LA VERGONYA DE IDOMENI


Fins fa poc, només uns pocs havien sentit parlar de Idomeni, una parada de tren situada a Grècia, prop de la frontera amb Macedònia. No obstant això, aquest nom assenyala ara a la major favela d'Europa; i, segons un alt funcionari d'immigració de la Unió Europea, representa "una vergonya" per als valors més defensats pel continent.

Els funcionaris indiquen que la situació del campament de refugiats situat a la frontera entre Grècia i Macedònia, amb milers de persones atrapades i sense destí, és una bomba de rellotgeria. Les malalties han augmentat després que més de 2.000 persones intentessin esquivar els controls a la frontera i creuessin un riu gelat, i els metges han de enfrontar-se cada dia a febres, pneumònies, septicèmia, crisis nervioses i brots psicòtics.

Les tendes de campanya, els centres d'atenció mèdica i les casetes s'aixequen sobre el fang. I el terreny, que en el passat va ser fèrtil, ara és un abocador tòxic. L'aire és humit i està marcat per una olor amarga. Els nens corren d'un costat a un altre, cansats, famolencs i bruts. Estan envoltats de tendes de campanya amarades per la pluja. Les dones romanen dins de les tendes mentre que els homes s'asseuen a l'entrada i intenten infructuosament fer foc amb trossos de fusta mullada.

Hi ha cues per tot arreu; cues de refugiats esparracats que demanen menjar, cues de nois adolescents taciturns que necessiten atenció mèdica, cues de noies adolescents amb els seus nadons, cues de gent gran que observen amb desconfiança des de la lluny. I a tot arreu hi ha piles; de roba mullada, de mantes xopes, de sabates plenes de fang, de tendes de campanya, de fusta i d'escombraries. Són les restes de la desesperació de moltes persones que mai van pensar que aquest seria el seu destí final.



Pel fang amb les botes impol.lutes

Després de presenciar diverses escenes de caos durant una visita al campament, un alt funcionari en temes d'immigració de la Unió Europea, Dimitris Avramopoulos, s'esforça per trobar les paraules adequades: "A tots ens ofenen aquestes imatges", indica mentre uns nois es barallen al seu costat per un tros de fusta. "La situació és tràgica i és un insult als valors d'un món civilitzat", afirma.

Idomeni no hauria d'existir. És un embús que es va produir quan Macedònia, seguint l'exemple d'altres països d'Europa de l'Est i dels Balcans, va decidir abruptament tancar les seves fronteres. En els pitjors moments el campament de refugiats ha arribat a albergar a més de 14.000 persones, la majoria de Síria i l'Iraq però també de l'Afganistan, Iran, Marroc, Alger i Tunísia. Tots anhelen poder continuar el seu viatge cap al centre d'Europa.

"En la meva vida havia vist una cosa remotament semblant. Integrants d'ONG que han treballat a tot el món m'indiquen que mai havien treballat en unes condicions tan lamentables. L'arribada de Avramopoulos, obrint-se pas pel fang amb les seves botes impol·lutes, ha generat expectatives de canvi. Pocs polítics s'han atrevit a arribar-hi. Pràcticament tots els refugiats mantenen contacte permanent amb els seus familiars a l'estranger i la visita els fa pensar que tot podria millorar quan els líders europeus es reuneixin a Brussel·les per decidir el seu destí.

Uns 45.000 refugiats i immigrants s'han quedat atrapats a Grècia.

La UE intenta buscar sortida legal al pacte sobre refugiats amb Ankara. La cancellera alemanya, Angela Merkel, ha advocat per buscar una solució "paneuropea" i ha indicat que és essencial actuar el més aviat possible. "Tots hauríem d'estar molt preocupats per la situació a Grècia", ha indicat en un discurs davant el parlament federal de Berlín en vigílies de la cimera: "Aquesta situació tindrà conseqüències per a tot Europa".

"Quin delicte han comès?"

Els que estan a Idomeni ho saben millor que ningú. Els doctors són els primers a reconèixer que abans d'arribar al campament no sabien el significat de l'expressió "emergència de salut pública". Tots els que han estat allà afirmen que el campament és una bomba de rellotgeria. Alguns porten unes setmanes al campament, altres gairebé un mes. El personal sanitari indica que han augmentat els casos de febre, pneumònia, septicèmia, crisis nervioses i de brots psicòtics.

"Ens hem trobat amb dones retorçant-se de dolor a l'interior d'una tenda de campanya a causa d'una mort fetal (intrauterina)", explica Despoina Fillipidaki, que coordina els voluntaris, els serveis mèdics, el subministrament de medicaments i els metges de Creu Roja: "El meu principal temor és que aviat començaran a morir-se. quin delicte han comès? Només volien tenir una vida millor, fugir de la guerra, escapar de la pobresa. I què han trobat? la Grècia de l'ocupació (nazi) ".

