ÚLTIMS ESCRITS

8/recent/ticker-posts

LES MANS DELS MASCLES


Fa uns dies, un conegut actor va mantenir en públic que "les mans d'un mascle no estan per estar quietes, precisament", un enunciat prou enigmàtic, per cert, perquè no s'aclaria on o en qué es devien entretenir aquestes inquietes mans virils.
Efectivament, les mans del mascle, com les de la femella, estan fetes per fer coses, i uns i altres s'han passat la vida fent coses. Fabricant instruments per preservar la vida com per provocar la mort; elaborant refugis per combatre les inclemències del temps i productes alimentaris per a garantir l'existència; construint vies de comunicació per conviure amb altres o per aniquilar; les mans dels mascles, com les de les femelles, han estat sempre en moviment.
Les mans dels mascles, com diu l'actor, també podrien ocupar-se en acariciar a les criatures nascudes en coiunda amb les femelles, procurar-los aliment i cures, o bressolar-los a l'hora de dormir, també podrien servir per cuinar, cosir peces noves o sargir les deteriorades; encendre un foc, regar una flor. Se m'ocorren tantes coses en què les mans dels mascles podrien ocupar-per a procurar el bé de la humanitat.
No obstant això, molt em temo que el nostre actor no està pensant en totes les innombrables coses belles i útils que els mascles poden fer amb les seves mans. Més aviat sembla que insinuï -perquè dir-ho obertament no ho diu- que aquestes mans estan autoritzades a furgar impunement a les zones íntimes de les dones, encara que aquestes no ho desitgin; o que justifiqui que fins i tot puguin forçar-les a mantenir relacions sexuals, amb el risc que s'extingeixi l'espècie.
M'agradaria saber si el nostre actor també inclou en aquestes mans inquietes les dels capellans pederastes que sorgeixen en el si de l'església -doncs mascles són, al cap i a la fi- o a altres moltes mans virils que violenten cossos impúbers o adolescents en flor a escoles o gimnasos. En aquests casos ja no sembla que aquestes mans es moguin per evitar la desaparició del gènere humà, sinó per a procurar la satisfacció libidinosa d'aquests mascles de mans nervioses.
A mi se m'ocorren molts llocs on aquests mascles podrien ficar-se les mans inquietes, però com sóc una senyora només en diré un: en el seu puto cul.


OPINION · CUARTO Y MITAD
Las manos de los machos
JUANA GALLEGO

Publica un comentari a l'entrada

18 Comentaris

  1. Una manera d pensar retrògrada, y un desconsiderado
    Salut
    Miquel

    ResponElimina
  2. Dios creó a la hembra, y el hombre ha hecho a la mujer (lo dejó escrito Flaubert). Y el payaso de Boadella lo descontextualiza y va y se lo cree.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Flaubert no seria el mejor ejemplo, Madame Bovary lo afirmaría sin dudar.

      Elimina
    2. Madame Bovary tiene la calidad monumental de un gran poema y todas las cualidades literarias imaginables. Tuve la oportunidad de leer las actas de los juicios contra Flaubert y Baudelaire por atentar contra la moral y buenas costumbres y por obscenidad. Al fiscal Pinard (paradójicamente escritor mediocre de poemas eróticos y consumidor habitual de pornografía ¡VIVA LA DOBLE MORAL!) se le escapó un detalle básico: La autonomía del arte. Y se cubrió de gloria. DEMENCIAL.

      Elimina
    3. no recordaba el proceso, aunque a Baudelarie lo podria entender, pero no a Flaubert.
      Tengo un par de poemas sobre Flaubert:

      Reflexió

      No he acabat d'entendre mai,
      la frase a Flaubert atribuïda.
      "Madame Bovary c'est moi."
      Em temo que ens enganyava,
      o jo vaig molt errat, puig
      l'Emma a part de manyaga,
      és el símbol de la vulgaritat.

      Exaltació

      Porto exactament,
      34 pàgines llegides
      de Salambó, de Flaubert
      i estic tan aclaparat,
      desbordat pel barroquisme
      del seu llenguatge en estat pur.
      que m'he aturat - per pair-ho -
      per preparar-me a absorbir
      aquesta embriaguesa de paraules
      que em desborda i aclapara
      com una placenta a un no nat
      que encara no ho sap, però
      està a punt, prepara't.
      per obrir els ulls a la vida.



      Elimina
    4. ¿Y tú tienes dudas sobre si eres o no poeta? Pues tú no sabes nada de nada. Tus poesías no solo son buenas, muy buenas o magistrales, poeta, sino que, además, me encantan.

      Elimina
    5. Ah, Baudelaire te parece condenable, ¿no? Encomiéndate, pues, a Dios. Y reza y confiésate y haz alguna genuflexión. ¿Nadie te ha contado que resucitó?

      Elimina
    6. Nadie debiera ser condenable, aunque Baudelaire era muy oscuro, como Rimbaud, o como Verlaine, quizás por eso eran grandes poetas.

      Elimina
    7. Otro día hablaremos de Rimbaud. Que no se te olvide...

      Elimina
    8. Aunque primero fue Pessoa, fue Rimbaud el culpable que me pusiera a escribir poesia.

      Elimina
  3. ¿Pero que dice?... es una justificación de lo que pudo haber hecho? o es una envidia soterrada de lo que le gustaría hacer y que por su edad ya no empalma?... Me parece terrible que una opinión de un personaje algo público como es este señor merece ser mas comedida y sensata, de lo contrario me parece que la Ratafía se le ha subido a la gola y ya no distingue ni los colores,

    ResponElimina
  4. Ostia, la ratafia no que debe ser del Puigdemont. Boadella es solo un triste bufon de la corte de Doña Espe, aunque dice algo que bastantes más de los que deberían piensan, Maldito Lunes el primero.

    ResponElimina
  5. Otro "baboso" mas.

    Mas que ratafia, debía llevarla de anís de Chinchón cuando abrió la boca sobre esta cuestión.

    ResponElimina
    Respostes
    1. o un tetra brik de Tinto Don Simón, que li escauria més.

      Elimina
  6. NO entenc com encara li donen audiència a aquest senyor, s'ha de dir que quan va començar a desbarrar sobre Catalunya molts li van riure les gracietes.

    ResponElimina
  7. Crec que varen recollir uns tuits que havia fet, de tan en tant encara hi ha algun mitja que se l'escolta, cada vegada menys, i aixó que és el President de Tabarnia.

    ResponElimina