A vegades el pitjor que et pot passar a la vida és que et defensi algu que no ha entés res en general, les justificacions sobreres i fora de lloc, més que reforçar, t'acaben perjudicant, potser per què tot això s'ha de fer amb el cap i no amb el cony (perdó, amb la floreta), com és el cas de Núria Marrón a el Periódico, que després de ves a saber tu que s'ha fumat o pres, diu que les poetes sòn el nou punk. Marededéu!, intenta justificar-ho amb peregrins arguments tranuïtats, i els típics tòpics a l'ùs de les feministes de cap de setmana, que els hi acaben fent més mal que bé.

FIXEU-VOS: Poques vegades les poetes trenquen la barrera del silenci fins al gran públic. I quan ho fan, sovint protagonitzen titulars funestos - diu - Fals, les poetes i els poetes per igual tenen moltes dificultats per arribar al gran públic.

FIXEU-VOS-HI MÉS:I encara estàvem prenent les mides de l’erm, quan va arribar el Mare nostra de Dolors Miquel, la poeta que va transmutar el Parenostre en una pregària sobre la vida, el cos i la sexualitat femenina i que dos grups cristians han convertit en una denúncia davant la fiscalia per un delicte contra «els sentiments religiosos». La notícia, perversa, és que es tracta d’un «atemptat contra la llibertat d’expressió», critica Miquel, i «un símptoma de l’avanç de la dreta més reaccionària: sembla que estiguem en les croades». De tota manera, els marges del cànon es van il·luminant i afloren un munt de poetes de diferents generacions que desafien l’ordre –ja sigui religiós, de gènere, econòmic o polític– a dentades ferotges. Fals; no era ni el lloc ni el moment, i la merda de poema que  va recitar no era més que un caca, culo, pedo, pis barroer i hortera, quasi friki. I consti que Miquel és una bona poeta, que una cosa no treu l'altre.

I MÉS: En diu cony (referint-se a Dolors Miquel) del que s’acostuma a anomenar amb eufemismes –«¿com seria? ¿Floreta? ¿Foradet? Hi ha un puritanisme terrible»– i dóna corda a la dona indomesticable. «Jo vaig començar a escriure poesia perquè no m’atrevia a parlar. De petita ja m’adonava de moltes coses, però em feien callar. Fals, poca poesia ha llegi Núria Marrón, començant per Bolaño o Lamborghini.

Podria seguir, més no val la pena. El que deia, si algú m'ha de defensar, si pot ser que no sigui Núria Marrón. Prefereixo estalviar-me el 'marrón', quan algú no ha entés res, millor ben lluny. Ah! no he escrit mai 'cony' a cap poema, com la majoria de poetes mascles o femelles tampoc ho han fet, possiblement per què tampoc cal.