.

BLOCS D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ


LA SÍNDROME DE XENIUS


Aquest escrit és de maig de 2013, per arrán de les lamentables declaracions de Félix de Azúa d'abans d'ahir, comentava ahir servidor que pateix la síndrome de Xenius, l'explico de nou per que no em torneu a preguntar que vol dir o que és aquesta síndrome que afecta de tan en tant a ciutadans catalans normal, transformant-los en furibunds anticatalanistes, amb residència a Madrid.
A la fotografia veureu cares conegudes, correspón a la fundació del partit Ciudadanos, ara Ciutadans, com veureu hi ha la flor i nata de la intelectualitat catalana:Félix de Azúa, Albert Boadella, Francesc de Carreras, Arcadi Espada, Teresa Giménez Barbat, Ana Nuño, Félix Ovejero, Félix Pérez Romera, Xavier Pericay, Ponç Puigdevall, José Vicente Rodríguez Mora, Ferran Toutain, Carlos Trías, Ivan Tubau y Horacio Vázquez Rial. Perquè això és Ciudadanos, o ara Ciutadans, cal no oblidar-ho


"L'any 1937 el Dr. Domènec Tries i Llauder va descobrir la Síndrome de Xènius. Segons el metge osonenc, els simptomes són: Rebuig de la llengua materna, intolerància del que és propi i que ho considera de rang inferior. Aquests individus tendeixen a emigrar del seu respectiu país, ciutat o vila, bàsicament a Madrid on són ben acollits. Desenvolupen des de la seva nova llar, atacs furibunds sobre la seva ciutadania rebutjada. Boadella, Loquillo i altres en serien un clar exemple.

No tornaré a la terra
que m'ha vist néixer.
No parlaré més
amb la veu del pare i la mare.
Esfilagarssades i carrinclones lletres
empastifant fulls en blanc

I no serà el meu exili,
sala d'espera per una tornada,
el meu dolor d'emigrant,
causa de martiri.

Veieu, el meu odi?

Mentre el tren,
em condueix cap a paratges secs
batallo per oblidar,
per desfer-me de la meva heretat,
somnis impossibles
d'un poble narcotitzat.

Venço
i cremo el bosc,
serro el meu arbre genealògic,
desenterro les arrels,
i a sota hi ha cendres
d'un altre incendi.

El veieu ara, el meu odi?



7 comentaris :

  1. No faría massa cas..de veritat...
    Una abraçada

    ResponElimina
  2. Després s'ha dissimulat però a la Xirgu també li va agafar la síndrome, algú em va dir que en totes les èpoques hi ha algun català que s'emprenya i se'n va a Madrid, no diré que no hi hagi motius per emprenyar-se però per tornar-se espanyol militant... això ja és més greu... recordo molts casos, de diferent graduació, un dels pioners de la transició va se Amando de Miguel, el que no entenc és com surten del foc per caure a les brases, la veritat

    ResponElimina
  3. i Fedeguico Jimenez losantos, Júlia

    ResponElimina
  4. Y el Marhuenda, no te olvides

    ResponElimina
  5. pozí, EL GRAN MARHUENDA, però aquest nomès és idiota.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Però hi ha casos que m'estranyen més que no pas altres, el Losantos és més tonto i a alguns d'aquests trànsfugues no els crec tontos del tot, al menys en alguns camps específics

      Elimina
  6. tampoc es que sigui beneit Losantos, està obcecat i va a pinyó fixe, era col·lega del PSUC amb Piqué - diuen - i deia Rubianes que eren companys de pupitre a l'escola.

    ResponElimina

BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - Copyright © BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ. Designed - OddThemes