QUAN DOMINIQUE VA TROBAR A ROBBIE


A vegades passen coses petites que són alhora molt grans i que a banda de provocar-nos un somriure, donen credibilitat a la espècie humana, capaç de cometre autèntiques atrocitats però també actes petits, senzills però importants que ens demostren que potser no tot està perdut i encara tenim remei com a societat.

La història va començar quan Dominique Harrison-Bentzen, una estudiant de 22 anys de Preston (Anglaterra), va acabar a l'altra punta de la ciutat sola, de matinada i sense diners. Davant d'aquesta situació, un indigent que la va veure, es va oferir a donar-li els diners que havia aconseguit aquell dia, tres lliures (quatre euros), perquè la noia pogués tornar a casa. Harrison no va acceptar els diners, però davant d'aquest gest, la noia va decidir explicar aquesta història a través del Facebook.

Segons informa el 'Daily Mirror', aquest indigent també havia ofert la seva bufanda a una dona que tenia fred i havia tornar una cartera a un home que l'havia perdut. Després de quatre dies buscant-lo, Harrison el va trobar i va descobrir que aquest home, de nom Robbie, portava set mesos vivint al carrer. Per tal d'ajudar-lo, la noia va crear una web per recaptar diners sota el lema "Si tots li donéssim a en Robbie les tres lliures que ell em va oferir, la seva vida seria molt millor". La web va arribar a col·lapsar-se pel gran nombre de visites i la noia assegura que en només 24 hores va aconseguir unes 14.000 lliures (17.000 euros). Avui, a falta de 17 hores perquè es tanqui el recapte, està a punt d'assolir l'objectiu de 40.000 lliures (50.000 euros). La noia també ha creat una pàgina de Facebook.

Ja sé que sembla el guió d'una pel·licula de Frank Capra i podria ser una història perfecta per il·lustrar l'esperit nadalenc o un anunci de la rifa de nadal i totes aquestes beneiteries; però no és res d'aixó, simplement una bona persona, Dominique, va ajudar a una altra bona persona, Robbie. Així de senzill, així de bonic, així d'humà.

         

2 comentaris:

  1. Al menos hace un par de años que murió Bendito, que así se llamaba.
    Era el pobre del barrio y todo el mundo lo conocía.
    El pedía para comprarse medio pollo...Cuando llegaba a la cantidad que le cobraban, si por aquella le sobraba algo, lo repartía.
    Doy fe.
    Como tenía tanto éxito en el barrio, muchos de los vecinos habíamos visto como tantos otros indigentes se le acercaban a ver si podía darle algo de la recaudación
    Aquello siempre me llamó la atención. Un día, le pregunté el motivo y me contestó de que como el barrio sabía de su actitud, a él jamás le faltaría el medio pollo diario...
    Aquello me dió y me sigue dando de pensar.
    salut

    ResponElimina
  2. Sabia el que es deia Bendito, potser perquè era un pidolaire a l'us, el pidolaire del barri que tots tenim al, nostre.
    Ara hi ha molt pidolaire forani (sobretot romanés) organitzat ja com a negoci, els descarrega una furgoneta en zones concretes i en acabar la seva jornada laboral els passa a recollir a ells i al que han aconseguit.

    ResponElimina

B L O C S
COMENTARIS
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóPuchi, ¿Puigdemont o Putin? Cap dels dos diria que hi té res a veure.
  • Tot Barcelona
    Tot BarcelonaNada, nada, a esperar, a ver lo que dice Puchi de todo esto. Hasta ahora no ha hablado, algo nos dirá.
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóSi has somrigut, objectiu assolit.Salut.
  • Francesc Puigcarbó
    Francesc PuigcarbóMonterroso tenia la habilidad de decir muchaS COAas conm muy pocas palabras. Lo bue si bre cuatro veces bue eso no es de Monterroso, es de Victor Canicio.Un abrazo.
  • Júlia
    JúliaI tant
  • María
    MaríaMmm...permítelo siempre que lo desees, por favor, no sabes cómo te lo agradezco, porque es verdad q este hombre es maravilloso! Aunq no esté en absoluto de acuerdo con la opinión de Sábato q es otro monstruo ..las dos versiones q da, pueden ser de buenísimos escritores ..los ma…
Widget byTutorial Blog
-

ADMINISTRADOR DEL BLOC