Llegeixo al diario.es que un sindicat vol que es prohibeixin les disfresses sexis d'infermera. El sindicat majoritari de la Infermeria ha demanat que es retirin dels centres comercials. Una confiscació massiva de bates desbocades, faldilles curtes i uniformes rebentats. Una ràtzia a la recerca de qualsevol disfressa sanitaria que pugui provocar calors morbosos en les fredes nits de carnestoltes. Atempten a la dignitat del col·lectiu, diuen, i sento aixecar-se desassossegats a tots els col·lectius que poblen les fantasies lúdiques i eròtiques de la humanitat sencera. Els guerrers romans, sortint de les seves tombes.
No s'ha queixat de moment l'església de les disfresses de monja o de capellà amb vestit de bragueta inmnensa, potser perquè ja hi estan acostumats o són més llestos que els de enfermeria, i saben que a vegades és millor callar per no atorgar.
¿No saben que el Carnaval és transgressió?. Un disbauxa previa a la penitència molt propia del catolicisme en el qual no pesa tant el que facis sinó els actes necessaris per obtenir el perdó del que s'ha fet. En això es basa el Carnaval just abans d'entrar a la Quaresma que tot ho esborrarà amb la penitència, el dejuni i l'abstinència. Abans, la transgressió permetia el no imaginable. I tan lliure i esbojarrada i crítica amb el poder era que el 13 de gener de 1940, el BOE de Franco publicava la seva absoluta prohibició.
Prohibir. Un verb que potser es conjugui en més temps i persones en espanyol que en cap altre idioma. El temps de la permissivitat i el descontrol per antonomàsia no podia escapar-se d'aquest retrocés generalitzat de les llibertats a què assistim. Hem vist qüestionar una cosa tan inqüestionable com les corrandes del carnaval de Cadis. Irreverents, provocadores, grollers o directament faltonas. És la seva naturalesa, independentment de a qui tallen el cap o a qui posin a la picota i de si són masclistes o blasfemes o impertinents. Són. com han de ser per el carnestoltes, és el seu sentit de ser.
En aquest insòlit país de prohibicions, el gremi dels forners li ha demanat, ni més ni menys que a la Reial Acadèmia de la Llengua, que "suprimeixi" un refrany (pa amb pa, menjar de tontos). Ningú sap com els insignes acadèmics haguessin pogut escometre tal repressió si tallant llengües o inspeccionant llars i tavernes per interceptar qualsevol indici de recórrer a un patrimoni cultural que ens pertany a tots i que s'ha considerat sempre un compendi de saviesa popular.
Un jutge acaba de prohibir la ideologia de la indepedència preventiva, per si de cas pogués o pogués molestar. Aprenguin doncs políticis, sindicats i gent d'ordre a conviure amb aquest acte d'irreverència, disbauxa i incomoditat que els tornarà immensament humans i deixin a la gent que es disfressin i gaudeixin i s'ho passin bé amb el que desitgin, que només és un dia a l'any, i com diu el refrany, no fa dany, i així almenys sabrem que encara no estem sotmesos del tot a l'imperi de la llei, ni que sigui per un dia. Per un putu dia, i consti que a servidor que com vostès ja va disfressat tot l'any, els Carnestoltes o Carnavals amb la seva rua incorporada, l'hi porten fluixa i pendulant.