El terme permacrisis ha estat seleccionat pel Collins Dictionary com a paraula de l’any al Regne Unit i com assenyalava el seu director, Alex Beecroft, “l’objectiu és reflectir l’estat del món ara”. El 2020 el mateix diccionari va seleccionar la paraula confinament i el 2021 les sigles NFT (non fungible token), de tokens no fungibles, actius digitals certificats mitjançant la tecnologia blockchain.

En la llista d’enguany, altres termes registrats han estat: Kyiv, en anglès, per designar la capital ucraï­nesa en contraposició a la deno­mi­nació que ve del rus, Kiev, i sports­washing, fent referència a les pràctiques en què s’utilitza l’esport per provar de rentar la cara a la reputació malmesa d’individus, corporacions o estats. Pensaven en el Mundial de Qatar? El poder de les paraules, els marcs mentals i les emocions que aquestes evoquen contribueixen a aquest dibuix (gens encoratjador) de la realitat que estem vivint. Permacrisi ens indica inestabilitat, inseguretat, i hi afegiria incertesa, pobresa i tot això per un període de temps prolongat. Fa por pensar en el permanent com en una cosa irrevocable, inapel·lable, definitiva. Sense alternatives?

Contemplar, en l’àmbit de la política o l’economia, la idea que l’excepcional serà la seguretat i l’estabilitat, en lloc de crisis i fragilitat permanents, ens obliga a revisar profundament el conjunt de recursos, habilitats i actituds que hem d’incorporar per viure sobre un terra socialment esquerdat, i amb el sostre de la democràcia enfonsat parcialment.

Adquirir més frugalitat en la vida personal i comunitària; augmentar les xarxes de cooperació horitzontal i solidària; polititzar l’economia per embridar el cavall desbocat de la cobdícia financera o la irresponsabilitat mediambiental; crear aliances publicoprivades pel bé comú, i assumir en l’individual i local el canvi que s’exigeix o es necessita en el global són algunes de les tasques urgents per transitar per aquest període de boira humida espessa, per aquest món democràtic envellit i fred, en paraules de la historiadora Anne Applebaum.

I, sobretot, no deixar-se anar de la mà. La boira genera ansietat i por. Només la mà de l’altre ens pot socórrer. Declinem la vida en primera persona del plural. - Antonio Gutierrez-Rubí - lavanguardia.cat