Arran que la Xina ha inventat el comunisme capitalista, a Occident alguns plantegen, com a solució per al nostre futur, una altra paradoxa política: la creació de democràcies autoritàries, o il·liberals, com els anomena l’hongarès Viktor Orbán. En realitat, penso que n’hauríem de dir democràcies nacionalistes, molt marcades per l’obsessió patriòtica. Amb serenitat, Enric Juliana ha anat dibuixant en els últims articles l’esbós del que podria ser el futur mapa d’Europa, amb diferents graus de llibertats, segons el país en què ens trobem. L'escriptor portuguès Gabriel Magalhães comparteix aquesta visió de Juliana, vol dir que cal que prenguem nota de per on aniran les noves democràcies europees i molt més en concret l'Espanyola, que és la que més ens afecta.
En una primera fase d’aquest procés, van pujar a l’escena alguns potiners com Donald Trump i Jair Bolsonaro, que van ensopegar en la seva pròpia ignorància i, de moment, han estat desbancats. Però el procés continua en marxa. Que això va molt de debò ho vaig comprendre a Pau ( França), a finals de setembre, en un congrés sobre novel·la policíaca: Meloni havia acabat de guanyar les eleccions i els companys italians van arribar una mica capcots a les primeres sessions del col·loqui. Els professors francesos els van dir, com si els donessin l’absolució: “A nosaltres ens passarà el mateix d'aquí a uns anys”.
Convoquem sa senyoria la història, tan menyspreada en aquest temps hipnotitzat pel present. Sempre que hi ha una globalització, hi ha una potència, o algunes, que s’enfilen al nou carrusel planetari per dominar el món. Va ser així que les idees de la Il·lustració, tan universals, es van transformar en exèrcits francesos napoleònics fent un tomb bèl·lic per tot Europa. En aquestes globalitzacions, que sempre tenen una connotació agressiva, els particularismes –o sigui, els que no viatgen en el nou carrusel– activen virulents nacionalismes defensius. Espanya va explotar en una brutal reacció patriòtica que va expulsar les tropes franceses: va ser la guerra de la Independència. Aquests nacionalismes reactius, encara que puguin vèncer la potència global, assenyalen sempre una situació de crisi i solen desencadenar convulsions posteriors. En el cas espanyol, el que va venir després va ser un amarg segle XIX, amb tres guerres civils carlines.
L’última gran globalització es va desencadenar a partir del 1989, caiguda del mur de Berlín, i el 1991, la fi de la Unió Soviètica. Les potències occidentals es van enfilar al nou carrusel de comerç mundial, internet i viatges low cost, convençudes que s’ empassarien el món. Algun ingenu va decretar que la història s’havia acabat. El primer particularisme que va reaccionar va ser l’Islam radical. Atemptat de les Torres Bessones, any 2001. Sent coherents amb les seves ambicions globals, els països d’ Occident van voler contraatacar: van combatre a l’ Iraq i l’ Afganistan, per controlar l’estrany patriotisme religiós islàmic i també el petroli que, en part, l’alimenta.
Però el veritable problema era la Xina. Com saben els sinòlegs, el comunisme xinès no és sinó una forma de nacionalisme. Davant el poder d’ Occident, la Xina ha sabut propulsar una mena de contra globalització. Es tracta d’una d’aquelles claus subtils, pròpies de les arts marcials de l’extrem Orient, en què s’aprofita la força de l’enemic per tombar-lo. Occident es va precipitar en les oportunitats que el comunisme capitalista xinès li donava i, avui dia, es veu a si mateix caient al buit. El món torna a ser el que tradicionalment ha estat: en el panorama dels últims quatre mil·lennis, la zona més rica del planeta no és Europa, ni Amèrica, sinó l’esplèndid món oriental.
Davant una globalització que ja no és només nostra, amb la sensació que ens fan fora del carrusel triomfant, ara som nosaltres els que activem nacionalismes defensius. El diagnòstic dels problemes occidentals i sobretot europeus resulta demolidor: demografia envellida, conflictes migratoris, greus problemes ambientals, empobriment de la classe mitjana, retard tecnològic en alguns terrenys clau. Ara, Occident ja no combat a l’ Afganistan, sinó a Ucraïna per defensar les seves fronteres.
Tot i això, aquests nous nacionalismes autoritaris europeus no seran més que un segell, una firma que podrem afegir a la nostra decadència. Generaran, a més, conflictes endèmics interns i entre els diversos països. Seran el rostre d’una llarga crisi, d’un dolorós declivi. Instaurant democràcies autoritàries, estarem adoptant l’acte reflex dels perdedors de la història. El nostre veritable futur passa per altres solucions. Tant de bo sapiguem trobar-ne.
Yo no pondría ya etiquetas con nombres a las diversas formas de gobierno. No sabemos lo que son los liberales, ni lo que significa un comunismo capitalista.
ResponEliminaEsta semana, sin ir más lejos, escuché en Hora 25 decir al Pablo Iglesias que Marruecos no es una monarquía absolutista, sino un régimen autocrático.
Divido en dos la cosa, en conservadores y menos conservadores. No hay más. Mira los americanos, hasta el demócrata Obama era conservador. Y en Inglaterra tres cuartos.
En fin, estamos en decadencia y vamos hacia una extrema derecha donde se perderán los derechos más intrínsecos, pero nos falta cultura, mucha cultura, y tenemos miedo, mucho miedo. Quizá sea la causa de lo que pasa.
