El 18 de juny del 2005, el partit de Mariano Rajoy se suma a la manifestació que convoca el Fòrum Espanyol de la Família per protestar pels casaments entre persones del mateix sexe. Hi assisteixen, a més de 19 bisbes, diversos dirigents del PP: Acebes, Zaplana, Pastor, Mayor Oreja, Trillo, Fernández Díaz i Botella, entre molts altres. El lema era 'La família sí que importa', però el crit més sentit va ser el de «¡Zapatero, dimissió!».

El 30 de setembre del 2005, cinquanta diputats del PP presenten un recurs davant el Tribunal Constitucional contra la llei del matrimoni homosexual, aprovada per les Corts el 3 de juliol d’aquell any.

Però el 6 de novembre del 2012, amb el PP ja al Govern, el Constitucional decideix a favor de la llei que va impulsar el PSOE. Vuit magistrats recolzen el text i tres el rebutgen. I el 18 de setembre del 2015. Javier Maroto, un dels vicesecretaris generals del PP, contrau matrimoni amb José Manuel Rodríguez. El casament se celebra a Vitòria. Entre altres membres del PP, hi assisteixen com a convidats Rajoy, Sáenz de Santamaría, Cospedal, Moragas, Arenas i Floriano.

El dia 1 de juliol del 2017, la vicesecretària d’Estudis i Programes del PP, Andrea Levy, assisteix a la marxa amb altres companys del partit i declara: «Estem aquí per donar el nostre suport a la igualtat i a la llibertat. Estem molt orgullosos de la societat espanyola», ho expliquen a el periódico.

Es el que s'en diu un canvi radical, i no nomès en el Pp, altres partits i la gent en general s'han manifestat favorables al moviment de l’orgull LGBTI. Però que no es portin a engany els homosexuals i lesbianes, aquest recolzament, no és més que postureo, són falsos conversos la majoria que de fet estàn realment en la postura del partit del 2005, nomès que ara els hi convé aparentar com a molts altres un respecte i aceptació d'aquest moviment en el que ni hi creuen, i no els engarjolen per que no poden en haver-se abolit la llei de vagos i maleantes, per que si no ni ha uns quants que encara ho farien.

El mateix passa amb la gent del carrer, gairebé tothom els hi és favorable, que és el que passa quan a algú se li pregunta si és racista i contesta: jo no sóc racista, però.....
A nivell personal, la única diferència és que sobre aquest tema callo i no escric el que penso com deia en anys anteriors, però la meva percepció no ha canviat, diguessim que practico una auto-censura per respecte a alguns companys blocaires que em renyen i suposo que amb raó, ara, almenys sóc coherent i respectuós.

Ho entenc: SI! pero NO ho comprenc.