Com més intenten blindar l'amnistia, més l'exposen, més la debiliten i més cauen al parany. Sempre es podrà inventar una altra escletxa legal, ja que no té cost. És millor deixar-ho. - Antón Losada a CTXT.

Avís per a navegants. Deixarem un parell de coses clares d'entrada, perquè després no diguin que han llegit això enganyats. Cal advertir que m'explico entre els qui creuen que l'amnistia és bona, justa i necessària. No hauria de tenir més límit que el marcat per la legislació europea per evitar que pugui ser tombada. Beneficiarà moltes persones que no s'hauran de veure mai implicades en un malson legal provocat per la incompetència d'un govern que no sabia gestionar problemes polítics, només prohibir-los. Però també beneficiarà l'estat de dret espanyol tan esmentat, sanant els abundants danys causats per una ofensiva legal massa vegades en el límit entre la llei i l'abús del dret.

Cal advertir que em situo entre els que pensen que l'Audiència Nacional fa temps que devia haver estat dissolta. El seu caràcter de jurisdicció excepcional la fa difícilment compatible amb una justícia democràtica. Si mai hi va haver justificació per a la seva existència, per la implantació territorial d'ETA o les xarxes del narcotràfic, fa temps que es va acabar. És una anomalia que ha de desaparèixer.

Cal advertir que em trobo entre els que creuen que, a Espanya, la separació de poders existeix i funciona raonablement. Només afronta una amenaça realment preocupant: la confusió de poders que regna al cap ia les actuacions d'uns quants jutges i tribunals. Amb un gran poder ha de venir sempre una gran responsabilitat; ja ho deia l'oncle de Spiderman. La seva absència és el nostre problema. Per ací els jutges tenen un gran poder, però poques responsabilitats pel seu exercici; fruit de l'arbre enverinat d'una concepció errònia de l'autonomia judicial que confon independència amb irresponsabilitat.

Les opinions dels jutges sobre l'oportunitat d'una llei o les motivacions per aprovar-les han de ser tan indiferents com les opinions d'un diputat sobre qualsevol sentència. Ni tenen ni poden tenir conseqüències jurídiques. D'això se'n diu separació de poders. Però ací és tendència la confusió de poders. Uns quants jutges i tribunals forcen i limiten drets fonamentals sobre l'única base de les seves opinions morals i polítiques, convençuts que el seu paper consisteix a vigilar el legislador i substituir-lo per la via de les interlocutòries i les sentències quan així ho considerin oportú. El poder judicial no és el vigilant dels altres poders o de la democràcia. El poder judicial imparteix justícia i aplica la llei. Bastant hauria de tenir vigilar-se a si mateix, si és que alguna vegada s'anima a fer-ho.

El jutge García Castellón no n'és la causa. És un altre símptoma. Com alguns altres, no instrueix o dicta actuacions. Posa trampes per a elefants perquè uns –podem llavors– i altres –el Govern i els independentistes ara– vagin caient. En descàrrec dels entrampats cal reconèixer que resulta una tasca gairebé impossible evitar-les.

Era previsible com acabaria la seva instrucció contra Podem i el cas Neurona. Però el resultat buscat no passava únicament per investigar un delicte i processar els culpables. Això hauria estat un extra. De passada es deslegitimava els morats i se'ls obria en canal davant l'opinió pública amb el ganivet de la sospita. Missió complerta.

Ara tampoc es tracta únicament de perseguir un delicte i asseure a la banqueta els seus autors. Bé sap qualsevol estudiant de dret que ni és ni hi va haver terrorisme durant els dies del procés. Cap tribunal en el seu judici estirarà així un delicte tan greu fins a virar-lo en un tipus indeterminat, aplicable a qualsevol que aixequi la veu al carrer. El veritable invent consisteix a deslegitimar la llei d'amnistia i els qui la votin. Convertir la tramitació de la llei en una carrera de cotxes bojos, on els atacs de prevenció casuística de Junts, el marcatge d'ERC i els complexos de culpa dels socialistes regalin episodis al relat elaborat per la dreta i l'extrema dreta per convertir-la en fruit corrupte de l'ànsia de poder irrefrenable del 'sanchisme'.

Com més intenten blindar l'amnistia, més l'exposen, més la debiliten i més cauen al parany. Sempre es podrà inventar una escletxa legal, ja que no té cost. És millor deixar-ho. Qui vulgui boicotejar una llei democràtica i legítima que ho faci, per escrit i deixant la seva signatura com a prova. El temps és un jutge implacable.

English French Spain
Sabadell, a 28 de gener de 2024