Cuidat ¡
Aquesta decadència, aquesta pèrdua de drets de la ciutadania, va començar al 2001 amb l'atemptat a les Torres Bessones. Aquí es va començar a esmerçar tot. En poc temps hi haurà Bolsonaros a Espanya, a França i arreu, és el nou ordre populista. El nom no té importància, és aquesta dèria de posar nom a tot, encara que comunisme capitalista el trobo molt adequat. Tenim mala peça al teler, i el que més em fot, és que encara tu i jo o veure'm. Salut
EliminaY tanto que lo veremos. Vox gana en los sitios donde hay más pobreza, no en donde hay riqueza, que eso es PP. Y esto no se analiza en profundidad.
EliminaEn La Bonanova, sarria, Tres Torras, no gana Vox, es feudo o bien del establishment CiU o bien Pp, que viene a ser lo mismo, uno en catalán y otro en castellano, pues son conservadores, pero Vox no es conservador, es ultra, y eso es jodido. Y sacarán más votos.
A la Banlieue de Paris voten molt a Le Pen. Els sociòlegs ho han estudiat, però jo no ho entenc. No hi ha res a fer, només agafar-s'ho amb resignació agnòstica.
ResponEliminaSalut.
Me parece muy lúcida la idea q traslada este art. Asusta, asusta muchísimo el panorama q tenemos por delante, a más crisis ( desempleo, pérdida de derechos laborales, del poder adquisitivo etc ..) más radicalidad y sí, por eso esta deriva en Europa hacia la extrema derecha de Hungría, Italia y en nada Francia y tb aquí...cuando la gente está insatisfecha los populistas hacen su agosto...como siempre encontrarán su chivo expiatorio de turno para cargarles el muerto a los emigrantes/refugiados, homosexuales o los no nacionalistas, en el caso de los partidos nacionalistas ...de verdad q da miedo lo q se avecina, creo que por eso cada vez me estoy volviendo más verde , ojalá pudiera mutar a árbol directamente ; )
ResponEliminaUn abrazo con ramas y hojitas tiritando ; )
Los verdes no acaban de funcionar en España, Algo más en Alemania. Ser verde requiere un compromiso, y, en cambio, votar Vox no, exige solo servilismo.
ResponEliminaSabes, alguna vez he probado de abrazarme a un árbol, pero no le encuentro el que.
Un abrazo lluvioso
Pues te recomiendo que un día a solas y sin prejuicios, te abraces a uno en un bosque, a ser posible solo, apoyes la cabeza sobre su corteza y te quedes un ratito ahí en silencio, no sé explicarlo, pero es la misma sensación que cuando te quedas un rato mirando el horizonte en el mar sintiendo la brisa y el rumor de las olas... jajaja qué poético me está quedando esto jajaja quiero decir que al menos a mi, me deja como nueva, como si me hubiera entrado oxígeno directamente en el cerebro....a los verdes no los veo como alternativa política, los veo como lo menos malo en lo que creer, al menos ahí tienes claro el enemigo, su fórmula política no funciona porque tienen esa imagen de hipies pirados que creo hay que desterrar, la realidad se impone y o nos concienciamos seriamente, no haciendo el idiota por ahí ( como tristemente a veces hacen ellos, entiendo que para llamar la atención porque nadie parece escuchar nada ya por más que se de la voz de alarma desde todos lados : (
Elimina¡Qué bien que por fin llueve! cómo me alegro por vosotros, aquí hoy tb. pero aquí es lo normal
Lo probaré este sábado cuando salga con la bici. Supongo que es una cuestión de fe.
EliminaUn abrazo.
Lo de lluvioso será en tu pueblo, porque en el mío, ni una sola gota. Nublado, eso si.
ResponEliminaTú no entiendes por qué en los suburbios de París triunfa el lepenismo, y yo no entiendo por qué aquí nadie con un mínimo de neuronas vote a VOX, sobre todo viendo su trayectoria en el último año y medio, después de alcanzar algunos puestos de responsabilidad y limitarse a soltar un discurso trufado de mentiras acerca de algunas de las cuestiones capitales que se han discutido en política.
¿La causa?, la misma que en Francia, un electorado sin ninguna formación en política, que cree en las soluciones mágicas y simples a problemas muy complejos. Eso, y un poco de "conspiranoia" fomenta el voto a estos descerebrados. Que tampoco aspiran a llegar al poder, tan solo vivir del cuento, ocupando un escaño o una vicepresidencia sin poder ejecutivo. Y quien día pasa, a final de mes llega.
Son la imagen en negativo de nuestros "separafascistas".
Saludos.
Conxu, avui, demà i passat demà diuen que plourà. A més no és a l'area metropolitana que ha de ploure, sinó muntanya amunt a les capçaleres dels rius.
EliminaQuan a lo altre, es una batalla perduda, VOX guanyarà cada vegada més pes, a no ser que ho eviti el Pp.
Salut.
De acuerdo, lo ideal sería que lloviese en las cabeceras de nuestros ríos, en el Pirineo.
EliminaPero un buen "baldeo" no le iría mal a Hospitalet, tenemos una población donde el civismo a veces no llega al mínimo deseable.
No sé si tendremos que sacar a desfilar a la Moreneta, o contratar a una tribu Sioux para que se marque una danza de la lluvia.
Saludos.
Des que els del versió Rac1 varen pujar a Montserrat, deu n'hi do el que ha plogut. A Bescanó i a Pals, baixava l'aigua pels carrers a dojo l'altre dia.
ResponElimina