Vivim en una societat infantilitzada, on la informació s’ha convertit en part de l’espectacle i només importa l’instantani. Ens hem instal·lat en el present, perquè ens destorba el passat i perquè no sabem albirar el futur. Els pensadors malviuen convençuts que la filosofia acabarà per desaparèixer del món acadèmic. Res no és estable, i res no dura, tot flueix i tot canvia. Per cert, això ja ho va dir Heràclit d’Efes, que es va avançar al seu temps. No és que molesti la història, és que hem perdut la memòria. La maduresa s’assoleix quan una persona posposa plaers immediats per valors a llarg termini. Del món han desaparegut els estadistes que pensaven en la generació següent i han estat substituïts pels resultadistes que només pensen en el minut següent.

És possible que la infantilització de la societat s’hagi accelerat per culpa de les xarxes socials. La gent se sent empoderada encara que no sàpiga res, ni tingui res a dir. I en ocasions els que aplaudeixen els més embogits són robots activats per desestabilitzar el nostre món, per debilitar les nostres societats. Serà interessant veure com Facebook i Twitter, que practiquen el joc del calamar amb els seus treballadors, acomiadant-los massivament per la caiguda de beneficis, intervenen en aquestes xarxes socials. Comença a haver-hi molts ciutadans saturats de tanta mentida descontrolada i de tant discurs d’odi.

Falta consciència política, però també personal, del que som. Són temps estranys en què esperem massa dels altres, culpem el món dels nostres mals, canviem d’opinió constantment i res no sembla estable. Té sentit que algú que no va dir mai una veritat i que va animar una banda de criminals a assaltar el Capitoli pugui tornar a ser candidat a la presidència dels Estats Units?

I si baixem al terreny de l’anècdota, aquest cap de setmana hem vist com el Camp Nou acomiadava Piqué amb una ovació eixordadora i crits de “president, president”. Era el mateix estadi que fa només dues setmanes el xiulava sense pudor, quan va saltar a la gespa substituint Koundé. Qualsevol dia Peter Pan governarà la Terra. I fins i tot el Barça. - Màrius Carol - lavanguardia.cat