- Em pregunto què antibiòtic podrà combatre la infecció d'enemistat que, imparable, s'estén (fins i tot a les platges!) entre favorables i contraris a la independència. Les discussions pugen cada dia de to. Arribarà el moment en què ja no seran notícia: llavors ens adonarem que la granota catalana ja no pot escapar al seu bullent destí. Una destinació d'antipatia, ràbia i hostilitat. - ANTONI PUIGVERD
Per descomptat, cada sector creu que està en el costat bo i just i que la culpa, tota la culpa, és dels altres. Es retraten uns als altres com bèsties. Els independentistes acusen d'intolerància i falta de respecte als que eliminen els llaços grocs o les creus. Els independentistes es consideren portadors de veritat política (la causa del "poble català") i prenen els carrers per defensar les víctimes d'un estat percebut com opressor. Amb els llaços grocs, protesten per la situació dels presoners del jutge Llarena i, al mateix temps, expressen la seva fraternitat. No van a desistir en l'obstinació d'expressar les raons del seu combat i el seu dret a la protesta.
Per la seva banda, els contraris a la independència proclamen el seu dret a exercir l'espanyolitat a Catalunya; i a no sentir-se obligats a acceptar l'hegemonia del groc o de l'estelada, símbols de part que s'imposen en l'espai comú. No suporten haver d'aguantar fins i tot en els moments d'oci la iconografia dels independentistes. Si eliminen els llaços i tomben les creus és per reclamar el seu dret a gaudir d'un espai públic neutral.
El que per a uns és falta de respecte (eliminar els llaços és percebut com un afront als presos), per als seus adversaris és, precisament, una afirmació de respecte (alliberar l'espai públic dels símbols de part). No hi ha conciliació possible. Aquest és el preu que estem pagant per la manca de política del govern central, que ha deixat podrir al carrer una demanda popular. Però també és el preu que estem pagant per una estratègia independentista que vol guanyar al carrer el que no aconsegueix demostrar a les urnes. Les victòries pels pèls del bloc independentista no permetien portar les coses fins a aquest punt. De la mateixa manera que la passivitat dels poders estatals amb relació a les demandes majoritàries a Catalunya comença ja a suscitar violència social. Si no canvien radicalment les coses, la violència avançarà fins cronificar-se.
Mentrestant, passen coses tremendes. Alguns mitjans espanyols, com ABC informen de la retirada de creus a Canet falsejant la informació de manera obscena. Una rere l'altra, les personalitats del PP van caient en la fossa sèptica, el pernúltim ahir, un sospitósd habieual com Eduardo Zaplana; la nova dreta espanyola (Cs) està donant un gir explícitament nacionalista i el poder judicial abusa tant de la seva força que està sent corregit de manera humiliant a Europa (una Europa que també tremola: ara tibada per Trump i per Itàlia, demà pel deute i, potser, per la nova bombolla que s'acosta). ¿No s'adonen, els que encara estan a temps de fer alguna cosa, que l'espiral destructiva s'està descontrolant? Si ara les alarmes i el propòsit reformista, no s'activen, ¿quan s'activaran? Què més ha de passar?
Estimat, penso en que ja veus que si hi ha fractura. I no és petita, si no , que és gran, tan gran que aixó no se arreglará en una generació.
ResponEliminaI ara el meu paré.
Penso que l'acció del Consistori d'Arenys de Munt distingeix entre fets i valoracions. La conseqüència és que no hi ha manera humana de saber el que és just de l'injust. Es penalitza el llevar els llaços de la via pública i no es reprimenda per col·locar el mateix producte en el mateix lloc i en el mateix entorn.
Per tant, l'ètica (estudi de la moral), és subjectiva i es genera un sistema (legal perquè ho ha votat el Consistori) en la FORMA.
És d'aquesta manera que vinculem tot (inclòs el transcendent, que és el fet que hagin persones que no els agradin els llaços grocs i que són ciutadans d'Arenys de Munt i que paguen els mateixos impostos que qui els col·loca, i així, insisteixo, VINCULEM TOT Al LEGAL.
D'aquesta forma, SI ÉS LEGAL, ÉS JUST. (Ej: La poligàmia, si és legal, és justa). Això em dóna motiu al dret de col·locar llaços grocs en qualsevol de les zones de la meva població, perquè el que no és legal, i per això se sanciona, és llevar-los, així puc inserir-los en totes les façanes, arbres, guals, vorals, carrils, papereres, fanals, bancs, platges, carrers i en qualsevol lloc i/o lloc que pertanyi a la via publica i sigui del municipi al que m'estic referint.I heus aquí la fragmentació de la qual ningú està disposat a parlar, perquè diuen, i estan convençuts, que no existeix, però és just i aquí on entra el dret romà. I va entre el IUSTUM i ho HONESTIUM.
El III Reich es va encarregar de demostrar que aquestes teories tindrien conseqüències, les de premiar a qui posava estels de David als portals de les cases jueves, no per posar-les, sinó castigant a qui les arrencava.
I hermeneuticament no es pot dir que no existeix l'enfrontament, atès que els fets són els que són i la multa la que ha imposat el Consistori.
El Consistori d'Arenys de Munt ens ofereix amb aquesta votació, la de penalitzar amb 200 € a tot aquell ciutadà que llevi llaços grocs de la via pública, el reflexionar sobre ¿ què és el dret ?, perquè allò que és legal crea jurisprudència, (tinc el dret de fer allò que és legal, i si es multa per llevar llaços, el legal és el contrari, o sigui, el col·locar-los).
