Aquesta guerra no és la guerra de Rùssia, és la guerra de Putin, una guerra que s'acabarà, no sabem com ni quan, però s'acabarà, per descomptat. Però aquesta guerra té unes realitats concretes que ens donen la imatge d'estupor dels ciutadans ucraïnesos que fa menys d'una setmana estaven tranquil·lament a casa seva, i avui es veuen a soterranis, carreteres, o fronteres, amb els seus equipatges, els seus fills que no entenen res, que encara entenen menys què passa. Per primera vegada, molts europeus, molts espanyols, veuen que les guerres poden afectar-los, que són aquí, a quatre hores de vol de Barcelona. Una guerra que no per prevista no esperada amb aquesta cruesa, una guerra que semblava havia de durar un parell de dies però que s'està allargant i resulta infructuosa. Fa menys d'una setmana tota aquesta gent era casa seva i avui estan en la intempèrie més incerta. Aquesta idea hauria de calar en els esquerranosos de sofà i birra a la ma dreta mentre amb l'esquerra es rasquen la carn d'olla. Pertanyen a aquesta part de la societat que enfoquen tots els assumptes com a partits de futbol que no van amb ells, i la seva resolució en mode tertulià per poder odiar, aplaudir o ballestrejar a tort i a dret, sempre des de la demagogia tranuïtada de l'esquerra, En aquesta guerra com en totes, no hi bons ni dolens, només víctimes a ambdos bàndols. Fins i tot els subjectes més abjectes, més tòxics, troben explicacions a la seva actitud, però alhora una societat adulta ha de saber on s'inscriuen les línies mestres de tots ells i no perdre's en divagacions obsoletes. D'acord que s'han denunciat casos de racisme a l'hora de fugir del país. Els aris primer, perquè tampoc no és tot blanc o negre en això. I el racisme i el rebuig a les diferències de color de pell, origen, o identitat sexual es donen tant a la Rússia de Putin com en part de la Ucraïna de Zelenski. 

Hi ha una serie Noruega a Movistar+ que valdria la pena tornar a visionar. En un futur proper, el petroli segueix sent la principal font d'energia. EUA és autosuficient mentre que els països del Golf no paren de guerrejar i Europa s'abasteix gràcies a Noruega. El nou govern noruec, conscienciat amb l'amenaça del canvi climàtic, decideix deixar d'explotar els combustibles fòssils i desenvolupar el "tori", una nova forma d'energia neta. Pressionats per la Unió Europea davant l'amenaça d'una crisi energètica, Rússia inicia una ocupació pacífica per garantir que la producció segueixi endavant, amb la promesa de retirar-se un cop aconseguit el seu objectiu. Mentre la bandera russa oneja al parlament noruec, polítics, periodistes i ciutadans han de triar si col·laborar o resistir-se. "Occupied (Okkupert)" és la sèrie més cara de la història de la televisió noruega fins la data i ha creat polèmica a Europa per controvertida i polèmica. Va suposar un escàndol per a Noruega, va causar protestes de la diplomàcia russa i articles de premsa a mig món (l'ambaixador va mostrar preocupació per la imatge de Rússia com a agressor i la semblança amb l'ocupació de Crimea el 2015). Curiosament el primer ministre Norueg, fuig del país i va a parar a.... Brussel·les. I d'aixó Borrell no en té cap culpa. Occupied és una distopia basada en una idea original del novel·lista Jo Nesbo, un dels principals escriptors de novel·la negra i supervendes a Espanya. Y a mi que l'argument d'Occupied em remet i molt a les recents amenaces de Putin a Finlandia i Suecia. Si teniu movistar+, vegeu-la.