1. Escriure no és normal. El que és normal és llegir i el plaent és llegir, fins i tot el que és elegant és llegir. Escriure és un exercici de masoquisme, llegir de vegades pot ser un exercici de sadisme, però generalment és una ocupació interessantíssima.

2. La literatura s'assembla molt a les baralles dels samurais, però un samurai no es baralla contra un altre samurai; es baralla contra un monstre. Generalment sap, a més, que serà derrotat. Tenir el valor sabent prèviament que serà derrotat, i sortir a barallar-se: això és la literatura.

3. Ser escriptor no és agradable. No, agradable no és la paraula. És una activitat que no té moments molt divertits, però conec altres activitats encara més divertides.

4. Ser atracador de bancs, per exemple. O director de cinema. O gigoló. O ser nen una altra vegada i jugar en un equip de futbol més o menys apocalíptic. Desafortunadament el nen creix, l'atracador el maten, el director es queda sense diners i el gigoló emallalteix, i llavors ja no et queda més alternativa que escriure.

5. Jo vaig decidir posar-me a escriure als 16 a Mèxic, i en un instant de ruptura total, amb la família, amb tot, com es fan aquestes coses.

6. Sempre vaig voler ser un escriptor polític, d'esquerra, és clar, però els escriptors polítics d'esquerra em semblaven infames.

7. Si hagués pogut triar, probablement ara seria un cavaller rural belga, de salut de ferro, solter, assidu a bordells de Brussel·les, lector de novel·les policials, i que malbarataria, amb sentit comú una riquesa acumulada durant generacions.

8. Però sóc xilè, de classe mitjana baixa i vida bastant nòmada, i probablement l'únic que podia fer era convertir-me en escriptor, accedir com a escriptor i sobretot com a lector a una riquesa imaginària, ingressar com a escriptor i com a lector en una ordre de cavalleria que creia plena de joves, diguem, temeraris, i en la qual finalment, ara, als 48 anys, em trobo sol.

9. A Llatinoamèrica es pensa en els escriptors com a elements subversius o maricons, drogoaddictes i mentiders. En el fons, probablement sigui això el que som.

1r. Xile és un país on ser escriptor i ser cursi és gairebé el mateix.

11. A un aspirant a escriptor li donaria el consell que ens donàvem els joves infrarrealistas a Mèxic. Quan teníem 20, 21 anys, teníem un grup poètic, i érem joves, mal educats i valents. Ens dèiem: viure molt, llegir molt i follar molt.

12. L'humor és una cosa semblant a la felicitat, a la revolució i l'amor.

13. En el fons, la paròdia, només disfressa el desig enorme de posar-se a plorar.

14. Quan jo em burlo d'alguns escriptors, el que faig és el que Enrique Lihn diu bromes liceanas. A Mèxic es diu, pejorativament, chingaqueditos. A Catalunya se'ls diria putetas. És una cosa que vaig a mantenir tota la vida. A mi m'agrada fer putadetes en la literatura, en un sentit rabelesià.

15. Jo no em sento el millor narrador xilè, ni tan sols em preocupa això. A mi  l'únic que m'interessa en el moment d'escriure és fer-ho amb una mínima decència, que no em avergonyexi al camp d'un temps del que he escrit, no llançar paraules al buit.

16. Mario Santiago va ser el meu millor amic, el meu millor amic lluny. Era un ésser raríssim. En realitat semblava haver baixat d'un ovni feia un parell de dies. Era un lector empedreït i tenia coses tan estranyes com ficar-se a la dutxa i seguir llegint. I el pitjor és que el que llegia eren els meus llibres.

17. "Soliloqui de l'individu" de Parra, marca un abans i un després en la poesia en llengua espanyola. A partir d'aquest moment hi ha un camí sense retorn.

18. No tinc clar fins a quin punt Enrique Lihn és reconegut a Xile. El que sí que tinc claríssim és que Lihn és un poeta més gran del segle vint en la nostra llengua.

19. Gabriela Mistral era una extraterrestre i per tant no tenia ni les nostres necessitats ni els nostres desitjos (i afegiria que tampoc tenia un talent literari com el que se li atribueix amb una soltesa de cos espantosa). Era una simple extraterrestre extraviada a Xile, a Llatinoamèrica, que no podia comunicar-se amb la seva nau nodrissa perquè l'anessin a rescatar.

20. Jo els recomanaria als escriptors xilens deixar d'escriure durant un any i posar-se a llegir a Parra des del principi, és a dir, des dels Poemes i antipoemas fins als Discursos. Cal llegir a Parra amb voracitat i amb intel·ligència. I també cal llegir a Gonzalo Rojas, a Uribe Arce, als poetes que parlen i que ningú escolta. Jo crec que alguna cosa s'aprendria. Probablement molt més del que un creu.

21. Mai hi ha massa llibres. Hi ha llibres dolents, dolentíssims, pitjors, etcètera, però mai massa.

22. El brutal sempre és la mort. Ara i fa anys i d'aquí a uns anys: el brutal sempre és la mort.

 23. Assassí o detectiu: no hi ha altra elecció per a un home.

Roberto Bolaño Ávalos