten disciplinadament el que diu l'aparell del Partit no són necesaris i si ens els treiem del damunt estalviaríem molts diners a l'erari i a la vergonya aliena en més d'un cas. Que no em surtin en que n'hi ha molts a les comissions parlamentaries, quan tothom sap que aquestes comissions no serveixen per a es ni aporten res.
Al parlament amb que hi anés el cap de cada partit n'hi hauria prou, en el fons es igual el tant per cent de vots emesos a l'hora de votar qualsevol resolució. Si s'apliqués aquesta mesura estalviariem a banda de diners el lamentable espectacle d'indigència ética i moral amb la que ses senyories parlamentaries sovint ens obsequien i aquest joc barroer de tripijocs roins.
Que els que quedessin continuarien enredant-nos i prenent-no's el pel, embolcallats en la bandera i la Pàtria, ja ho sé, són mentiders de mena i en el fons no n'hi ha ni un de sol d'ells a qui realment l'importin els ciutadans, la Patria o la bandera. No hi ha cap nacionalisme bo, menys encara si està armat, i el nostre tot i no ser el cas no és diferent dels altres, que en aquest assumpte no hi ha fet diferèncial, i Patries i banderes l'ùnic que arrosseguen rera seu és frustració sang, morts i violència. Un nacionalisme s'irrita quan sent l'amenaça d'un altre nacionalisme, quan perceb l'ambició d'aquest altre, i en aquest punt estem actualment.
"No aniré a cap manifestació nacionalista, sota cap bandera. Sé que aquesta opció em predisposa a ser la primera víctima. Perquè sóc sempre i arreu un estranger." - Theo Angelopoulos
Coño ¡¡¡ este señor de apellido impronunciable ha expresado en pocas palabras y bien definidas mi manera de actuar.
ResponEliminaNo creo en ninguna bandera. Ninguna. Bajo los colores de los trapos (era así como se diferenciaba en la Baja Edad Media los partidarios de un conde u otro)y hasta el día de hoy , hay concienciado muchas ignominias.
Tampoco yo iré a ninguna manifestación nacionalista, y bajo ninguna bandera.
Soy extranjero incluso dentro de mi propia piel.
salut
on he viscut, sempre m'han dit forastera, així que com a molt, em sento grega, de la terra mare de la nostra malalta civilització ( i del Theo A.)
ResponEliminaNi he anat a cap manifestació patriòtica i hi aniré mai. I és una llàstima, perquè en aquestes els Mossos no disparen pilotes tal com ho fan a les manis on sí que vaig.
ResponEliminaSobre Angelopoulos no tinc paraules, un dels cineastes més brutals.
Si no l'has vista, mira "La mirada de Ulisses". On deixa clar què opina dels nacionalistes.
http://youtu.be/8VF48LWXCjU
"No diguis mai que has arribat, perquè, en qualsevol lloc, no ets més que un viatger en trànsit" potser es tracte d'aixó com deia Jabès.
ResponEliminaaquesta frase d'Angelopuols, Lluís és d'un escrit teu a Riell Bulevard, del 2009, 0 2010.
ResponElimina