Idomeni simbolitza el fracàs del sistema. Molts temen la desintegració d'Europa, la fi dels principis fundacionals que en el passat van unir als països que havien patit una guerra. En aquest ambient ple de caos i de fang, els valors, les formes i la decència que havien mantingut unida a Europa semblen haver-se esvaït.

"Es tracta de la major vergonya d'Europa", indica Matthias Keller, un metge suís que atén els joves sirians en el seu cotxe: "En la meva vida havia vist una cosa remotament semblant. Integrants d'ONG que han treballat a tot el món m'indiquen que mai havien treballat en unes condicions tan lamentables i la veritat és que tot està passant en el nostre continent ".

Explica que les malalties han anat en augment després que més de 2.000 persones intentessin esquivar els controls a la frontera, caminessin molts quilòmetres i creuessin un riu gelat. A principis d'aquesta setmana Macedònia els va obligar a tornar a Grècia. "Si estigués en la meva consulta manaria a la meitat d'ells a l'hospital. L'únic que puc fer és donar-los un antibiòtic i demanar-los que tornin a les seves tendes de campanya cobertes de fang. La veritat és que em posaria a plorar".

Els refugiats són conscients de les dificultats, però ho segueixen intentant perquè estan atrapats als llimbs. Intenten arribar a Turquia, més tard a les illes Egeas, Atenes i el nord de Grècia. Prefereixen perseguir un somni utòpic; i així és com homes, dones i nens acaben al campament de refugiats. Els més resistents es queden prop dels filats de pues i les observen amb atenció mentre que els altres munten la seva tenda de campanya a prop de l'estació de ferrocarril o prop de les gasolineres.

"No ens importa que la frontera estigui tancada", indica Masru Hamdi, un jove afganès, mentre camina en direcció a la frontera amb una motxilla a la mà: "Esperarem el que faci falta".

Els esforços per traslladar als refugiats a instal·lacions situades al centre del país han caigut en sac foradat. I la coalició d'esquerres del primer ministre Alexis Tsipras ha indicat que no farà ús de la força per reubicar els immigrants.

"La meva mare i jo portem 21 dies aquí" explica Ayham Hakni, un sirià d'Homs, assegut en un palet de fusta que li serveix de llit: "Vam dormir amb altres tres famílies en una tenda de campanya." La situació és horrible, fa molt de fred, però segueix sent millor que els bombardejos. El meu pare, el meu germà i la meva germana ja són a França. Farem tot el que estigui a les nostres mans per reunir-nos amb ells ".

El més dolorós de la situació és que els que estan pitjor són els que alberguen majors esperances. Si la Cimera no aconsegueix afavorir un acord perquè es reobrin les fronteres, i són molt pocs els que creuen que ho aconseguirà, les tensions aniran en augment.

"En les seves cares, especialment les dels més joves, es reflecteix més ràbia cada dia que passa", indica Fillipidaki: "En els seus ulls veus una barreja d'esperança, ira i decepció ·.

Grècia sap que està caminant sobre la corda fluixa. La tensió augmenta cada dia que passa.

En ser preguntat per la possibilitat de transportar en avió als emigrants i portar-los fora de Grècia, el ministre d'immigració del país, Yannis Mouzalas, no ha descartat aquesta opció. En un visita al campament juntament amb Avramopoulos, ha indicat que la idea li "sembla bé". "La meva gran esperança és que Europa decideixi comportar-se en la cimera com ho faria un europeu", conclou.

EFE - Traducció d'Emma Reverter per al diario.es

6 comentaris:

  1. Nada nuevo bajo el sol. Sorprende y mucho la posición de algunos países que iban dando lecciones morales al resto (el tema de la valla de Melilla) y como cambian de opinión cuando les pasa a ellos. No les justifico, pero es un fiel reflejo de como somos, ¿quien quiere unos gitanos sin recursos de vecinos en su portal?. Los refugiados tienen una idea de Europa equivocada y ya se están dando cuenta.

