Ara és quan tinc por, fa uns dies, quan encara em portava bé amb la verticalitat, vaig contemplar horroritzat un dels espectacles més lamentables que he vist en molt de temps: com els banyistes de la platja d'Ocata prenien a l'assalt el tren de rodalies un diumenge a la tarda com si fos el metro de dilluns en hora punta. La majoria no portava mascareta, però tots pugnaven per entrar, empenyent com fora, en uns vagons ja abarrotats. Tot d'una em va envair una profunda tristesa. En realitat ja m'havia dit a mi mateix diverses vegades que no aprenem res de la història, però és que aquella res que estava contemplant era tan lamentable ... Un vigilant intentava infructuosament convèncer els passatgers perquè esperessin a el següent tren, que passaria en pocs minuts, però els banyistes, amb les seves bosses, les seves tovalloles, la seva pell torrada i els seus cossos mig nus, seguien entestats a aconseguir l'impossible. Vaig tornar a casa convençut que estem condemnats a una i mil recaigudes. Hi ha encara moltes morts esperant-nos en els propers mesos ... es lamenta Gregorio Luri al seu bloc d'Ocata, i aquesta és la sensació que tenim molts ciutadans; sense anar més lluny veníem ahir del centre amb la meva dona i en un carrer de vianants vuit noies adolescents feien broma entre elles, sense tapaboques i molt juntes l'una amb l'altra, és una mica la sensació que la gent i no només els adolescents no té consciència clara de la gravetat de la pandèmia de la qual no només no ens hem lliurat sinó que aguaita i està atacant de nou, i això abans d'arribar a setembre que és quan se suposa que s'hauria agreujar la situació. Camina molta gent pel carrer sense tapaboques o el porta penjant del braç, i tot i que els suposats experts epidemiòlegs (que si són epidemiòlegs però no experts) diguin que la mascareta no és tan important, la veritat és que si ho és, sobretot des del punt de presa de consciència del comportament a seguir. Em temo que la ciutat alegre i confiada tornarà aviat a ser la ciutat trista i confinada. Té raó Luri, hi ha encara moltes morts esperant-nos en els propers mesos.
ARA ÉS QUAN TINC POR
9.7.20
Ara és quan tinc por, fa uns dies, quan encara em portava bé amb la verticalitat, vaig contemplar horroritzat un dels espectacles més lamentables que he vist en molt de temps: com els banyistes de la platja d'Ocata prenien a l'assalt el tren de rodalies un diumenge a la tarda com si fos el metro de dilluns en hora punta. La majoria no portava mascareta, però tots pugnaven per entrar, empenyent com fora, en uns vagons ja abarrotats. Tot d'una em va envair una profunda tristesa. En realitat ja m'havia dit a mi mateix diverses vegades que no aprenem res de la història, però és que aquella res que estava contemplant era tan lamentable ... Un vigilant intentava infructuosament convèncer els passatgers perquè esperessin a el següent tren, que passaria en pocs minuts, però els banyistes, amb les seves bosses, les seves tovalloles, la seva pell torrada i els seus cossos mig nus, seguien entestats a aconseguir l'impossible. Vaig tornar a casa convençut que estem condemnats a una i mil recaigudes. Hi ha encara moltes morts esperant-nos en els propers mesos ... es lamenta Gregorio Luri al seu bloc d'Ocata, i aquesta és la sensació que tenim molts ciutadans; sense anar més lluny veníem ahir del centre amb la meva dona i en un carrer de vianants vuit noies adolescents feien broma entre elles, sense tapaboques i molt juntes l'una amb l'altra, és una mica la sensació que la gent i no només els adolescents no té consciència clara de la gravetat de la pandèmia de la qual no només no ens hem lliurat sinó que aguaita i està atacant de nou, i això abans d'arribar a setembre que és quan se suposa que s'hauria agreujar la situació. Camina molta gent pel carrer sense tapaboques o el porta penjant del braç, i tot i que els suposats experts epidemiòlegs (que si són epidemiòlegs però no experts) diguin que la mascareta no és tan important, la veritat és que si ho és, sobretot des del punt de presa de consciència del comportament a seguir. Em temo que la ciutat alegre i confiada tornarà aviat a ser la ciutat trista i confinada. Té raó Luri, hi ha encara moltes morts esperant-nos en els propers mesos.
Absolutament d´acord
ResponEliminaSalut
Cuanta razón...
ResponEliminaTenemos que acostumbrarnos a convivir con el miedo, y quiero decir que no debemos dejar que nos paralice, a pesar de que lo tengamos.
ResponEliminaTomar todas las precauciones que ya conocemos y que son efectivas, eso si.
Porque "esto" se ha instalado en nuestra vida de forma permanente hasta que no aparezca un tratamiento efectivo y una vacuna.
Pero hay que vivir.
no es tracta de por, sinó de respecte i sobretot d'inconsciència d'una part de la població que no és conscient de la gravetat del problema. Hi ha molt eixelebrat Bolsonariá.
ResponElimina