"Les persones amb la Síndrome de Down (SD) tenim sentiments. Quan m’assabento que hi ha persones que no els han permès entrar a un pub, allotjar-se en un hotel o no poden votar pel simple fet de tenir l’SD, em sento trist i humiliat. I no només per la discriminació que això representa; sinó perquè la societat s’ha deixat perdre l’oportunitat de coneixe’ns. Si ens haguessin conegut una mica, no ens haurien marginat.

Us proposo un exercici: que les persones que no teniu discapacitat intel·lectual us poseu en la pell d’una persona amb SD. Per exemple, com us sentiríeu si no us deixessin allotjar en un hotel tot i tenir reserva?.
Qualsevol discriminació posa en perill la nostra autoestima. Posar-se a la pell de l’altre significa ser comprensiu i entendre què li pot passar i acompanyar-lo en els mals moments.

Em preocupo quan veig que una altra persona està plorant o ho passa malament. Posar-se a la seva pell, intentar comprendre’l i ajudar-lo no és tan difícil. En definitiva, el que no vols que t’ho facin a tu, tu no ho facis als altres. Així de simple. - Andy Trias" - publico.com

Andy Trias, no es un jove amb sindrome de Dawn, ni es nomès una persona, és més, és un personatge en si mateix. El fill del polític Ramon Trias Fargas i nét del doctor Josep Trueta és conegut per ser el primer català amb Síndrome de Down a marxar de casa els pares, ara fa 12 anys. I cal llegir-lo amb atenció, Té les idées molt clares i les explica amb la mateixa claredat, trencant tòpics i clixés preestablerts.

Albert Om, va ser el, seu convidat. I també hi ha la noia que s'ha posat a ballar.