Dilluns al matí quan tornava de caminar per la cosa aquesta de que s'ha de fer exercici, en passar pel carrer Borràs, em va cridar l'atenció aquesta llamborda amb una placa daurada que hi havia al terra, amb aquest nom gravat: Marià Llonch Casanovas, assassinat el 31.8.1941 GUSEN.
Em va sorprendre, no n'havia vist mai cap, així al terra, com per ensopegar-hi. A el periódico d'ahir vaig trobar la resposta; Efectivament la idea és aquesta, posar aquestes llambordes al terra davant cases de les víctimes del nazisme, tasca que l'artista alemany Gunter Demnig du a terme des de fa 25 anys.
Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Gunter Demnig |
Demnig va començar el seu homenatge sota la màxima "una persona només és oblidada quan el seu nom és oblidat", així que a les 'stolpersteine' (que literament significa pedres per ensopegar), grava el nom del deportat, la data de naixement i la de defunció edn el cas que fos assassinat pel règim de Hitler.
Nomès a Sabadell, dissabte n'hi va instal·lar 23, una d'elles és la que teniu a la foto.
No és la primera vegada que l'artista alemany col·loca llambordes als carrers catalans -el 2015, el poble de Navàs va ser pioner- però ha sigut la més extensa. A més de Sabadell, també s'han col·locat 'stolpersteine' a Olesa de Montserrat, la Segarra, Granollers, Girona i als Guiamets (Priorat), el poble de Neus Català. La supervivent del camp de Ravensbrück, de 102 anys, va assistir amb la seva família a l'homenatge. "És un honor posar una 'stolperstein' a la Neus, perquè n'hi ha poques que es puguin col·locar a persones que encara són vives". La seva filla, Margarita Català, va agrair en nom de la seva mare -tot un símbol de la recuperació de la memòria històrica- l'acte i va assegurar que aquestes pedres contribueixen a fer que la història no sigui una cosa abstracta i llunyana. "Són com sentinelles -va afegir- que impedeixen l'oblit de totes aquelles violències infringides. La realitat actual de nombrosos països d'Europa, on la xenofòbia i l'extrema dreta aixequen el cap, ens mostra la gran necessitat de la memòria". El museu d'historia de la ciutat va gravar aquest vídeo de l'acte.
En Italia no hay ninguna ciudad que no tenga placas.
ResponEliminaLas de Bassano del Grappa ponen la piel de gallina. Allí, en cada árbol que sucedió algo (los alemanes los fusilaban o los ahorcaban en plena ciudad y atados a un árbol), hay una placa de madera con el nombre de los caidos y un pequeño florero ligado al árbol. Generalmente todos los árboles tienen su flor. He visto fotos de los colgados en los árboles y aquello no es agradable.
Aquí, en algunos lugares de la carretera de Les Planes, a la salida de Vallvidrera, aún hay alguna cruz de hierro y de cemento sin identificar. Ya puede uno hacerse a la idea de lo que sucedió en el lugar.
Un abrazo
N'hi ha a molts llocs del pais, pujant cap a Matadepera hi ha un petit monolit dedicat a Mossen Gaietà, assassinat al 1936.
EliminaPor ejemplo...Ahora me he acordado y lo he buscado en Google maps. Es la carretera de Vallvidrera..hay muchas, muchas más y de hierro, siempre en los arcenes y vencidas por el tiempo.
ResponEliminahttps://www.google.es/maps/@41.4206321,2.1081723,3a,75y,357.11h,87.21t/data=!3m6!1e1!3m4!1stDTvkOr0eBgHhSh4syN9ig!2e0!7i13312!8i6656
gracies per l'enllaç.
EliminaLo que te comentaba de Bassano..Fíjate en los árboles del paseo, son los nombres de los partisanos fusilados o ahorcados...
ResponEliminahttps://earth.google.com/web/@45.76888584,11.73605857,136.94502258a,0d,60y,347.95294179h,72.07535358t,0r/data=CgAiGgoWdmZBUHNyQ3lBVVpzU2N2UDctZ1pfZxAC
si, i aqui ni tan sols els hem desenterrat de les cunetes.
Eliminasalut