En 1933 es va votar a Alemanya la segregació de la Llei Racial per un sistema polític idèntic al del Consistori d'Arenys de Munt; tots els regidors van ser triats democraticament i ocupaven un lloc en l'escó per votació popular, però aquella votació Legal no va fer que la seva aprovació per la Càmera fora justa.
En fin, buen amigo, ya te comenté que mido las palabras para no ofender. Y también te comenté que esto se asemeja más a los finales de Paco que a los principios de la democracia. Y no se que más ha de pasar, pero lo intuyo, y será la excusa de unos y de otros, porque es lo que se está buscando.
NO NOS MERECEMOS ESTA MIERDA DE POLÍTICOS.
Una abraçada.
Potser reformant la constitució del 78 es donaria el primer pas per acabar finalment amb la transició i democratitzar Espanya d'una punyetera vegada.
EliminaQuan a la fractura, hi és en una petita part de la societat catalana, els activistes a ambdues bandes, i el 90% de la població va fent la seva com abans, com ara, com sempre, aliè a tot aquest desori. El meu barri n'ès un clar exemple.
Bé. I si, confirmo i acepto "els activistes a ambdues bandes".
ResponEliminaConforme a lo de reformar la Constitución, lo que no se es a qué están esperando.
Hace tanta falta como el pan que comemos.
Empiezo a temer algaradas, y que estas sean aprovechadas por la ultra derecha, que lo será, y ojo, que con esta excusa se harán leyes ( y volvemos a lo LEGAL), y estarán autorizados por la mayoría popular, puesto que se emitirán desde el Congreso.
La cosa es para ponerse a trabajar y dejarse de puñetas.
Salut
El problema de la Constitució del 78 és que nomès té pares, i sense cap mare, ¿com la vols reformar?.
EliminaJo no cobro, ni tu, per ser hi polític ¡SON ELLS els que cobran ¡, i no poc.
ResponEliminaNo les quites el trabajo.
Que se espabilen, que cojan responsabilidades, que las asuman, que dialoguen, que trabajen...y entonces que vayan en A8 con la Visa pagada.
de moment el PNB ja els ha donat l'esquena. Són uns passerells
EliminaCrec que cadascú és molt digne d'expressar-se penjant del seu balcó el símbol amb el qual s'identifiqui, sempre que sigui respectant les lleis i el bon gust. Però el que no em sembla bé és envair l'espai PÚBLIC amb cap tipus de propaganda partidista, i no em serveix la falsa excusa de la "solidaritat", perquè en el fons és propaganda del "procés".
ResponEliminaSi algú vol solidaritzar de veritat amb els presos, que els ingressi diners en un compte per sufragar les despeses de defensa, o que els envieu paquets de tabac o conserves a la "garxola", això si que es ser solidari, i la resta son punyetes.
Com més temps estiguem vivint aquesta situació de divisió, serà pitjor per a tothom. El 155 seguirà en vigor, amb el consegüent retall de diners per a catalunya, els polítics seguiran cobrant un magnífic sou per no fer res, mentre els seus babaus seguidors segueixen donant la tabarra al carrer amb creus, llaços i el que escaigui que sigui de color groc
Preguntem-nos qui treu profit real d'aquesta situació, que a mi ja em dona el riure fluix.
l'únic que en treu profit - de moment - es Puigdemont, però se li està acabant el temps i el credit, mentrestant el PNB, com sempre, a la seva.
EliminaEL PNV es la ignominia personificada, FRANCESC.
ResponEliminaTenemos la idea, la creencia de que todo lo que lleve apostrofado el nombre de la autonomía es "más de país", más cassolá, más de raigambre.
Así, si uno se llama nacionalista vasco, o nacionalista catalán es "más aperturista que cualquier cosa que se anteponga al "nacionalismo español", al que tildamos de totalitario, y no es cierto.
Todos los nacionalismos son conservadores, todos, porque anteponen lo suyo sin importar que los demás se perjudiquen. Así, el PNV, conservador y ultramontano, se llenó la bocaza de" mientras esté el 155 no apoyaremos...", cuando lo que querían decir es "ojalá dure el 155 porque así nos necesitan y sacaremos tajada", como así se ha demostrado.
El tal Aitor, el otro como se llame y toda la troupé vasca, son unos bocamolls. Les importa una mierda Catalunya, una mierda. Ellos ya tienen su cupo, su fuero, su iva y su disfrute de mil millones de euros más, gracias eso si, al pueblo catalán que se los creé.
Haber si nos federamos de una vez, y que cada uno se las componga con su PIB , que entonces si será otro cantar.
Vaya solidarios son estos del PNV...
EL PNB no és més ignominia que CiU, una puta i ramoneta a la basca o vascuence, i si algú s'ha sorprés que hagin aprovat els pressupostos a M.Rajoy, que s'ho faci mirar, han estat com sempre consequents dins la seva inconsequencia. Com sempre.
EliminaQue envidia,antes el seny era nuestro.Lo que se hacía en Cataluña se reflejaba y admiraba en España,ahora viene de
ResponEliminaEuskadi.Aqui,con peleas por lazos y cruces.
De seny los del PNB, poco, de oportunismo rastrero mucho. Y peleas con lazos y cruces pocas y del lado contrario, de los violentos como els segadors del maresme, no nos confundamos. ¡Ah! y encima Daltonyc exiliado en Bruselas, madre del amor hermoso!, me tiro al gintonic como la reina Madre Británica.
Elimina