A Sabadell avui estem de festa, es dilluns de la Festa Major. Aquest matí se m'ha ocorregut sortir a donar un tomb amb la bici pel centre de la vila com faig cada festiu. Tot ha anat bé fins que he arribat a l'alçada de la Rambla, eren allí, ells eren allí, i n'hi havia molts. Confesso que he passat por, era perillos circular pel mig de la Rambla amb ells pel mig, molt perillós. 
Ells eren, pares i mares, nens i nenes que perfectamet uniformats i per suposat amb casc, colzeres i genolleres i en manades, complien amb el ritual de la familia que pedaleja unida romàn unida, nomès que circulaven cadascún al seu aire, ara a la dreta, ara a l'esquerra, ara m'aturo de cop, ara giro sense mirar res, de manera que els havies d'anar esquivant com podies, amb el risc d'anar de morros pel terra. Tambè voltaba mainada menuda incontrolada, quasi n'atropello a una de tres anyets filla del reposador del Supermercat Juma, ha anat del canto d'un duro. 
Vista l'experiència perillosa d'aquest matí, he aprés que sortir amb la bici pel centre de Sabadell un dilluns de festa Major és un greu risc. No he gosat fer fotos, no fos que tingues represalies per part d'ells. Són molts i perillosos, encara que a ciutat hi ha un col·lectiu encara més perillós.