"La primera vegada que Pelletier, Morini, Espinoza i Norton es veieren fou en un congrés de literatura alemanya contemporània celebrat a Bremen, al 1994. Abans, Pelletier i Morini s'havien conegut durant les jornades de literatura alemanya celebrades a Leipzig al 1989, quan la DDR estava agonitzant, i després tornaren a veure's en el simposi de literatura alemanya celebrat a Mannheim el desembre del mateix any (i que fou un desastre, amb mals hotels, mal menjar i pèssima organització). 
En la trobada de literatura alemanya moderna, celebrada a Zuric al 1990, Pelletier i Morini coincidiren amb Espinoza. Espinoza tornà a veure Pelletier en el balanç de literatura europea del segle XX celebrat a Maastricht al 1991 (Pelletier portava una ponència titulada -Heine i Archimboldi: camins convergents-, Espinoza portava una ponència titulada -Ernst Jünger i Benno von Archimboldi: camins divergents) i es podria dir, amb poc risc d'equivocar-se, que a partir d'aquest moment no tan sols es llegien mútuament en les revistes especialitzades sinó que es feren amics o que va créixer entre ells quelcom similar a una relació d'amistat. 
Al 1992, en la reunió de literatura alemanya d'Augsburg, tornaren a coincidir Pelletier, Espinoza i Morini. Tots tres presentaven treballs archimboldians. Durant uns mesos s'havia parlat que el propi Benno von Archimboldi pensava acudir a aquesta magna reunió que congregaria, a més a més dels germanistes de sempre, a un nodrit grup d'escriptors i poetes alemanys, però a l'hora de la veritat, dos dies abans de la reunió, es rebé un telegrama de l'editorial hamburguesa d'Archimboldi excusant la presencia d'aquest. Per la resta, la reunió fou un fracàs. A judici de Pelletier l’únic interessant fou una conferència pronunciada per un vell professor berlinès sobre l'obra d'Arno Schmidt (heus ací un nom propi alemany acabat en vocal) i poca cosa més, judici compartit per Espinoza i, en menor mida, per Morini.
El temps lliure que els hi quedà, que fou molt, el dedicaren a passejar per els, en opinió de Pelletier, pocs llocs interessants de Augsburg, ciutat que a Espinoza també li semblà poc interessant, i que a Morini només li semblà una mica interessant, però poc interessant al cap i a la fi, empenyent, ara Espinoza, ara Pelletier, la cadira de rodes de l'italià, que en aquella ocasió no gaudia de molt bona salut, si més aviat migrada, pel que els seus dos companys i col·legues consideraren que una mica d'aire fresc no li aniria malament, ans el contrari."

2.666 Roberto Bolaño

Pensava era avui, però és demà que fa ja deu anys que ens va deixar Roberto Bolaño Ávalos, l'ùltim escriptor. NO PARLARÉ DE ROBERTO BOLAÑO escriu avui a El Periódico Llucia Ramis que el va conèixer, no va ser aquest el meu cas, malgrat cercar-lo un estiu a Blanes. Ambdós hem parlat de Bolaño a la nostra manera, potser perquè no l'hem oblidat deu anys després de la seva mort.