• Em pregunto què antibiòtic podrà combatre la infecció d'enemistat que, imparable, s'estén (fins i tot a les platges!) entre favorables i contraris a la independència. Les discussions pugen cada dia de to. Arribarà el moment en què ja no seran notícia: llavors ens adonarem que la granota catalana ja no pot escapar al seu bullent destí. Una destinació d'antipatia, ràbia i hostilitat. - ANTONI PUIGVERD

Per descomptat, cada sector creu que està en el costat bo i just i que la culpa, tota la culpa, és dels altres. Es retraten uns als altres com bèsties. Els independentistes acusen d'intolerància i falta de respecte als que eliminen els llaços grocs o les creus. Els independentistes es consideren portadors de veritat política (la causa del "poble català") i prenen els carrers per defensar les víctimes d'un estat percebut com opressor. Amb els llaços grocs, protesten per la situació dels presoners del jutge Llarena i, al mateix temps, expressen la seva fraternitat. No van a desistir en l'obstinació d'expressar les raons del seu combat i el seu dret a la protesta.
Per la seva banda, els contraris a la independència proclamen el seu dret a exercir l'espanyolitat a Catalunya; i a no sentir-se obligats a acceptar l'hegemonia del groc o de l'estelada, símbols de part que s'imposen en l'espai comú. No suporten haver d'aguantar fins i tot en els moments d'oci la iconografia dels independentistes. Si eliminen els llaços i tomben les creus és per reclamar el seu dret a gaudir d'un espai públic neutral.
El que per a uns és falta de respecte (eliminar els llaços és percebut com un afront als presos), per als seus adversaris és, precisament, una afirmació de respecte (alliberar l'espai públic dels símbols de part). No hi ha conciliació possible. Aquest és el preu que estem pagant per la manca de política del govern central, que ha deixat podrir al carrer una demanda popular. Però també és el preu que estem pagant per una estratègia independentista que vol guanyar al carrer el que no aconsegueix demostrar a les urnes. Les victòries pels pèls del bloc independentista no permetien portar les coses fins a aquest punt. De la mateixa manera que la passivitat dels poders estatals amb relació a les demandes majoritàries a Catalunya comença ja a suscitar violència social. Si no canvien radicalment les coses, la violència avançarà fins cronificar-se.

Mentrestant, passen coses tremendes. Alguns mitjans espanyols, com ABC informen de la retirada de creus a Canet falsejant la informació de manera obscena. Una rere l'altra, les personalitats del PP van caient en la fossa sèptica, el pernúltim ahir, un sospitósd habieual com Eduardo Zaplana; la nova dreta espanyola (Cs) està donant un gir explícitament nacionalista i el poder judicial abusa tant de la seva força que està sent corregit de manera humiliant a Europa (una Europa que també tremola: ara tibada per Trump i per Itàlia, demà pel deute i, potser, per la nova bombolla que s'acosta). ¿No s'adonen, els que encara estan a temps de fer alguna cosa, que l'espiral destructiva s'està descontrolant? Si ara les alarmes i el propòsit reformista, no s'activen, ¿quan s'activaran? Què més ha de passar?