Explica Laia Sanz, a ran de la seva participació al Rally Paris Dakar, que anant amb la moto en plena competició, es passa per molts paisatges pero no es veu res, concentrats com estan, en el seu cas els morotistes, en la cursa. No són l'unic cas, enguany es viu tan de pressa que no s'ès capaç´de contemplar el paisatge, emmig d'una desenfrenada carrera cap el no res. S'ha perdut l'art de badar, de tafanejar el paissatge, d'olorar-lo. Tot és en certa manera apressat i fals, com aquest Rally que transcorre a uns quants milers de quilòmetres de Dakar.

 A tall d'exemple, un parell d'històries:

 "En una serie, Louis CK del canal plus, una nena d'uns deu anys durant un viatge per carretera amb el seu pare no para de dir que s'avorreix: "m'avorreixo" insisteix la nena fins l'esgotament, i el seu pare ni tan sols li contesta. Finalment el pare li diu. que no ho veus que el sol fet d'estar viva és ja un miracle, com pots dir-me que t'avorreixes amb el que hi ha per veure, amb tot el que desconeixes. Com no pots contemplar el teu entorn i sentir-te viva. I en aquest moment, la càmara enfoca un llac envoltat d'arbres a la dreta del conductor."

 "Aquest comentari m'ha recordat una anécdota que em varen explicar fa molts anys de Goethe: Aquest va fer un viatge amb un cotxe de cavalls de Colonia a Berlin acompanyat d'un jove deixeble que durant tot el trajecte no va parar de xerrar per lloar a Goethe i parlar tambè d'ell mateix. En arribar a Berlin, el deixeble li va preguntar a Goethe que n'opinava d'ell i dels seus coneixements. Aquest, qual un Espriu qualsevol, desagradablement li va contestar: jove, vosté s'ha passat el viatge xerrant sense parar i no ha contemplat ni per un moment el paisatge, vol dir doncs que vostè, jove, no ha entés res de res."

 Vivim molt de pressa, tot plegat sovint per arribar enlloc, i en aquesta comtesa se'ns passa la vida sense que ens n'adonem ni siguem capaços de fruir-la.