    ResponElimina
  2. Alguna cosa se'ns escapa perque si no recordo malament l'acollida de refugiats durant la guerra de Bosnia no va ser així, i no em val que diguin que ara estem econòmicament pitjor que abans perque no és cert, entre el 1992 i el 1994 l'atur a Espanya era molt similar al que tenim ara i d'altre banda l'asil és un dret universal que es va consagrar en la convenció de Ginebra i que es va introduir arrel de la segona guerra mundial en resposta a l'holocaust per garantir el dret a la vida i a la integritat de qualsevol persona que pateixi una situació de guerra o persecució en el seu pais. La pregunta és, perque refugiats de Bosnia si i aquets no? La Unió Europea ademés va posar fons a disposició dels Estats per asil i refugi. La diferència potser és que les víctimes dels Balcans eren europees?. De què estem parlant doncs? de racisme? de religió? de petroli? de gas? algú ho pot explicar? es pot cada dia parlar de les victimes, de la gana que passen, de les enfermetats que pateixen però ningú indaga ni pregunta per què? que està passant? i en un altre ordre, podem fer diferenciacions entre immigrants de qualsevol pais que venen amb patera perque passen gana o refugiats que venen expulsats del seus pais per la guerra? qui té preferència? aquesta ultima pregunta no la faig jo, penso que és el que pensa qualsevol polític davant el drama que tenim al mediterrà. Per això estem encallats i sumits en un mutisme criminal? No ho entenc, francament, han d'haver uns motius per explicar el que està provocant aquesta situació d'impotència per alguns i de deshumanització per altres...tampoc ajuda el que comentàves ahir sobre els terroristes islàmics, capaços de morir per una causa que nosaltres ni tan sols entenem..

    ResponElimina
  3. jo no ho sé Gemma, en aquests refugiats hi ha bastants musulmans, però tambè cristians, potser aquesta és la raó, i a Bosnia takmbè hi havia molts muslmans. Alemanya l'any passat va acollir a un milió de refugiats i Dinamarca 400 mil. Espanya 18. No se com acabará, però la situació d'aquests ni se sap quants milers de refugiats hi ha en campaments com aquest o en pitjors condicions acabarà amb molts d'ells i no seria d'estranyar que la resta es revoltessin, quan ho tens tot perdut i no hi ha sortida se t'en fot tot, i tires pel dret.

    ResponElimina
  4. Aún deportan a gente desde Melilla, Daniel, lo han hecho estos días aprovechando que el ruido mediático iba por otro lado. Esto nos va acabar explotando en nuestras propias narices, y sino al tiempo. Alemania ha acogido 1 millón, Dinamarca 400 mil, España 18.

    ResponElimina
  5. Mira, FRANCESC, yo quisiera hacer mención a un detalle. Dices que españa ha cogido 18 refugiados. Yo no se que nombre ponerles a los cientos, cientos que viven en Barcelona sin papeles de ningún tipo. y que se dedican a revender toda clase de objetos made in China por toda Catalunya (supongo que en Madrid también existen).
    Aquí, en Barcelona, los comerciantes están hasta el moño de la competencia desleal, pero no voy a ese trozo de la parte, voy al hecho; cuando los urbanos hacen una redada (suelen hacer la vista gorda por órdenes de la alcaldía), a los vendedores les requisan el MATERIAL, pero NADA MÁS. Los vendedores no sufren privación de libertad, si se les pide los papeles, ni se les envía a ninguna frontera allende del sitio donde los han cogido, ni se les multa porque no tienen domiciliación...NADA.
    ¿ Qué quiero decir con esto ? que nosotros no expulsamos a nadie, a nadie, que no hay 18, que en Barcelona , sólo en Barcelona hay muchos más de 1.500. Que en las costas de turismo (Tarragona, Salou, Cambrils, la Pineda, Sitges (los he visto esta semana pasada, por eso hablo) los hay en cincuentenas acaparando todos los paseos marítimos...
    Que aquí, FRANCESC, no deportamos a nadie. Que no es comparable a Ceuta y Melilla ¿porqué no lo es ? porque nosotros, España, recibimos dinero de la Comunidad Europea para que NO ENTREN, y ese es el motivo.
    Mira, tengo un buen amigo que hace conmigo esa obra social de la que te hablé, REIS, es Cátedro de Derecho Internacional en la U.B, se llama Andreu y el otro día salió en TVEN3 explicando lo que explico aquí.
    Alemania ha acogido un millón, si, los más preparados, no lo dudes, ahora no quiere ni uno más y paga a España para que no entren por Ceuta y Melilla. Polonia, tierra de emigrantes donde los hubiere, NO QUIERE A NADIE. Dinamarca sólo ha acogido los más preparados, con inglés, y los que le hacen falta a su industria por su baja natalidad. GRacia, e Italia los coge a todos, todos y nosotros no fotem al carré a ningú en terra nostra..tal com sona.
    Por otro lado no niego que esto explotará, pero será en general.
    Un abrazo

    ResponElimina
  6. ho sé Miquel, i és cert el que dius, però els han acollit i aqui hi ha gent del cercle d'empresaris que tambè demana aquesta ma d'obra barata (per cert), i a Melilla s'han fet aquests ultims dies deportacions.
    Pero de fet, és igual, el problema ha agafat unes dimensions massa grans per què pugui acabar bé. I els Governs superats, no saben, ni poden, ni gosen donar-hi sol·lució...

    una abraçada

    ResponElimina