EL MALALT EUROPEU


¿Quan costa en euros la seqüència d'un pare rapant al zero amb una maquineta d'un sol ús el cap de la seva filla de 4 o 5 anys per deslliurar-la dels polls? ¿Quants vots pot valer la foto en què una mare arrenca a plorar davant un fill que no sap com consolar-la? ¿Quants punts de share asseguren les imatges de milers d'éssers humans deambulant entre el fang i la brutícia, amuntegats al voltant dels camions de menjar o jugant a cartes a l'entrada de tronades tendes de campanya com si fossin els porxos de les seves antigues cases?

No es preocupi si ho desconeix. Segur que de cap a cap del continent una legió d'assessors i doctorats a les millors universitats han elaborat una àmplia gamma de models matemàtics capaços de predir els resultats gairebé sense marge d'error. Quan es tracta del seu benestar, Europa no ha escatimat mai en despeses. Preguntin a l'Àfrica, l'Àsia o el Pròxim Orient si no ho creuen.

Resulta tan convenient disposar d'un sicari com Turquia just a l'altre costat del carrer per executar la feina bruta a un preu raonable, o tenir al mateix veïnat kapos com Viktor Orbán o Marine Le Pen per culpar-los de dolents inhumans que abandonarien a la seva sort milers de refugiats sense remordiments. Si no existissin, els hauríem d'inventar. Són bons per als negocis. A Síria ens anava molt bé amb Assad, com a Líbia quan encara vivia Gaddafi. Fins i tot vam pensar a alliberar-nos d'ells i apropiar-nos de les seves carteres de negoci, però som tan avariciosos com incompetents i ara els trobem a faltar.

La por, l'ànima del feixisme

Els fantasmes del feixisme i la xenofòbia recorren Europa entre les netes aigües de les nostres encantadores piscines, el confortable interior dels nostres monovolums familiars, els harmònics cants de les nostres piadoses comunitats de feligresos i les acolorides prestatgeries de les nostres excitants botigues de roba low cost. La por és l'ànima del feixisme, i la indiferència, la seva millor aliada. Els mateixos governs que s'escandalitzen per l'ascens dels moviments d'inspiració neofeixista i discurs xenòfob els donen la raó abraçant les seves polítiques. Amb la mateixa malaltia hipòcrita que aquells mandataris que van cedir davant Hitler per un tros de pau, renuncien als principis d'aquesta Europa que abans ens semblava dels mercaders però ara pertany als indecents.

La setmana passada un grup de seguidors holandesos es divertien a la plaça Mayor de Madrid llançant monedes a dones romaneses que demanaven almoina. La policia hi va intervenir per desallotjar les víctimes. No imagino millor metàfora sobre la nostra Europa. El més paradoxal serà que, d'aquí unes dècades, els manuals d'economia intentaran explicar com un continent envellit i decadent va tancar així la porta al seu futur.

@antonlosada
elperiodico.cat

SBD - 21.3.16


2 comentaris:

  1. Ya lo dijo un profesor de Filosofía retirado en la cara de estos sinvergüenzas:

    HIJOS DE PUTA.....
    No hay más

    ResponElimina