Aquesta placa d'un carrer de Can Puiggener a tocar de la Gran Via, em va cridar l'atenció: Tomas Viladot i Rovira. Advocat Lliure Pensador. Quina feina més bonica, no la d'advocat, sinó la de lliurepensador.


El lliurepensament és una actitud filosòfica d'afirmació de la capacitat de l'ésser humà de no trobar-se subjectat a cap autoritat dogmàtica, sigui de la naturalesa que sigui, i d'emprar l'anàlisi racional i crítica davant de tota proposició que empri argumentació d'autoritat. Aquesta actitud es troba llargament lligada a concepcions oposades que qüestionen la naturalesa de les religions, tals com l'ateisme, l'agnosticisme o el racionalisme. Igualment, la idea es troba relacionada amb l'escepticisme i l'humanisme i en l'essència de la francmaçoneria i l'anarquisme contemporanis. 

Però, qui fou Tomàs Viladot?. Jordi Serrano, historiador i rector de l'UPEC ens explica la història d'aquest sabadellenc quasi desconegut per a la majoria dels ciutadans.

"Molt poca gent sap qui era Tomàs Viladot Rovira (Sabadell, 1834-1903). Hi ha raons de pes. El pare d’en Tomàs Viladot era en Francesc Viladot, el primer il·lustrat sabadellenc i primer notari de l’Estat a la ciutat l’any 1833. S’ha d’entendre com una gran conquesta de l’incipient règim liberal contra les restes de l’antic règim. El mes d’octubre de l’any 1836 és escollit alcalde Francesc Viladot, que encapçalava les forces més avançades del moment. En aquest ambient familiar neix a Sabadell l’any 1834 Tomàs Viladot. L’any 1852 inicia els estudis de jurisprudència a la Universitat de Barcelona, on sabem que va llegir obres de Karl Krause. Amb ell estudia a la universitat Francisco Giner de los Ríos, i d’aquí neix una amistat que farà possible l’establiment de la Institución Libre de Enseñanza (ILE) a la ciutat.

Tomàs Viladot estarà sempre molt a prop de les societats obreres i durant aquests anys en redactarà els estatuts. Redacta també els estatuts del Casino Industrial Catalán (1857), que se situarà al cafè Gelats. Aquesta entitat crea la primera escola nocturna per a obrers de la ciutat i la primera biblioteca pública (serà el seu fillastre, Joan Baptista Salas Antón, qui llegarà la seva biblioteca a la cooperativa La Sabadellenca).

Esclata la Revolució de Setembre. El dia 29 de setembre del 1868 a la nit, el poble assalta la Casa de la Vila amb crits de “Visca la llibertat, fora quintes, abaix els borbons”. Es constitueix la Junta Revolucionària amb cants a l’himne de Riego i deroguen l’impost de consums, el més impopular. En aquest ajuntament provisional el primer tinent d’alcalde és Tomàs Viladot, després en serà l’alcalde accidental. Es crea a la ciutat la Junta Organitzadora de l’Escola de la ILE a Sabadell l’any 1881 (va ser l’única a Catalunya si exceptuem un intent a Mataró); l’escola es crea amb el suport i la col·laboració del Círculo Republicano Democrático Federal Instructivo i el Centro de Sociedades Obreras. Es crea també La emancipación, sociedad de actos civiles, dedicada a ajudar aquells que haguessin de fer tràmits, essencialment en l’àmbit dels enterraments civils. En aquesta conjuntura es crearan a la ciutat una sèrie de plataformes més: la Cooperativa La Sabadellenca, el Centre Espiritista del Vallès, la Lògia Ossiris, la Societat Sabadellenca d’Esperanto, l’Ateneo Cosmófilo Enciclopédico, el setmanari Los desheredados o grups de naturistes i vegetarians. Tomás Viladot també va ser Venerable Mestre de la Lògia Ossiris amb el nom simbòlic de Justiniano. D’aquesta lògia, en serà secretari guarda segells, amb el nom simbòlic de Giordano Bruno, en Josep Miquel Clapés, un dels dirigents obrers més importants de l’època.

L’any 1900 l’Ajuntament prengué l’acord d’unir el Raval de Fora amb el carrer del Convent “fent-se el pas que s’anomenà, després, carrer de Viladot, en memòria del bon advocat Tomàs, que havia honrat aquell carrer amb el seu domicili”, ens diu Burguès. Quaranta anys després de la mort de Viladot, el franquisme va esborrar el seu nom. L’acte del 30 d’abril del 1942 de canvi de nom va ser una apologia del franquisme amb tot el públic saludant amb la salutació nazi, entre ells destaquen Antonio Correa Véglison, governador civil i “jefe provincial de FET y de las JONS”, i José María Marcet. És la culminació local del nacionalcatolicisme. Proposaria, doncs, al proper mandat retornar el nom de Tomàs Viladot al carrer de Nuestra Señora de las Nieves. El llibre de Marià Burguès Sabadell del meu record és de fet un homenatge a Tomàs Viladot. Els feixistes sabien qui era, nosaltres, en canvi, no. És clar. És la darrera victòria del franquisme 120 anys després de la mort del nostre patrici".

Bé, posteriorment es va recuperar el seu nom per posar-lo en un carrer com he dit al principì, de Can Puiggener a tocar de la Gran Vía, i crec que el carrer, húmil i discret, li escau.