Els complots existeixen, sens dubte. Però actualment s'han sofisticat amb l'avantatge de dirigir-los a una societat infantilitzada, desinformada, en què fan molt més efecte que abans. Aquesta és la síndrome del complot de què parlava Popper, i és una llàstima que hagi passat gairebé inadvertit el llibre de Daniel Pipes El costat fosc de la història. El llibre obre amb una cita de Metternich, que hauria dit, en assabentar-se de la mort de l'ambaixador rus: "Quines deuen haver estat les seves motivacions?" Així és, la síndrome del complot substitueix els accidents i casualitats de la història per un projecte malvat i sempre ocult.

Sóc prou lúcid per sospitar de vegades que, en queixar-me de la síndrome del complot, potser estic donant proves de paranoia, en el sentit que manifesto una síndrome pel qual crec que hi ha síndromes de complot per tot arreu. Per assegurar-me, només cal una ràpida inspecció a Internet. Els complotats són legió i de vegades arriben a cims d'humorisme involuntari. L'altre dia vaig trobar el lloc www.conspiration.cc/sujets/religion/monde-malade.jesuites.html , on apareix un llarg text: "Le monde malade des jesuites, Revue Undercover 14", de Joël Labruyère. Com suggereix el títol, és una ressenya de tots els esdeveniments del món (no només contemporani) deguts al complot universal dels jesuïtes.

Els jesuïtes del segle XIX, del pare Barruel al naixement de la "Civilització Catòlica" i a les novel·les del pare Bresciani, van estar entre els principals inspiradors de la teoria del complot judaic maçònic, i era just que els paguessin amb la seva pròpia moneda els liberals, els partidaris de Mazzino, els maçons i anticlericals, precisament amb la teoria del complot jesuïta, popularitzat no tant per algun pamflet o per llibres famosos, des de la Provinciali de Pascal fins a El jesuïta modern, de Gioberti, o els escrits de Michelet i Quinet, sinó per les novel·les d'Eugène Sue, El jueu errant i Els misteris del poble. 

Poc es podia imaginar Umberto Eco quan va publicar aquest article a la nación, l'any 2008, tot el que vindria després amb Trumps, Bolsonaros, Orbans, Salvinis, i tota aquesta marea de populistes demagogs que tan bé coneixen la manera de desinformar als ciutadans. Pepa LLausas toca també el tema amb molt d'encert al seu bloc.