 |
A les 8.15 hores del dia 6 de agost de 1945, un bombarder B-29 nord-americà, «l'Enola Gay», va llançar una bomba nuclear sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima. L'artefacte, batejat com «Little Boy», va explotar a uns metres de la superfície per provocar major devastació. «Una columna de fum pujava ràpidament. El seu centre mostrava un terrible color vermell. Tot és pura turbulència. Els incendis s'estenen per tot arreu com flames que sorgissin d'un enorme llit de brases». Així descrivía l'artiller Bob Caron l'explosió vista des de l'avió que habia inaugurat l'era atòmica. Una única deflagració va causar 70.000 morts a l'acte. Éra el 6 d'agost de 1945. Tres dies més tard la ciutat de Nagasaki va ser aniquilada d'idèntica forma. El món ja no seria mai més igual.
El Projecte Manhattan era el nom en clau d'un projecte de recerca dut a terme durant la Segona guerra mundial pels Estats Units amb ajuda parcial del Regne Unit i Canadà. L'objectiu final del projecte era el desenvolupament de la primera bomba atòmica.
La investigació científica va ser dirigida pel físic Oppenheimer mentre que la seguretat i les operacions militars eren a càrrec del general Leslie R. Groves. El projecte es va dur a terme en nombrosos centres d'investigació sent el més important d'ells el Districte d'Enginyeria Manhattan situat al conegut actualment com a Laboratori Nacional Los Alamos.
L'agost de 1939 Albert Einstein va escriure una carta al president nord-americà Franklin D. Roosevelt en la qual l'informava dels avenços sobre la fissió d'Alemanya i l'animava a desenvolupar un programa nuclear. «És concebible - penso que inevitable - que poden ser construïdes bombes d'un nou tipus extremadament poderoses», afirmava en la missiva. En el fons s'amagava la por que els nazis poguessin fabricar l'arma atòmica.
Anys més tard, Els científics nuclears Leó Szilárd, Edward Teller i Eugene Wigner, refugiats jueus provinents d'Hongria creien que l'energia alliberada per la fissió nuclear podia ser utilitzada per a la producció de bombes pels alemanys, pel que van persuadir a Albert Einstein, el físic més famós als Estats Units, perquè advertís al president Franklin D. Roosevelt d'aquest perill per mitjà d'una carta de la qual Szilárd va fer un esborrany i va ser enviada el 2 d'agost de 1939 Einstein es penediria d'aquest acte en comprovar la devastació generada amb aquestes bombes: «hauria de cremar-me els dits amb els quals vaig escriure aquella primera carta a Roosevelt va comentar. Pero ja era tard, massa tard.
Lo del arrepentimiento está muy bien y bla, bla, bla. Pero el Sr Albert sabía antes que nadie que ese descubrimiento sólo se usaría para matar, no para generar electricidad, energía o bien común.
ResponEliminaEl sabía perfectamente " que l'energia alliberada per la fissió nuclear podia ser utilitzada per a la producció de bombes ", y que debían darse más prisa en fabricarlas que los alemanes. Evidentemente para utilizarlas.
Ni la primera hizo falta (Japón ya estaba rendido) ni la segunda era nesesaria.
Un crimen contra la humanidad...porque se utilizó contra la población civil . Terrorismo de Estado eso es lo que fue.
Salut
demá. -avui - hi ha un poema que vaig trobar terrible sobre la massacre d'Hiroshima, i avui al periódico insinuen que añl Japó l'atac ja els hi va anar bé, per fer neteja d'un parell de ciutats com Hiroshima i Nagasaki.
ResponEliminaAl igual lo que me comentas es acertado, Francecs, yo no lo había escuchado nunca. Si se de las barbáridades japonesas (eso de niponas es para los comics) en China y en Corea - Escuadron 731 Harbin, Manchukuo, pero siempre en el ámbito militar.
ResponEliminaEjército Imperial Japonés
Tte. Gral. Shirō Ishii
Tte. Cor. Ryoichi Naito
Dr. Masaji Kitano
Yoshio Shinozuka
Yasuji Kaneko
Motivo Experimentación humana
Las dos bombas atómicas, que no pudieron ser tres porque sino lo hubieran sido, sólo afectaron a la población, al corazón de las ciudades. Nada de frentes, fronteras, o avances de guerra.
A mi edad sigo pensando en lo mismo, somos unos hijos de puta con ínfulas de bonhomía (bella palabra catalana y ya no utililizada).
Que nos den, que es lo que nos merecemos.
Busca la película Los Hombres Detrás del Sol de Mon Tun Fei 1988, te dará respuestas .
Pero insisto, Japón estaba ya rendida y el emperador estaba a punto de firmar la rendición, no hacía falta esa masacre, masacre que no habla de la segunda bomba nunca, porque en Nagasaki murieron casi 140.000 personas:
El 9 de agosto de 1945 se lanzó sobre ella la segunda bomba atómica. El bombardero estadounidense "Bockscar", en busca de astilleros, en cambio encontró la fábrica de armas Mitsubishi. Sobre este objetivo dejó caer la bomba atómica Fat Man, la segunda bomba atómica en ser detonada sobre Japón y más poderosa que la de Hiroshima.
Inicialmente el blanco era Niigata, pero estaba lloviendo; se cambió a Kokura, pero había niebla espesa y no se pudo ubicar, y a falta de combustible y con la misión en peligro Charles Sweeney se decidió finalmente por el último blanco alternativo, por Nagasaki, el Great Artist, actuando como avión meteorológico informó que existía un claro visible entre las nubes, el Bockscar solo tenía combustible para una sola pasada. Al llegar el avión encontró un cerrado techo de nubes, tenía que tomar una decisión o la arrojaba o volvía, se decidió el bombardeo por radar.
Así que a las tontas y locas tiramos una mierda para matar lo que no se sabe en no se sabe que población.
Para pensar.
Salut
aixó també ho diu el periódico i aslgun algtre mitjà, que ja havien pactat la rendició, però es tractava de demostrar la força de la bomba atómica, no a Japó., dsino a la resta sobretot als russos.
ResponEliminaLo de Nagasaki ja ho habia llegit en algun lloc que va ser per pura casualitat, ara en dirien danys col·laterals, o foc amic.